Pere Pi-Sunyer i Bayo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:54, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Pere Pi-Sunyer i Bayo Creu de Sant Jordi 1984

Retrat de Pere Pi-sunyer i Bayo
Biografia
Naixement25 de juliol de 1918
Barcelona, Barcelonès
Mort6 de maig de 2001(2001-05-06) (als 82 anys)
Barcelona, Barcelonès
  Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya
5 de desembre de 1977 – 8 de maig de 1980
← -
PresidentJosep Tarradellas i Joan
  Diputat al Parlament de Catalunya
10 d'abril de 1980 – 16 de juny de 1988
← -
- →
PresidentJordi Pujol i Soley
  Senador designat pel Parlament de Catalunya
5 de juny de 1980/29 de novembre de 1982 – 27 de juny de 1984/25 de juliol de 1988
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
FormacióThe New School
Universitat Cornell
Universitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, economista, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Central de Veneçuela
Banco Urquijo Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya
Membre de
Carrera militar
ConflicteGuerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata
Família
PareAugust Pi i Sunyer Modifica el valor a Wikidata
GermansCèsar Pi-Sunyer i Bayo i Jaume Pi-Sunyer i Bayo Modifica el valor a Wikidata
ParentsCarles Pi i Sunyer (oncle) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.[1]

El 1939 s'exilià amb la seva família a Veneçuela. El 1944 es graduà en economia a la Universitat Cornell (EUA), i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins al 1946. Es casà amb Maria Teresa Peyrí Macià, néta de Francesc Macià.

Activitat empresarial

Treballà a l'Editorial MacMillan de Nova York fins al 1949 quan tornà a Veneçuela el 1948, on fou professor adjunt en la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Central de Veneçuela (1948-1963), economista del Banc Central de Veneçuela, assessor de la Creole Petroleum Company i membre del Consell Nacional d'Economia de Veneçuela el 1958. Alhora, fou un dels dirigents de la comunitat catalana com a president del Centre Català de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat creada pels grups polítics catalans a l'exili per a cobrir el buit del Consell Nacional de Catalunya. El 1963 marxà a Nova York, on dirigí els estudis econòmics iberoamericans a la companyia Standard Oil. El 1967 s'establí a Madrid, on fou director del Departament Industrial del Banco Urquijo, càrrec que des del 1969 ocupà a Barcelona.

Activitat política

Interessat per la política, formà part de la reunió constituent de l'Assemblea de Catalunya el 1971 com a membre d'Esquerra Democràtica de Catalunya, partit que més tard s'integraria dins Convergència Democràtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas, i el 1978 va signar el decret que permetia l'ensenyament oficial i generalitzat del català a l'escola.[1]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la província de Barcelona. Jordi Pujol li va oferir de seguir en el càrrec, però la va refusar. Fou designat senador per la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya i vcoal de l'Ateneu Barcelonès (1985-1989). El 1989 fou nomenat president del Comitè Executiu de la Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i el 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[1]

Obres

  • Del Vell i del Nou Món (1992)

Referències

Enllaços externs



Càrrecs públics
Precedit per:
Restabliment de la Generalitat
Conseller d'Ensenyament i Cultura
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19771980
Succeït per:
Joan Guitart i Agell, conseller d'Educació
Max Cahner i Garcia, conseller de Cultura