Pere Portabella i Ràfols

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Pere Portabella i Ràfols
Portabella al 66è Festival de Cinema de Venècia (2009)
Portabella al 66è Festival de Cinema de Venècia (2009)
Naixement: 11 de febrer de 1929 (1929-02-11) (85 anys)
Figueres, Catalunya
Nacionalitat: Catalunya Catalunya
Premis Gaudí
Gaudí d'Honor
2012 - Trajectòria cinematogràfica
Fitxa sobre Pere Portabella i Ràfols a IMDb

Pere Portabella i Ràfols (Figueres, 11 de febrer de 1929) és un director, guionista i productor de cinema català.[1]

El seu estil és experimental, investigant noves vessants del llenguatge cinematogràfic, amb un to sovint poètic i també amb contingut social, influenciat per la seva ideologia d'esquerres.

Destacà com a productor de la pel·lícula Viridiana, de Luis Buñuel (1961), que li comportà molts problemes amb la censura franquista i fins i tot la retirada del passaport.

Va debutar com a director amb la pel·lícula No compteu amb els dits (1967). Els seus problemes amb la censura van continuar. Tot i que la intentava burlar amb metàfores com la del títol del segon llargmetratge, Nocturn 29 (1968) que al·ludia als anys que havien transcorregut de dictadura, finalment va assumir la possibilitat que la seva obra quedés en la clandestinitat.

L'any 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.

A hores d'ara (2007) participa en l'espai de la tertúlia dels dimarts del Matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas i els senyors Lluís Foix i Francesc Sanuy, així com en la secció La tertulia de sabios del programa radiofònic La ventana de la Cadena Ser, on forma part d'una tertúlia amb Santiago Carrillo i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón.

Cada estiu reuneix personalitats destacades en la política, cultura, art, a la seva residència de Palau Sator (Baix Empordà) en un sopar de suquet de peix[2]

El juny de 2009 fou guardonat amb el Premi Nacional de Cinema concedit per la Generalitat de Catalunya pel seu documental Mudanza i el Museu de l'Empordà li va dedicar l'exposició La Mirada Portabella.[3]

El 21 de desembre del 2011 l'Acadèmia del Cinema Català va anunciar que li concedia el Gaudí d'Honor de l'edició del 2012, "en reconeixement a la seva trajectòria com a director, guionista i productor amb més de cinc dècades en actiu al món del cinema".[4]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Portabella (segon de la dreta, amb bastó) com a membre del jurat Orizzonti del 66è Festival de Cinema de Venècia (2009)

Llargmetratges[modifica | modifica el codi]

  • Die Stille vor Bach (El silenci abans de Bach[5]) (2007)
  • Pont de Varsòvia (1990)
  • Informe general sobre unas cuestiones de interés para una proyección pública (1977)
  • El sopar (1974)
  • Acció Santos (1973) (co-dirigit per en Carles Santos Ventura)
  • Advocats laboralistes (1973)
  • Cantants 72 (1972)
  • Vampir - Cuadecuc (1970), en col·laboració amb Joan Brossa.
  • Umbracle (1970) amb Joan Brossa
  • Nocturn 29 (1968) amb Joan Brossa
  • No compteu amb els dits (1967) amb Joan Brossa
Pere Portabella al MHC el 2008.

Curtmetratges[modifica | modifica el codi]

  • 2008. Mudanza, per a la casa-museu García Lorca a Granada.
  • 2006. No al no. Visca el Piano!, per a l'exposició sobre Carles Santos anomenada Carles Santos. Visca el piano!, celebrada a la Fundació Miró de Barcelona.
  • 2004. El plan hidrológico, part del projecte comú de més de 33 cineastes, ¡Hay motivo!
  • 2003. Lectura Brossa
  • 2003. La tempesta
  • 1992. Art a Catalunya
  • 1973. Acció Santos
  • 1973. Miró forja, per encàrrec de la Galeria Meaght de París-Barcelona, amb motiu de l'exposició de Joan Miró, organitzada pel Ministeri d'Assumptes Culturals Francès al Gran Palais, inaugurada el 17 de maig de 1974 a París. Una filmació, rodada en cinc dies, sobre el procés de fosa i buidat de les escultures Portes Mallorquines de Joan Miró. L'equip de rodatge es desplaçà a una foneria propietat de la família Parellada a Llinàs de Munt. Les escultures de bronze pesen 1200 kg, 800 kg y 650 kg i van ser foses d'una sola peça (mufla) en un forn especialment construït per a l'ocasió.[6]
  • 1973. Miró tapís, per encàrrec de la Galeria Meaght de París-Barcelona, amb motiu de l'exposició de Joan Miró, organitzada pel Ministeri d'Assumptes Culturals Francès al Gran Palais, inaugurada el 17 de maig de 1974 a París. Aquesta pel·lícula es va rodar en sis dies a Montroig (Mas Miró) i a Tarragona durant el procés de realització, per part Josep Royo, d'un tapís original de Joan Miró. Cinc persones van treballar durant vuit mesos en la realització d'aquest tapís, utilitzant:

1200 kg de llana i 600 kg per a l'ordidura. El pes total era de 3.500 kg i mesurava 6 metres d'ample per 11 metres de llarg. Es necessità un telar especialment construït per teixir-lo. L'11 de setembre de 2001 el tapís estava exposat en una de les parets del hall d'una de les torres del World Trade Center de Nova York, quan van ser enderrocades.[6]

  • 1970. Playback
  • 1970. Poetes catalans, film clandestí del 1r Festival Popular de Poesía Catalana, rodat al Teatre Price de Barcelona el 25 de maig de 1970 en solidaritat amb els presos polítics. Hi intervenen el poetes: Agustí Bartra, Joan Oliver i Sallarès (Pere IV), Salvador Espriu, Joan Brossa, Francesc Vallverdú i Gabriel Ferrater.[7]
  • 1969. Miró, l'altre, vegeu també l'article sobre l'acció de Miró a Miró, l'altre. Amb motiu de l'exposició Miró altre organitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Barcelona l'any 1969, es va proposar a Pere Portabella rodar el que havia de ser el cartell de reclam de l'exposició, pintat pel propi Miró, sobre els vidres exteriors de la planta baixa de l'edifici. A Portabella no li interessà fer simplement un documental testimoni, sinó que plantejà que el rodaria si, en acabar l'exposició, el propi Joan Miró l'esborrava ajudat pels serveis de neteja. Joan Miró va acceptar la idea sense dubtar-ho. Es tracta

d'un film rodat amb absoluta complicitat entre el cineasta i el pintor.[6]

  • 1969. Premios nacionales, "Als soterranis de la Biblioteca Nacional de Madrid un parell de bidells mostren algunes de les teles premiades amb el Premi Nacional de Pintura entre 1941 i 1969"[8]
  • 1969. Aidez l'Espagne, "Aquest film, un encàrrec del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, amb motiu de l'exposició antolòlogica de Joan Miró l'any 1969, va ser objecte d'una forta polèmica sobre si era prudent o no projectar-lo durant l'exposició. La posició de Portabella fou: "o es projecten les dues pel·lícules previstes o cap" i, finalment, es van projectar tant Miró l'altre com Aidez l'Espagne. [...]"[9] Aquest film va ser un encàrrec del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, amb motiu de l'exposició antològica de Joan Miró que va tenir lloc l'any 1969. Hi va haver una forta polèmica sobre si era prudent o no projectar-la durant l'exposició. La posició de Portabella fou: “o totes o cap” i, finalment, es van projectar totes les que s'havien previst. El film es va realitzar combinant imatges de material cinematogràfic d'arxiu de la

Guerra Civil Espanyola i gravats de Miró de la sèrie Barcelona (1939-1944). La pel·lícula acaba amb el “pochoir” del pintor conegut amb el títol d'Aidez l'Espagne.[6]

  • 1970. Playback Play-back s'ofereix com un petit assaig, en un doble sentit. És un satèl·lit de la constel·lació de treballs que Portabella dedica a analitzar la “materialitat” dels llenguatges estètics i culturals (així poden entendre's també Vampir-Cuadecuc i Miró l'altre, entre d'altres). I, al mateix temps, fa una anàlisi sobre els assaigs d'una gravació de Carles Santos amb un grup coral del Liceu de Barcelona. La filmació es realitzà al teatre Els Lluïsos de Gràcia de Barcelona.[6]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Serra, Xavi. «Pere Portabella: Per mi no hi ha cap seperació entre el cineasta i el polític». Diari Ara [Barcelona], 04/01/2012, p.26-27. ISSN: 2014-010X.
  2. VALLÈS, Carles. Diccionari de l'alt Empordà. Figueres: Art-3, 1984 386 p. ISBN 84-85874-10-2
  3. Casalé, Ramon. «Pere Portableea: Reflexions entorn de l'art». Bonart [Girona], núm. 112, febrer 2009, p. 88. ISSN: 1885-4389.
  4. «Pere Portabella, Premi Gaudí d'Honor 2012 de l'Acadèmia del Cinema Català». Diari Ara, 21 de desembre del 2011. [Consulta: 21 de desembre del 2011].
  5. Traducció oficial a la pàgina oficial del cineasta.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 «Exposició Museu de l'Empordà». web. Museu de l'Empordà. [Consulta: 4 juny 2013].
  7. Filmografia, pàgina oficial de Pere Portabella.
  8. Filmografia, pàgina oficial de Pere Portabella.
  9. Filmografia, pàgina oficial de Pere Portabella.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • G. Moreno, Beatriz. «Portabella. La sublevació de la Mirada». Bonart [Girona], núm. 127, maig 2010, p.16-21. ISSN: 1885-4389.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Portabella i Ràfols Modifica l'enllaç a Wikidata