Pere Tàpias

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Tàpias

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ca) Joan Collell i Xirau Modifica el valor a Wikidata
19 maig 1946 Modifica el valor a Wikidata
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 2017 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Sant Pere de Ribes (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortInsuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, advocat, cantautor, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0850017 Musicbrainz: 4b648005-60c3-4f57-a2f6-2a10f916375a Discogs: 3049569 Viasona: pere-tapias Modifica el valor a Wikidata

Joan Collell i Xirau (Vilanova i la Geltrú, 19 de maig de 1946 - Sant Pere de Ribes, 22 d'abril de 2017), més conegut pel nom artístic de Pere Tàpias, va ser un cantautor,[1] gastrònom[2] i locutor de ràdio català.

Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, on entra en contacte amb gent de l'espectacle.[3] Va debutar en el món de la cançó el 1968 amb un single de dues cançons: "La tia Maria" i "El progressista".[1] Des del primer moment, el seu estil irònic i informal contrastava amb la seriositat d'altres cantants de la mateixa generació (la Nova Cançó). De fet, no va ser acceptat a Els Setze Jutges i el seu primer Long Play no va aparèixer fins al 1973: Per a servir-vos.[1] El següent, Si fa sol, veuria la llum el 1975. La seva cançó més coneguda ("La moto") s'inclou en el disc 400 pendons[1] (1979). L'any següent seria el torn de Passeig del Carme[1] (nom d'un emblemàtic carrer vilanoví), que alguns consideren el seu treball més reeixit.

El 1987, amb La mar de bé, va deixar la música durant un llarg període i es concentra en altres activitats. D'una banda, la ràdio i la televisió (on presenta el programa Què vol veure? del circuit català de Televisió Espanyola); de l'altra, la seva tasca de gastrònom (escrivint llibres i promocionant el xató) i la seva feina d'advocat. Des de 1996 combina ràdio i cuina en el programa de Catalunya Ràdio Tàpias variades.[3]

L'any 2001 va publicar un recopilatori titulat Les meves cançons i va fer algunes actuacions per tot Catalunya. Va exercir com a Defensor de la ciutadania de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.[3]

El 22 d'abril de 2017 va morir a l'Hospital de Sant Pere de Ribes, a causa d'una malaltia hepàtica.[4]

Discografia[modifica]

  • 1973 Per a servir-vos
  • 1975 Si fa sol
  • 1979 400 pendons
  • 1980 Passeig del Carme
  • 1982 Xàndals i barretines
  • 1987 La mar de bé
  • 2000 Felicitats Nano!
  • 2001 Les meves cançons
  • 2006 Àlbum de terrissa Vol. 1 i Vol. 2

Llibres publicats[modifica]

Llibres de cuina[modifica]

Llibres de poesia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Pere Tàpias». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Collell, Jaume «Pere Tàpias: La otra cara de la cançó». La Vanguardia, 11-01-2015 [Consulta: 16 maig 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Vilanova perd Pere Tàpias, cantautor, gastrònom i ambaixador de la ciutat». Diari de Vilanova, 22-04-2017 [Consulta: 22 abril 2017].
  4. Cervantes, Xavier «Mor Pere Tàpias als 70 anys». Ara, 22-04-2017.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere Tàpias