Pere d'Alcàntara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Pere d'Alcàntara

Escultura davant de la catedral de Càceres
Religiós, reformador
Nom secular Juan Garavito y Vilela de Sanabria; Pedro de Alcántara
Naixement 1499
Alcántara (Càceres)
Defunció 18 d'octubre de 1562
Arenas de San Pedro (Àvila)
Enterrament Santuari (antic convent de S. Andrés del Monte) de S. Pedro de Alcántara (Arenas de San Pedro)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 18 d'abril de 1622, Roma per Gregori XV
Canonització 28 d'abril de 1669, Roma per Climent IX
Festivitat 18 d'octubre (fins al 1969, el 19 d'octubre)
Fets destacables Reformador dels franciscans descalços
Orde Franciscans descalços
Iconografia Hàbit franciscà, amb un crucifix
Patronatge Extremadura (1962), diòcesi de Còria-Càceres, Brasil (1826)

Sant Pere d'Alcàntara, o en castellà Pedro de Alcántara (Alcántara, 1499 - Arenas de San Pedro, 18 d'octubre de 1562) va ser un frare franciscà observant de tendència reformadora; va ser una de les figures fonamentals de la reforma franciscana i de l'Orde de Frares Menors Descalços. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer com a Juan de Garavito y Vilela de Sanabria al si d'una família noble. Va estudiar Dret a la Universitat de Salamanca, però abandonà els estudis i prengué l'hàbit franciscà en 1515 al convent de San Francisco de los Majarretes, prop de Valencia de Alcántara i pertanyent a l'estricta observança de l'orde. Allí va prendre el nom de Pedro de Alcántara.

Descontent amb la vida relaxada del convent, va retirar-se a viure la regla franciscana d'una manera més austera i rigorosa, d'acord amb l'esperit fundacional de l'orde. Va fundar el convent d'El Palancar, anomenat el convent més petit del món, prop de Pedroso de Acim.

El 1521 va ser enviat a fundar una nova comunitat observant a Badajoz. El 1524 va ser ordenat sacerdot i l'any següent va ser elegit Padre guardián del convent de Santa María de los Ángeles de Robredillo.

Reforma dels franciscans descalços[modifica | modifica el codi]

La branca reformada els Frares Menors Descalços tenia, quan Pere hi ingressà, els convents espanyols i la Custòdia de Santa Maria de la Pietat, a Portugal, sota la jurisdicció del general dels franciscans observants.

En 1538, Pere va ser elegit ministre de la Província de San Gabriel de l'orde franciscà. Llavors va redactar les Constitucions dels membres de la Més Estricta Observança, que havien d'ésser discutides al capítol general de Plasència el 1540. L'oposició als seus ideals de pobresa va ser tan gran que va renunciar a l'encàrrec i es retirà amb sant Joan d'Àvila a les muntanyes d'Arrábida, en Portugal, on s'uní al pare Martin de Santa Maria, que hi portava vida eremítica. Aviat s'hi uniren altres frares i s'hi establiren algunes comunitats; Pere va ser el guardià i mestre de novicis de la del convento de Pallais. El 1560 les comunitats van formar la Província de l'Arràbida.

Va tornar a Castella en 1553, retirat en solitud. Després de dos anys, va viatjar a peu, descalç, fins a Roma, on obtingué el permi's de Juli III per a fundar alguns convents franciscans descalços a Castella sota la jurisdicció del general dels Frares Menors Conventuals. Així, es van fundar els convents de Pedrosa, Plasencia i altres, que en 1556 es van agrupar en un comissariat del qual Pere va ser-ne el superior. El 1561 van formar una província anomenada de Sant Josep.

Pere va escriure les constitucions de la nova província, molt rigoroses, i la reforma es va difondre ràpidament per Espanya i Portugal; els frares eren coneguts com a alcantarins.

El 1562, però, la província de Sant Josep va ser posada sota la jurisdicció del general dels frares menors observants i se'n crearen les custòdies de Sant Joan Baptista (a València) i la de Sant Simó a Galícia.

Coneixences, obra i mort[modifica | modifica el codi]

Conegut per la seva vida de penitència, era un gran predicador i el poble quedava encantat amb els seus sermons. A partir del Libro de la oración y meditación de Luis de Granada, va fer-ne una versió reduïda i popular, el Tratado de la oración y meditación, que va tenir molta difusió. També va escriure un Tratado de oración, traduït a diverses llengües, i moltes cartes de contingut espiritual, especialment adreçades a Santa Teresa.

Tenia moltes relacions amb altres persones i feia llargs viatges, especialment per Extremadura i Portugal. El rei Carles I el va cridar al seu retir del Monestir de Yuste perquè fos el seu confessor, però el frare no va voler acceptar-ho. El 1560 va trobar Santa Teresa de Jesús a casa de Guiomar de Ulloa i van parlar d'una nova fundació d'un convent franciscà reformat a Arenas. Pere d'Alcàntara va serenar l'esperit de Teresa i van fer-se amics sincers: des de llavors, ell va orientar i guiar Teresa per a iniciar la reforma de l'Orde Carmelita i va ajudar-la en la fundació del convent de Sant José d'Àvila. Al seu torn, Pere va obrir-se a Teresa, que esdevindrà el seu primer biògraf, ja que n'explicà la trajectòria a la seva Vida.

Probablement llavors, Pere coneix l'ermita de San Andrés del Monte, molt a prop d'Arenas, que hom va oferir-li perquè fes un nou convent de franciscans descalços. Pere va fixar-hi la seva residència en 1562, i des d'allí, en un ase, anava a les fundacions d'Oropesa, Àvila o N. Sra. del Rosario.

El 12 d'octubre de 1562 va caure malalt i és traslladat a Arenas, on vol morir amb els seus germans de religió. Va morir-hi el 18 d'octubre, després de dir: «¡Qué alegría cuando me dijeron, vamos a la casa del Señor!»

Veneració[modifica | modifica el codi]

Va morir en olor de santedat i només conèixer-ho, les gents de la comarca van anar a veure'n el cos i demanar-li la intercessió davant Déu. Va ser enterrat a l'església del convent anomenat llavors de San Andrés del Monte.

Va ser beatificat el 18 d'abril de 1622 per Gregori XV i la vila el va declarar patró. Quan va ser canonitzat, el 28 d'abril de 1669, Arenas va canviar el seu nom pel d'Arenas de San Pedro, en homenatge al sant.

Tradicions llegendàries[modifica | modifica el codi]

En ser un sant popular, es van crear diverses llegendes al seu voltant. Així, va travessar el riu Tiétar caminant per sobre l'aigua, no es mullava quan plovia o, en tornar d'Àvila per la muntanya, al mig d'una gran nevada, la neu formava com una cavitat entorn seu, per tal de no tocar-lo.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere d'Alcàntara