Pere el Conestable de Portugal
Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-li ofert a Enric IV de Castella.
Fill de Pere de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, filla de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron aragonès durant el Compromís de Casp.
El 1443, mentre el seu pare era regent, aquest el nomenà conestable de Portugal, convertint-se per tant en la màxima autoritat militar del regne després del rei. El 1444 fou nomenat també cavaller i Gran Mestre de l'Orde d'Avís, la més important de Portugal. El 1448, a l'arribar el rei Alfons V a la majoria d'edat, el seu pare va haver de deixar la regència.
El nou rei, influenciat per Alfons I de Bragança, enemic personal de Pere de Portugal, anul·là totes les lleis promulgades durant la regència d'aquest, i el 1449 Alfons V li va declarar la guerra i el derrotà a la batalla d'Alfarrobeira. Pere de Portugal va morir a la batalla i Pere el Conestable es va haver d'exiliar a Castella.
El 1454, Pere es reconcilià amb Alfons i tornà a Portugal on se li van retornar els seus béns i càrrecs. El 1458 va lluitar al costat del rei en la conquesta de la ciutat marroquina d'Al-Ksar es-Seghir i en la de Tànger el 1460.
El 1463, les institucions catalanes, que es trobaven en guerra civil amb el rei Joan II, van oferir-li la corona. El 1464, Pere fou proclamat comte de Barcelona i rei d'Aragó pel Consell del Principat. Regnà només a Catalunya tot i ser també rei d'Aragó, i creà una nova moneda: el pacífic. No va regnar a València, on continuava regnant Joan II. Va demostrar ser poc hàbil en la lluita contra Joan II i aquest va ocupar Lleida, Vilafranca del Penedès, Igualada, Cervera i Tortosa i derrotà Pere a la batalla de Calaf, el 1465.
Home culte i refinat, tingué un cert sentit tràgic de la vida i de l'atzar de la fortuna dels homes, que quedà reflexat en la divisa que l'identificà i que deixà gravada en nombrosos llocs: "paine pour joie".[1]
Pere va morir de malaltia a Granollers, el 29 de juny de 1466, en el palau de Joan de Montbui i de Tagament, envoltat d'un grup de fidels portuguesos i catalans, als 37 anys i fou enterrat a Santa Maria del Mar.
Després de la seva mort, les institucions catalanes van oferir la corona a Renat I de Nàpols que el va succeir.
Referències[modifica]
| Precedit per: Enric IV |
Rei d'Aragó Comte de Barcelona durant la Guerra Civil catalana 1464–1466 |
Succeït per: Renat I |
