Pere el Conestable de Portugal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pretès retrat del Rei Pere IV de Catalunya a la taula central del Retaule del Conestable, de Jaume Huguet

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-li ofert a Enric IV de Castella.

Fill de Pere de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal, i d'Elisabet d'Urgell i d'Aragó, filla de Jaume II d'Urgell, un dels pretendents al tron aragonès durant el Compromís de Casp.

El 1443, mentre el seu pare era regent, aquest el nomenà conestable de Portugal, convertint-se per tant en la màxima autoritat militar del regne després del rei. El 1444 fou nomenat també cavaller i Gran Mestre de l'Orde d'Avís, la més important de Portugal. El 1448, a l'arribar el rei Alfons V a la majoria d'edat, el seu pare va haver de deixar la regència.

Lauda sepulcral de Pere de Portugal a Santa Maria del Mar.

El nou rei, influenciat per Alfons I de Bragança, enemic personal de Pere de Portugal, anul·là totes les lleis promulgades durant la regència d'aquest, i el 1449 Alfons V li va declarar la guerra i el derrotà a la batalla d'Alfarrobeira. Pere de Portugal va morir a la batalla i Pere el Conestable es va haver d'exiliar a Castella.

El 1454, Pere es reconcilià amb Alfons i tornà a Portugal on se li van retornar els seus béns i càrrecs. El 1458 va lluitar al costat del rei en la conquesta de la ciutat marroquina d'Al-Ksar es-Seghir i en la de Tànger el 1460.

El 1463, les institucions catalanes, que es trobaven en guerra civil amb el rei Joan II, van oferir-li la corona. El 1464, Pere fou proclamat comte de Barcelona i rei d'Aragó pel Consell del Principat. Regnà només a Catalunya tot i ser també rei d'Aragó, i creà una nova moneda: el pacífic. No va regnar a València, on continuava regnant Joan II. Va demostrar ser poc hàbil en la lluita contra Joan II i aquest va ocupar Lleida, Vilafranca del Penedès, Igualada, Cervera i Tortosa i derrotà Pere a la batalla de Calaf, el 1465.

El 1464 encarregà a Jaume Huguet un nou retaule per a la capella de Santa Àgata del Palau Reial Major de Barcelona. És dedicat a l'Epifania i se'l coneix com el Retaule del Conestable. Es tracta d'una obra mestra de la pintura gòtica catalana. Es creu que el Conestable hi apareix representat en la figura d'un dels reis d'Orient. Home culte i refinat, tingué un cert sentit tràgic de la vida i de l'atzar de la fortuna dels homes, que quedà reflectit en la divisa que l'identificà i que deixà gravada en nombrosos llocs: "paine pour joie".[1]

Pere va morir de malaltia a Granollers, el 29 de juny de 1466, en el palau de Joan de Montbui i de Tagament, envoltat d'un grup de fidels portuguesos i catalans, als 37 anys i fou enterrat a Santa Maria del Mar.[2]

Després de la seva mort, les institucions catalanes van oferir la corona a Renat I de Nàpols que el va succeir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La història de la divisa de Pere el Conestable de Portugal
  2. Enciclopèdia.cat

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere el Conestable de Portugal


Precedit per:
Enric IV
Rei d'Aragó
Comte de Barcelona
durant la Guerra Civil catalana

14641466
Succeït per:
Renat I