Perea

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Perea i el seu entorn en el segle I

Perea és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta. Les ciutat principals foren Amathus i Betharamphtha. Els límits eren entre la ciutat de Pel·la al nord, la de Filadèlfia a l'est, Moab al sud, i el Jordà a l'oest.

Fou dominada pels cananeus fins al segle XIV aC quant va passar a Ammon. Al segle XIII aC va passar al rei cananeu Sihon d'Hesbon però al segle següent se'n van apoderar els israelites. Va pertànyer a Israel fins a la meitat del segle IX aC quant els ammonites la van tornar a ocupar.

Els macabeus la van recuperar vers el 160 aC. El 63 aC va passar a Roma. El 4 aC un esclau d' Herodes el gran, Simó, es va apoderar de la regió i va reclamar el títol reial del seu senyor difunt; però els romans van dominar la revolta. La regió fou donada a Herodes Antipas, tetrarca de Galilea fins al 39, i tot seguit va passar a Herodes I Agripa de Batanea, que va reunir Batanea i Galilea fins al 44. Després va tornar a ser possessió directa romana.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]