Perejaume

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Perejaume

Perejaume durant una entrevista al MACBA
Nom de naixement Pere Jaume Borrell i Guinart
Naixement 1957
Sant Pol de Mar
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Premis Premi Nacional d'Arts Visuals


Obra destacada

Jardí de les Escultures de Barcelona - Perejaume- Teulada 1988-1990.JPG

Teulada, obra de Perejaume de 1988-1990 ubicada al Jardí de les escultures, al costat de la Fundació Joan Miró.

Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, Maresme 1957), és un artista i poeta català.

Taula de continguts

Biografia [modifica]

Va néixer el 1957 a Sant Pol de Mar, població situada a la comarca del Maresme. De formació autodidacta pren clares influències d'autors com Joan Brossa, amb qui compartirà una obra a cavall entre la pintura i la poesia.

El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

Obra [modifica]

A la dècada del 1970 inicià les seves primeres exposicions, inicialment a la seva població natal, una època en la qual destaca la influència de les avantguardes històriques, fent del paisatge i la cultura catalana l'eix central de la seva obra.

Amb clares arrels surrealistes el seu interès per la pintura ha transcendit el seu caràcter merament pictòric, esdevenint la seva obra poètica d'igual o més importància que l'anterior. Des dels inicis de la dècada del 1980 porta a terme una àmplia producció que inclou llibres de poesia, assaig, crítica i catàlegs.

El 1998-1999 va instal·lar els vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu.

Exposicions rellevants [modifica]

Llibres publicats [modifica]

  • 1989: Ludwig-Jujol. Què és el collage sinó acostar soledats?
  • 1990: El bosc a casa, amb Joan Brossa
  • 1993: La pintura i la boca
  • 1995: El paisatge és rodó
  • 1998: Oisme
  • 2000: Cartaci, amb Joan Brossa
  • 2003: Obreda
  • 2004: Cims pensamenters de les reals i verdagueres elevacions
  • 2007: L'obra i la por
  • 2011: Pagèsiques[5] (Premi Lletra d'Or, 2012)

Referències [modifica]

  1. Ribas Tur, Antoni. «Lleida, el Canigó, Verdaguer, Joan Coromines...els paisatges de Perejaume». Bonart [Girona], núm. 116, juny 2009, p.36-37. ISSN: 1885-4389.
  2. S’hi van incloure obres realitzades amb diferents mitjans –pintura, fotografia, escultura, instal•lació, teatre i literatura– per donar una visió global de la seva producció i, alhora, comunicar el sistema de pensament en el qual s'insereix. Des de finals dels anys setanta, moment en què comença a exposar regularment, la pràctica pictòrica de Perejaume ha estat marcada per la recerca de mètodes propis de figuració i imaginació: collage, pessebrisme, despintura i oïsme. D’altra banda, el seu interès pel gènere paisatgístic l'ha portat a contraposar una visió geològica i cultural de la natura. El títol d'aquesta retrospectiva, Deixar de fer una exposició, ironitzava sobre la producció incessant d'imatges que caracteritza el món contemporani i l'espai mateix del museu. L'artista adoptava aquí una actitud ecològica, en presentar-se com a regulador del consum d'aquestes imatges. L'exposició va reunir una tria de 150 obres, realitzades entre 1977 i 1999, i diverses instal·lacions concebudes especialment per a l'ocasió, com Dir-buix (1999) o Pic-ments (1999)
  3. «Màquina d'alé». Bonart [Girona], núm. 114, abril 2009, p. 70. ISSN: 1885-4389.
  4. «Perejaume: Tots som ultralocals, però hi ha gent que ho dissimula més». Diari Ara, 28/09/2011. [Consulta: 28 de setembre de 2011].
  5. Nopca, Jordi. «Perejaume, o la natura feta paraula». . Diari Ara [Barcelona], 2/10/2011, p.40 [Consulta: 3 octubre 2011].

Enllaços externs [modifica]