Perfecció

La perfecció és el grau màxim d'assoliment o completesa d'un ésser o esdeveniment, com indica la seva etimologia (del llatí perficio, acabar). El terme s'aplica sobretot a l'ètica i l'estètica, essent la persona perfecta aquella que reuneix una conducta admirable (realització del bé) i bellesa física. En un altre sentit pot referir-se a una persona adient o escaient per a una alta (la parella perfecta o ideal) o per dur a terme una tasca. Pitàgores associà la perfecció a l'esfericitat i al nombre deu. Així mateix 10 és la nota màxima en molts sistemes escolars, com el català (el concepte matemàtic de nombre perfecte, però, no inclou únicament el 10). Posteriorment es va associar amb Déu, definit com una criatura perfecta en oposició a l'home (argument desenvolupat per la escolàstica i després per Descartes). Aquesta associació va reforçar el sentit de perfecció com a insuperable.