Perforadora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una perforadora de 3 forats i una altra d'un enfront d'una cinta mètrica per donar una noció de la seva mida.
Una il·lustració que mostra com funciona una perforadora.

Una perforadora és un accessori d'oficina habitual que s'utilitza per practicar perforacions en fulls de paper, sovint amb el propòsit d'unir les fulles amb anelles.

Mecanisme[modifica | modifica el codi]

Una il·lustració que mostra la posició i mida de les perforacions.

Una perforadora típica, sigui d'un forat o de múltiples, té una llarga palanca que s'usa per a exercir pressió sobre un cilindre afilat que traspassa una o diverses fulles de paper. Com la distància que recorre el cilindre és uns pocs mm pot situar-se a un centímetre del fulcre de la palanca. Per a nombres de fulles reduïts, la palanca no cal que sigui major a 8 cm per poder exercir la força suficient.

Les perforadores industrials-per a centenars de fulls-tenen braços molt més llargs, però segueixen el mateix funcionament.

Estàndards[modifica | modifica el codi]

Internacional[modifica | modifica el codi]

Tres mides diferents de perforadores amb dos tipus de forats.

L'estàndard més habitual per la mida i la posició de les perforacions és l'Estàndard Internacional ISO 838. Es practiquen dos forats amb un diàmetre de 6 ± 0,5 mm al paper. Els seus centres estan separats 80 ± 0,5 mm i estan a una distància de 12 ± 1 mm de la vora més proper. Les perforacions estan situades simètricament en relació amb l'eix de la fulla.

Tots els formats de paper que tenen almenys 100 mm de llarg (ISO A7 o majors) poden perforar usant aquest sistema. Es poden practicar perforacions ISO 838 en documents imprès amb un marge de 20 a 25 mm.

Hi ha un estàndard de quatre forats compatible amb ISO 838 però no especificat per ISO 838 que s'usa profusament. Els dos forats addicionals estan situats 80 mm sobre i per sota dels dos ja especificats. L'ús de dos forats addicionals proporciona una major estabilitat a la unió.

Amèrica del Nord[modifica | modifica el codi]

Perforadora d'un forat.

En els Estats Units i, en part, a Mèxic i Canadà s'empra freqüentment un estàndard de tres perforacions. Els forats es disposen simètricament, amb els centres separats per 108 mm. El diàmetre dels forats és del voltant d'1/4 de polzada (6.35 mm) i la distància al paper d'un altre 1/4 (6.35 mm) de polzada.

Aquest estàndard només pot aplicar-se a formats de paper d'una alçada superior a 240 mm. És incompatible amb ISO 838.

En els Estats Units s'empra un estàndard de dues perforacions sovint. Els dos forats se situen simètricament, amb els centres a 2.75 polzades (6.985 centímetres) de distància. Aquest estàndard és també incompatible amb ISO 838.

Suècia[modifica | modifica el codi]

A Suècia s'utilitza gairebé exclusivament un estàndard de quatre forats anomenat triohålning . Els centres dels forats estan en les coordenades 21mm, 70mm i separats per 21 mm.

Aquest estàndard és incompatible amb ISO 838.

Usos de les perforacions[modifica | modifica el codi]

Perforadores d'un sol forat[modifica | modifica el codi]

Perforadora d'un sol forat per a paper.

Les perforadores d'un sol forat s'usen sovint per marcar entrades o tiquets, el que indica que el títol ha estat usat.

Hi ha perforadores que practiquen orificis amb diverses formes geomètriques o fins i tot siluetes d'objectes o animals. S'empren per perforar forats decoratius al llarg de les vores de les cantonades del paper, així com per fer confetti.

Perforadores eyelet[modifica | modifica el codi]

Una altra eina relacionada és la perforadora eyelet. És una perforadora d'un sol forat que a més insereix un pinça metàl·lic en el forat. S'empra per assegurar permanentment la unió de diversos fulls.

Perforadores de múltiples forats[modifica | modifica el codi]

Hi ha perforadores que poden practicar un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set o vuit forats d'una vegada. La seva situació quadra amb l'espaiat de les anelles.

Amb poques excepcions, les perforadores de dos i quatre forats coherents amb ISO 838 són la norma.

En els Estats Units la perforadora de tres forats és la més comuna, seguida per la de dos forats.

Hi ha models d'oficina disponibles per perforar d'1 a 150 fulls de paper, i els models industrials poden perforar fins a 470 fulls. La majoria de les perforadores múltiples així com moltes d'un sol forat acumulen el paper sobrant en càmeres que han de ser periòdicament buidades per poder seguir usant la perforadora.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Patent nord-americana N º 313,027]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perforadora Modifica l'enllaç a Wikidata

Nota[modifica | modifica el codi]