Perlòdid

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Perlòdids
Perlodes sp
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Infraclasse: Neoptera
Ordre: Plecoptera
Subordre: Arctoperlaria
Família: Perlodidae
gèneres

(llegiu el text)

Els perlòdids (Perlodidae) constitueixen una família d'artròpodes pertanyent a l'ordre dels plecòpters.[1]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Moltes de les seues espècies presenten un aspecte molt similar a les dels pèrlids (d'ací que comparteixin el mateix nom vulgar), tot i que són una mica més petites i no depassen els dos centímetres i mig de llargària total.
  • No presenten mai brànquies a les bases de les coxes.
  • Les larves tenen un cos aplanat, una llarga cua, elements de subjecció per a resistir els corrents i manquen de brànquies ramificades al tòrax.
  • Les nimfes presenten patrons contrastats de coloracions clares i fosques.[2][3][4]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueixen a raó d'una generació per any. En general, els adults emergeixen a partir de l'abril fins al juny. Moltes espècies tenen una diapausa durant els mesos càlids i això els permet de viure en ambients hostils com rierols que només tenen aigua de forma temporal.[4]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Com els pèrlids, són també depredadors actius de petits invertebrats, encara que menys agressius que aquells. També mengen matèria vegetal, especialment quan són joves.[2][4]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viuen des dels petits rierols fins als grans rius de fons rocallosos i d'aigües netes amb sediments, plantes vasculars i detritus de les zones neàrtica, paleàrtica i indomalaia. Es troben a sota de les roques i també entre la matèria orgànica car hi troben moltes preses.[3][5][4]

Gèneres[modifica | modifica el codi]

Té una alta proporció de gèneres amb una única o unes poques espècies.

Observacions[modifica | modifica el codi]

En general, són una mica més resistents al dèficit d'oxigen que els pèrlids i poden viure perfectament en cursos fluvials amb poca o escassa turbulència, però són igualment molt sensibles a la contaminació i reben la puntuació màxima com a indicadors de la qualitat de l'aigua.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Taxonomicon (anglès)
  2. 2,0 2,1 2,2 J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. Pàg. 56. ISBN 978-84-9766-357-1.
  3. 3,0 3,1 Tree of Life (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 ZipCodeZoo (anglès)
  5. GBIF (anglès)
  6. BioLib (anglès)
  7. Catalogue of Life (anglès)
  8. Discover Life (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Baumann, R.W., 1982. Plecoptera. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 2. McGraw-Hill. Nova York: 389-393.
  • Grimaldi, D. & Engel, M.S., 2005. Evolution of the Insects. Cambridge University Press: xv + 755 pp.
  • Merritt i Cummins, 1996: An Introduction to the Aquatic insects of North America. 3a. edició. Kendall Hunt. Dubuque, Iowa.
  • Stark, B. P. i S. W. Szczytko. Egg morphology and classification of Perlodinae (Plecoptera: Perlodidae). Ann. Limnol. 20: 99-104.
  • Voshell, J.R., 2002: A Guide to Common Freshwater Invertebrates of North America. McDonald and Woodward. Blacksburg, Virgínia.
  • Zwick, P., 1973. Insecta: Plecoptera. Phylogenetisches System und Katalog. Das Tierreich 94. Walter de Gruyter and Co., Berlín. 465 pp.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perlòdid
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.|}