Pero Cornel III
Pero Cornel III (en català Pere Cornell[1]) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Cornel.
Taula de continguts |
Orígens familiars [modifica]
Jerónimo Zurita infica que era fill de Gonzalo Ibáñez de Baztan i d'Adolça Cornel, germana de Ximeno Cornel I. Era per tant, nebot matern d'aquest darrer.
Biografia [modifica]
Els primers registres de Pero Cornel III daten de 1216. Era cunyat de Pero Ahones i quan aquest morí al 1226 s'alçà com a cap de la Ribagorça i el Sobrarb i s'uní a la noblesa aragonesa que se sublevà contra el rei. Al 1227 s'arribà a una concòrdia que finalitzà el litigi i des d'aleshores fou conseller del rei Jaume I d'Aragó conjuntament amb el seu oncle Ximeno Cornel.
Participà en la Croada contra Al-Mayûrqa en la Host de la Casa d'Aragó, formada per 150 cavallers, i de la qual en fou portabandera.
Des de 1233 participà en la conquesta de València lluitant al setges de Borriana, València i Almenara, i al 1236 fou nomenat Majordom del Regne d'Aragó.
Títols, càrrecs i successors [modifica]
- A 27 d'abril del 1235: Petrus Cornelii, majordomus [2]
- A 25 de juny del 1237: Dompnus P. Cornelii, majordomus Aragone [3]
- A 29 de desembre del 1239: Petrus cornelli, majordomus Aragonie [4]
- A 13 de desembre del 1242: Petrus Cornelii, majordomus Aragone [5]
- A 13 d'octubre del 1249: Petrus Cornelii majordomus Aragone [6]
- A 22 de febrer del 1251: Petrus Cornelli, majordomus Aragonum [7]
- A 11 d'abril del 1262: De regno Aragonum, Petro Cornelii, maiori dompno (...) Petrus Cornelii, maiordomus Aragone [9]
|
Pero Cornel III
|
||
| Càrrec de govern | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Blasco I d'Alagón |
Majordom del Regne d'Aragó (1236–1262) |
Succeït per: |
.svg){kind=small}
Referències [modifica]
- ↑ «Pere Cornell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I fa donació del castell i la vila de Begís a l'orde de Calatrava
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I dóna a Roderic Jiménez de Tauste unes cases i terres a Vilafamés, que fóren de Çot Alfarabilia
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I fa diverses concessions als ciutadans de la ciutat de València
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I fa donació del castell i vila de Cella al consell municipal de Teruel, per tal que siga una nova aldea del seu terme general
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I dóna a Jofré de Loaysa i la seua dona Jaumeta els castells i viles de Banyeres i Serrella, en el regne de València
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I suspen l'exercici de l'advocacia a la ciutat de València
- ↑ Arxiu Jaume I: Jaume I confirma el terme municipal de Llíria als seus veïns i els atorga l'ús dels Costums de la ciutat de València
- ↑ Arxiu Jaume I: El papa Urbà II confirma dos documents de Jaume I de 1236 i 1260, per mitjà dels quals s'assegura l'estabilitat de la moneda jaquesa
Bibliografia [modifica]
- (castellà) Jerónimo Zurita: Anales de la Corona de Aragón (Ed. 1562-1580)
- (castellà) Linajes de Aragón: los Cornel
