Peronella d'Aragó

Reis d'Aragó
Casal de Pamplona
Ramir I d'Aragó
Sanç I d'Aragó i Pamplona
Pere I d'Aragó i Pamplona
Alfons I d'Aragó i Pamplona
Ramir II d'Aragó
Peronella I d'Aragó
Infants
Rei Alfons II d'Aragó
Sobirans de la Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost? de 1136 - Barcelona, 15 d'octubre de 1173) reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Orígens familiars

Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu.

16. Sanç III de Pamplona

8. Ramir I d'Aragó

17. Sança d'Aybar

4. Sanç I d'Aragó

18. Bernat I de Foix

9. Ermessenda de Bigorra

19. Clemència de Bigorra

2. Ramir II d'Aragó

20. Hilduin III de Montdidier

10. Hilduin IV de Montdidier

21. ?

5. Felícia de Roucy

22. Ebles de Roucy

11. Alícia Adela de Roucy

23. Beatriu de Mons

1. Peronella I d'Aragó

24. Guillem V d'Aquitània

12. Guillem VIII d'Aquitània

25. Agnès de Borgonya

6. Guillem IX d'Aquitània

26. ?

13. Hildegarda de Borgonya

27. ?

3. Agnès de Peitieu

28. ?

14. ?

29. ?

7. Felipa de Tolosa

30. ?

15. ?

31. ?

Matrimoni i descendents

• 1150. ∞ Comte de Barcelona i Príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV; 1150, agost; Lleida
  • 1. l'infant Pere (1152- abans de 1158)
  • 2. l'infant Ramon, (1157-1196); després «Alfons» rei d'Aragó i comte de Barcelona
  • 3. l'infant Pere (1158-1181); després «Ramon Berenguer» comte de Cerdanya i de Provença
  • 4. la infanta Dolça (1160-1198)
  • 5. l'infant Sanç (1161-1223); comte de Cerdanya, de Provença i de Rosselló

Biografia

Genealogies dels comtes de Barcelona-sXV

Peronella I d'Aragó i Ramon Berenguer IV

Fou concebuda per donar continuitat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tant bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquesta solució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó a partir del 1137, any en què Ramir II es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i cedí els seus drets a la seva filla Peronella i l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV.

Ramir II d'Aragó es reservà per a ell la dignitat (títol) del rei, donant a Ramon Berenguer IV la honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí podia transmetre la honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill.

Capítols matrimonials de Barbastre (1137)

Testament de Peronella d'Aragó (1152).

Abdicació de Peronella (1164)

Títols i successors

Al 1152, va redactar un testament abans del part del seu primer fill, on va donar el regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Berenguer, i que aquest heretés el títol de Rei si el fill moria sense descendència. Cas de haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Berenguer. Del part va néixer Alfons II d'Aragó. El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, cedí tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primogènit, Ramon, que regnà amb el nom de Alfons II d'Aragó. El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, disposà, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just de Barcelona, ésser enterrada a la catedral d'aquesta ciutat.

• A 4 d'abril del 1152: Sig+num Peronelle, regine aragonensis

• A 18 de juny del 1164: Ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis (...) Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis

Peronella d'Aragó Casa d'Aragó del Llinatge de Pamplona Mort: Barcelona, 13 d'octubre de 1173
Títols
Precedit per: Ramir II d'Aragó (pare)	Reina d'Aragó (Llista de reis d'Aragó) Regne d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb (1157–1164)	Succeït per: Alfons II d'Aragó "el Cast" (fill)

Pàgines que s'hi relacionen

• Casal d'Aragó
• Història de Catalunya
• Renaixement del segle XII

Bibliografia

• Ubieto Arteta, Antonio. Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, 1987. ISBN 84-7013-227-X.  (castellà)