Peronella d'Aragó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reis d'Aragó
Casal de Pamplona
Ramir I d'Aragó
Sanç I d'Aragó i Pamplona
Pere I d'Aragó i Pamplona
Alfons I d'Aragó i Pamplona
Ramir II d'Aragó
Peronella I d'Aragó
Ramir II d'Aragó
Infants
   Rei Alfons II d'Aragó
Sobirans de la
Corona d'Aragó
+ Casal d'Aragó
+ Dinastia Trastàmara
+ Dinastia dels Habsburg

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella)[1] (Osca, 29 de juny?[2]/ agost?[3] de 1136[4]- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).[5]

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del rei d'Aragó Ramir II i d'Agnès de Peitieu.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Genealogies dels comtes de Barcelona-sXV
Peronella I d'Aragó i Ramon Berenguer IV

Fou concebuda per donar continuïtat a la Dinastia Ximena. A la mort d'Alfons el Bataller sense descendència, una sèrie d'esdeveniments va fer que Ramir II el Monjo fos proclamat rei d'Aragó. Ramir II era vist com un rei dèbil i tan bon punt ascendí al tron aragonès ja es trobà amb revoltes internes. Poc després de néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb el fill del rei de Castella en el Tractat d'Alagón (1136), amb la intenció d'unir Castella i el Regne d'Aragó. Aquesta solució fou rebutjada per la noblesa aragonesa, i al cap d'un any, l'11 d'agost del 1137, es pactava el matrimoni de Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV en els Capítols matrimonials de Barbastre (1137). Segons les disposicions matrimonials[6] el comte de Barcelona va posseir la sobirania d'Aragó a partir del 1137, any en què Ramir II es retirà a la vida contemplativa al monestir de Sant Pere el Vell d'Osca i cedí els seus drets a la seva filla Peronella i l'espòs d'aquesta, Ramon Berenguer IV.[5]

Ramir II d'Aragó es reservà per a ell la dignitat (títol) del rei, donant a Ramon Berenguer IV l'honor (propietat) del regne dels aragonesos i la potestas (poder) reial, raó per la qual, en exercir tant el dominatum com el principatum, tingué la dignitat (títol) de «regni dominator Aragonenesis» (dominador del regne dels Aragonesos) i «princeps Aragonensis», (príncep dels Aragonesos). Per les lleis de la monarquia pamplonesa, Peronella no podia exercir la potestas, però sí podia transmetre l'honor i tenir la dignitat, raó per la qual sí fou anomenada reina, i en els seus testaments va fer donació del regne d'Aragó al seu fill.[5]

Matrimoni i descendents[modifica | modifica el codi]

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

El 1152, va redactar un testament abans del part del seu primer fill, on va donar el regne al seu fill primogènit si aquest era mascle, amb la condició que estigués sota la dominació del seu marit Berenguer, i que aquest heretés el títol de Rei si el fill moria sense descendència. En cas d'haver tingut una filla, el títol hauria repercutit en Berenguer.[8] Del part va néixer Alfons II d'Aragó. El 1162, després de morir Ramon Berenguer IV, cedí tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primogènit, Ramon, que regnà amb el nom de Alfons II d'Aragó. El 13 d'octubre de 1173, mateix dia de la seva mort, disposà, mitjançant testament sacramental jurat a l'església de Sant Just de Barcelona, ésser enterrada a la catedral d'aquesta ciutat.

  • A 18 de juny del 1164: Ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis (...) Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis[10]
Peronella d'Aragó
Mort: Barcelona, 13 d'octubre de 1173
Títols
Precedit per:
Ramir II d'Aragó
(pare)
Reina d'Aragó
(Llista de reis d'Aragó)
Regne d'Aragó, Comtat de Ribagorça, Comtat de Sobrarb
(1157–1164)
Succeït per:
Alfons II d'Aragó
"el Cast"

(fill)

Ancestres[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Sanç III de Pamplona
 
 
 
 
 
 
 
8. Ramir I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Sança d'Aybar
 
 
 
 
 
 
 
4. Sanç I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Bernat I de Foix
 
 
 
 
 
 
 
9. Ermessenda de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Clemència de Bigorra
 
 
 
 
 
 
 
2. Ramir II d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Hilduin III de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
10. Hilduin IV de Montdidier
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. ?
 
 
 
 
 
 
 
5. Felícia de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Ebles de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
11. Alícia Adela de Roucy
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Beatriu de Mons
 
 
 
 
 
 
 
1. Peronella I d'Aragó
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Guillem V d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
12. Guillem VIII d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Agnès de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
6. Guillem IX d'Aquitània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. ?
 
 
 
 
 
 
 
13. Hildegarda de Borgonya
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. ?
 
 
 
 
 
 
 
3. Agnès de Peitieu
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. ?
 
 
 
 
 
 
 
14. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
7. Felipa de Tolosa
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peronella d'Aragó

Vegeu també[modifica | modifica el codi]