Perot Rocaguinarda

De Viquipèdia

Perot Rocaguinarda (Oristà, 1582 - ?, ?) va ser un bandoler català.^[1] Com que no era l'hereu de la família es va anar a buscar la vida,i per culpa d'un malentès es va haver de fer bandoler. Estava a favor dels senyors de Nyer i en contra dels Cadells .Des de ben jove es va veure implicat en lluites entre senyors del bàndol nyerro. Era un bon estrateg, era hàbil i audaç. Posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament; si no, no hauria aconseguit ser el cap del bandolerisme català durant gairebé deu anys. Sense aquesta habilitat tampoc se n'hagués sortit de les contínues persecucions a què va ser sotmès per part de tots els virreis i de molts comissaris. Entre 1605 i 1609 les campanyes contra ell des de Catalunya varen estar dirigides per Joan de Queralt i de Ribes, governador general de Catalunya. Era temut pels soldats i per l'autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics. Més enllà dels Països Catalans Rocaguinarda és considerat com a un dels grans bandolers populars europeus comparable al conegut Robin Hood. L'esment que l'ha fet més conegut és l'aparició com a personatge a la segona part del Quixot de Miguel de Cervantes, amb el nom de Roque Guinart. També és esmentat a l'entremés del mateix autor La cueva de Salamanca, aquesta vegada com a Roque Guinarde. Altres referències literàries són les de el rector de Vallfogona, mossèn Cinto, Soler i Terol i l'ha recordat l'imaginari popular per mantenir fresques a la memòria les seves gestes i proeses.

No se sap quan va morir exactament però se suposa que la seva vida fou llarga, consta que encara era viu el 1635. Va marxar del país que tenia 29 anys com a cap del bandolerisme català i als 53 anys potser encara era capità a Nàpols.

[edita] Referències