Persecució
Persecució és el conjunt d'accions repressives o maltractament, persistents, realitzades per un individu o més comunament un grup específic, sobre un altre grup o sobre un individu, del qual es diferencia per la manera de pensar o per determinades característiques físiques, religioses, culturals, polítiques, ètniques o altres. També s'inclou la persecució d'espècies no humanes (com els predadors). No obstant això s'aplica més sovint a persecució entre éssers humans. Naixent sovint la persecució del prejudici. Les formes més comunes són la persecució religiosa, persecució ètnica i persecució política, encara que hi ha certa superposició entre aquests termes.
Una definició del que cal entendre com persecució s'indica en l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional (17 de juliol 1998) que indica a l'article 7, referint-se als delictes de lesa humanitat, el que és persecució: " s'entendrà com la privació intencional i greu de drets fonamentals que violi el dret internacional, en raó de la identitat d'un grup o col.lectivitat"
El més comú consisteix en l'opressió d'un grup minoritari per part d'una majoria, ja que el invers és menys freqüent. Va des de la tolerància social (és diferent tolerància de llibertat) o ignorar-en determinats marcs, fins a la integració forçada, el segrest de les dones i nens, l'assassinat, el genocidi i l'extinció. Sol anar acompanyat de la destrucció o l'espoli dels seus béns (cases, botigues, centres religiosos, etc). El terme ha estat usat històricament per denotar actes de violència indiscriminada, siguin espontanis o premeditats. La persecució entre éssers humans va molt més enllà d'estar dirigida a grups religiosos, ètnics o polítics. Qualsevol diferència identificable en aparença o comportament pot servir de base a la persecució, com ser homosexual, esquerrà, o utilitzar drogues. L'únic tret comú entre aquesta llista de excuses, és la percepció de l'individu o grup com diferent. A causa de això, es considera que "perseguir" és l'expressió d'un tret general del comportament social, potser relacionat amb el tribalisme, que cerca imposar o reforçar la conformitat.
La persecució no és reconeguda com a tal pels perseguidors, només per les seves víctimes o per observadors externs. Els perseguidors no senten que hi hagi res dolent en les seves accions o el racionalitzen com d'escassa importància o temporal si ho comparen a la fi que busquen, contrarestar el que consideren una major i més seriosa amenaça, "La fi justifica els mitjans" en els seus actes. Com en altres comportaments de agressor i víctima, l'agressor culpa a la víctima de l'agressió. La justificació més comú és que busquen protegir a si mateixos, les seves famílies i la societat del que ells perceben com perillosa influència del grup perseguit.
El 1951 a l'Organització de les Nacions Unides es defineix al refugiat com la persona que:[text imprecís]
"Tenint un temor ben fundat de ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular, o opinió política, està fora del seu país, de la seva nacionalitat i està inhabilitat o, a causa de aquesta por, no vol col·locar-se en la protecció d'aquest país."
Organitzacions contra la persecució[modifica]
A partir del segle XIX van sorgir organitzacions solidàries contra les persecucions destacant les següents:
- Lliga dels Drets Humans, una de les organitzacions no governamentals pionera en la defensa dels drets humans, va ser creada el 1898, per iniciativa de Ludovic Trarieux, per defensar les llibertats humanes amenaçades per les decisions preses per el poder executiu o pel poder judicial.
La Lliga s'oposava a la discriminació racial, al clericalisme i al militarisme i desenvolupar una política de defensa dels drets humans basada en tres principis:
- Laïcisme: Separació església-estat, llibertat d'ensenyament públic, negativa a subvencionar l'ensenyament privat...
- Democràcia política: concessió de vot a les dones, llibertat de premsa...
- Pacifisme: organització Internacional de la pau.
La Lliga va realitzar actes de protesta contra la guerra de Corea, contra la intervenció militar de la Unió Soviètica a Hongria el 1956, etc ...
- Lliga Internacional Femenina per a la pau i la llibertat, amb seu a Anglaterra, el 5è Congrés celebrat a Dublín el 1927, establia la necessitat de defensa de les minories dins dels estats.
- Amnistia Internacional. El seu nom originari és "crida per a la Amnistia". El 1963 agafa el seu nom actual i el 1968 redacta el seu primer estatut constitucional. Els objectius, estructura i mètodes no han variat des de la seva fundació. El 28 maig 1961 l'advocat anglès Peter Benenson escrivia en el britànic diari "The Observer" un article titulat "els presoners oblidats" en què es lamentava de la situació dels que per les seves opinions religioses, polítiques o d'altre tipus eren torturats, empresonats o executats i proposava a través del "crida per a la Amnistia" una acció conjunta internacional sobre la base de les següents quatre punts:
- Treballar per obtenir l'alliberament dels que es troben empresonats per raó de les seves opinions.
- Procurar per a ells un judici públic i just.
- Ampliar el dret d'asil i ajudar els refugiats polítics a trobar feina.
- Organitzar un sistema internacional efectiu que serveixi per garantir la llibertat d'opinió.
Els seus objectius bàsics són els següents:
- Cerca l'alliberament dels presos de consciència, de les persones empresonades arreu del món a causa de les seves conviccions, color, raça, sexe, origen ètnic, idioma o religió, que no hagin recorregut a la violència o advocat per ella.
- Propugnar la realització de judicis expedits i imparcials per a tots els presos polítics.
- Oposar-se sense excepcions a la pena de mort i a la tortura, i a tota pena o tracte cruel, inhumà o degradant a qualsevol categoria de presos.
Per realitzar la seva tasca AI es basa en la Declaració Universal de Drets Humans i en altres instruments internacionals. Consta de més de 700.0000 membres, subscriptors i simpatitzants en més de seixanta països d'Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa i Oceania.
- Comissió Internacional de Juristes, amb seu a Ginebra. Els seus dos caps fonamentals són:
"Sostenir i fer possible l'imperi de la llei en tot el món" i "en totes les seves manifestacions pràctiques: institucions, legislació, procediments, etc.".
Defensar l'imperi de la llei mitjançant la mobilització de l'opinió jurídica internacional quan es violen d'una manera general i sistemàtica, queden greument amenaçats, els principis de justícia enunciats ".
El principi de l'imperi de la llei "cobra el caràcter de concepte dinàmic que s'ha d'aplicar no només per salvaguardar i promoure en tota societat lliure els drets civils i polítics de l'individu, sinó a més per crear les condicions socials, econòmiques i culturals sota les quals pugui satisfer les seves legítimes aspiracions ".
A Espanya organitzacions no governamentals importants per a la defensa dels drets humans, entre d'altres, són el Institut d'Estudis Polítics per a Amèrica Llatina i Àfrica (IEPALA), el Moviment d'Objecció de Consciència (MOC), l'Oficina del Defensor del Soldat i l'Associació Pro Drets Humans d'Espanya (APDHE).
