Cronologia de la repressió del català

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Persecució del català)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Decret de Nova Planta, promogut per Felip V
Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700

Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la "repressió del català" segons alguns autors[cal citació], mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici del català en el diversos territoris altres llengües que eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat. La llista, que comença l'any 1482 i segueix fins als nostres dies, comprèn diferents formes de discriminació de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.

Avui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que el castellà és discriminat a Catalunya, entre altres motius, perquè la Generalitat de Catalunya i altres òrgans oficials, han adoptat el català com a única llengua vehicular. També hi ha entitats que diuen que existix una discriminació dels castellanoparlants al País Valencià. A això s'ha afegit el Manifiesto por una lengua común d'un grups d'intel·lectuals espanyols i la Declaració de l'Académie Française que defensen el castellà i el francés com a llengües oficials de l'Estat Espanyol i l'Estat Francés. Aquestes declaracions i propostes polítiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el català, han suscitat un gran rebuig i interpretat com una agressió diferents intel·lectuals dels Països Catalans.[1] Poc després, el juliol de 2008, li va seguir el Manifest de la Federació Galeusca en la que està integrada entre d'altres l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es comparava el Manifiesto por la lengua común amb les tesis franquistes i el qualificava de "visió anul·ladora".[2]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

El cinquè punt del Decret de Nova Planta sobre el Principat diu: «5. Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua Castellana [...]» prohibint l'ús de la llengua catalana a la nova administració de justícia i de govern de Catalunya.
Vegeu també: Edat moderna a Catalunya i Decrets de Nova Planta

Història contemporània[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Història contemporània de Catalunya
"Parleu en francès, sigueu nets", inscripció en una escola francesa, a Aiguatèbia i Talau, en la qual es prohibeix als nens de parlar català.
  • 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.[13]
  • 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
  • 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[14]
  • 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.[14]
  • 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.
  • 1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[14]
  • 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
  • 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[14]
  • 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
  • 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.[15]
  • 1846 Circular de la Junta Suprema de Sanidad que obliga a fer les receptes mèdiques només en castellà o llatí.
  • 1857 Llei Moyano[16][17] d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[14]
  • 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
  • 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España", per part del ministre de Governació espanyol González Bravo.
  • 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
  • 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
  • 1898 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol.[18]
  • 1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla.[19]
  • 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.

1916 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.

  • 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català.[21]
  • 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
  • 1923 Real Decret que prohibeix l'ús del catalá a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà.
  • 1924 Real Decret els prospectes de medicaments en "español" de manera preferent.
  • 1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[22]
  • 1924 Els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.[23]
  • 1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
  • 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
  • 1926 Reial decret que criminalitza a qui es resisteixi pasivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per qui usi un idioma distint del "español"
  • 1926. Ordre pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.

Guerra Civil i franquisme[modifica | modifica el codi]

"Si ets espanyol parla espanyol", Catalunya, 1940. Retrat del dictador Francisco Franco.
Rètol de l'època franquista en castellà al municipi alt-empordanès de Rabós.
  • 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i a la vida pública, sota la consigna «Si eres español, habla español», signada per Mateu Zaforteza Musoles.[24]
  • 1938: el 5 d'abril es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya.[25]
    • Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica".[26]
    • En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.
  • 1939: Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura minorització de la història contra el català.
    • Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català.[27]
    • A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
    • L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona.
    • La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
    • S'instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol".
    • 4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol.
    • 16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.[28]
    • 25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
    • 4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
    • 28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
    • 31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
    • 18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
    • 3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya perquè desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional".
    • 7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.
    • 20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
    • 27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
    • 7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
    • 16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
    • 24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
    • 9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
    • 10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català.
    • 7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
    • 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
    • 28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".[29]
    • 25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.
  • 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
  • 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat.[23]
  • 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.[21]
  • 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.[21]
  • 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per ser en català.[21]
  • 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics.[21]
  • 1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?[30]
  • 1953 Es prohibix a València la revista Esclat per ser en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.[31][32]
    • Es prohibix l'edició d'una novel·la de Miquel Llor per ser en català.[32]
  • 1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
  • 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.[21]
  • 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
  • 1961:
    • Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.[33]
    • La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català.
  • 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.[34]

Final del segle XX[modifica | modifica el codi]

  • 1978. La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de "dret" i no d'"obligació".[35]

Malgrat aquests fets, el rei d'Espanya va declarar el 2001: «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat libèrrima, l'idioma de Cervantes.».[36]

  • 1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.[37]
  • 1986. Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.[38]
  • 1986 Sentencia 83/1986 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüistica de Catalunya.
  • 1988 Sentencia 123/1988 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüistica de Balears
  • 1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
  • 1995. La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
  • 1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó.[39]
  • 1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón.[39]

Segle XXI[modifica | modifica el codi]

  • 2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d'identitat en català i el passaport, per un defecte de forma.[40] Un temps després tots els DNI a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà.
  • 2005, 20 d'abril, un jove de 16 anys de Xàtiva és retingut per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduït a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en valencià. Segons el menor, els agents el comminaren a «parlar en cristià».[41]
  • 2006, 15 de juliol, segons informa el diari Levante un jove d'Ondara que es va negar a parlar en castellà en un control policial a El Verger rep dues multes per no comunicar un canvi de domicili i per tindre l'assegurança caducada (eren les 0:30 i li acabava de caducar).[42]
  • 2007, 23 d'abril, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja de Ponent.[43]
  • 2007, 24 d'agost de 2007, Xavier Pons, regidor d'Ondara, denuncia assetjament de la policia per parlar català, durant un control de què va ser objecte.[44]
  • 2008 Escola Valenciana denuncia que 70.000 alumnes a la Comunitat Valenciana han de deixar d'estudiar en valencià quan passen a secundària per la "mala planificació" de l'adminstració, que té un professorat bilingüe en només el 64%. 24,9% dels alumnes valencians estudien en català al curs d'enguany.[45]
  • 2008 Manifiesto por una lengua común.[46] signat per intel·lectuals espanyols, que defensa l'asimetria política entre el castellà i les altres llengües cooficials.
  • 2008, 26 de setembre de 2008, grups vinculats al Grup d'Acció Valencianista i a España 2000 agredixen als assistents al Correllengua de Gandia amb insults i pedres. Com a conseqüència, Maite Peiró, regidora del Bloc Nacionalista Valencià d'Alqueria de la Comtessa es ferida al cap i ha de ser traslladada a l'Hospital Francesc de Borja.[47]
  • 2008 Dos joves de Banyoles i Girona són jutjats a l'Audiència Nacional a Madrid, el jutge José María Vázquez Honrubia no va permetre que declaressin davant la voluntat de fer-ho en català. El judici finalment fou anul·lat per aquest fet que havia provocat la indefensió dels processats.[48]
  • 2008 Declaració de l'Académie Française en contra del reconeixement de les llengües regionals a la Constitució.[49]
  • 2009, juliol, la Plataforma per la Llengua va denunciar que l'empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) els havia vetat la seva darrera campanya publicitària, la que duia per lema El català suma i que llançava amb motiu dels quinze anys del naixement de l'entitat.[50]
  • 2009, juliol, el sindicat CCOO de Catalunya presenta un recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) només en català. Aquest tribunal va presentar una diligència en la qual donava deu dies hàbils a CCOO per presentar el recurs també en castellà. Davant d'això, el sindicat va presentar un recurs de reposició basat en la infracció de diversos articles legals, així com de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, el desembre, el Tribunal Suprem (TS) va reconèixer el dret del sindicat CCOO de Catalunya a presentar un recurs de cassació només en català.[51]
  • 2009, setembre, es difon que, segons una denúncia presentada, un Guàrdia Civil agredeix un jove a l'Aeroport de Palma per no parlar en castellà.[52]
  • 2009, setembre, una dona que feia el DNI al seu fill és detinguda per parlar pel mòbil. La dona ha denunciat que, en realitat, el motiu era que parlava en català[53]
  • 2009, octubre, en un judici a Elx, la jutgessa i el fiscal menyspreen la utilització del valencià per part d'un veí d'Alacant i el comminen a usar el castellà, afirmant que tenia "el deber y la obligación de hablar la lengua oficial en todo el estado", malgrat que la llei diga el contrari.[54]
  • 2009, octubre, el Partit Aragonès Regionalista (PAR), que forma part del govern aragonès en coalició amb el PSOE, pretén denominar «aragonès» al català de la Franja i fer desaparèixer qualsevol referència al català. Va arribar a afirmar en una nota que els seus col·lectius locals "reclamen respecte i reconeixement per a l'aragonès que es parla en la zona oriental, i rebutjar frontalment i sense pal·liatius la imposició com a llengua pròpia i històrica d'Aragó".[55]
  • 2009, octubre, La Federació d'Associacions de la Tercera Edat de Catalunya (FATEC) va suspendre temporalment la seva participació dins la Confederación Española de Organizaciones de Mayores, en protestar per una declaració del president de CEOM relacionada amb la política lingüística del govern català. Després d'un procés Jurídic intern, la Confederación Española de Organizaciones de Mayores va expulsar la federació catalana. Mitjans de comunicacions com ara, Avui han expressat que la FATEC va ser expulsada per defendre el català.[56]
  • 2010, al mes de gener les majors nord-americanes demanen al govern espanyol d'intervenir perquè la Llei del Cinema Català no s'apliqui. Aquesta havia de garantir que el 50% de les pel·lícules distribuïdes a sales de cinema de Catalunya es traduïssin al català, donant d'aquesta manera la possibilitat de veure pel·lícules en català a Andorra, València, Illes Balears, Franja del Ponent i Catalunya.[57]
  • 2010, maig, França i el Poder Judicial espanyol demanen als tribunals de Catalunya que no remetin sentències en català. França només accepta, al marge del francès, l'anglès, l'italià, l'alemany i el castellà, i "no acceptarà cap altra llengua".[58]
  • 2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte a l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.[59][60][61]
  • 2010, el 10 d'octubre el Ministre d'Educació del govern espanyol diu al Parlament espanyol que "l'ineterès és d'espanyolitzar els nens catalans" cosa que crea una polèmica sense precedents.[62]
  • 2010, 11 de novembre, Espanya es nega a complir els acords per les traduccions al català a la UE. El govern espanyol admet que és una decisió plenament conscient i avisa que no té cap intenció de complir-los. El secretari d'Estat espanyol per a la UE ho justifica per la crisi econòmica.[63]
  • 2010, 22 de desembre, el Tribunal Suprem espanyol fa pública una sentència segons la qual el castellà seria també llengua vehicular en l'escola catalana. Fa perillar la immersió lingüística, avalada per la UE després de la votació de "Multilingualism: an asset for Europe and a shared commitment"[64] i escollida democràticament pel Parlament de Catalunya el 1983.
  • 2011, gener, vint anys després dels compromisos adquirits el 28 de gener de 1991 per la Unió Europea que demanaven un tracte diferenciat per a la llengua catalana, coneguts com a resolució Reding, no s'han complert ni de lluny. Amb l'entrada dels nous països a la UE, ara són llengües oficials molts idiomes que tenen molts menys parlants que el català. Ni tan sols hi ha versió catalana del Tractat de Lisboa, que va entrar en vigor el 2009. Horitzó Europa va enviar l'any 2010 cartes escrites en català a les institucions europees i algunes van tornar escrites en castellà o francès. Altres, com la de la Comissió Europea, no van tornar.[65]
  • 2011, 20 de gener, Alícia Sánchez-Camacho argumenta que està en contra que es parli català al senat per raons econòmiques, la traducció comporta una despesa de 350.000 euros anuals, i que el castellà és la llengua comuna per a tothom pugui entendre's.[66]
  • 2011, 28 de gener, ADIF no atén una consulta d'un passatger discapacitat per ser en valencià i no parlar en cristiano.[67]
  • 2011, 2 de febrer, es difon que, segons una denúncia presentada davant el Síndic de Greuges del País Valencià, un metge d'urgències d'Alcoi es va negar a atendre a un home de 80 anys perquè s'expressava en valencià i no en castellà. El síndic de greuges no ha pogut constatar la realitat dels fets denunciats.[68]
  • 2011, 12 de febrer, Raül Agné, entrenador del Girona Futbol Club, abandona la roda de premsa del partit que ha guanyat al camp de l'Osca perquè no el deixen respondre en català després d'haver respost algunes preguntes dels periodistes locals en espanyol.[69] L'endemà, el CD Huesca es posà del costat dels periodistes que no van permetre que parlés en català i va carregar contra Agné per "refusar de respondre en castellà".[70]
  • 2011, 16 de febrer, l'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola pública de la Catalunya del Nord denuncien l'asfíxia del català a l'ensenyament i recorden que 1 de cada 4 famílies volen un ensenyament bilingüe però només l'assoleixen un 5% dels alumnes.[71]
  • 2011, 16 de febrer, els presentadors del programa Zona Champions, de la televisió pública Telemadrid, es van plànyer que Guardiola responia a demandes "en tots els idiomes menys en castellà" en la roda de premsa posterior al partit contra l'Arsenal a Londres. "Ha parlat en català, en anglès, en francès, fins i tot en italià, però no gens castellà. No els el podem posar perquè no l'entendrien. És una pena", anuncien. Instants després, el reporter que tenen a Londres els avisa que Guardiola, finalment, parla en castellà i hi connecten de seguida, però no hi arriben a temps. "És clar, si només respon en castellà una de cada vint qüestions, no hi ha manera", es queixa el presentador. I promet que ho tornaran provar "quan Guardiola tingui un altre moment de lucidesa hispana".[72]
  • 2011, 23 de febrer, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va denunciar que la Generalitat valenciana incomplia sistemàticament la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) i l'Estatut de la Comunitat Valenciana, ja que no garantia l'ensenyament en valencià en igualtat de condicions amb el castellà com garantia en teoria el marc legal.[73]
  • 2011, 11 de març, l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia va denunciar que l'ús del català als jutjats i als tribunals de justícia catalans estava experimentant un retrocés i era "pràcticament inexistent". El 2009 només el 16 % de les sentències es van dictar en llengua catalana.[74]
  • 2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s'estableix que els rètols, impresos i actuacions internes de la institució han de ser en català.[75]
  • 2011, 22 de març, el PP titlla «d'intolerable» que es parli en català al Congrés de Diputats. José Bono compara parlar castellà amb la llei del Tabac: "les lleis encara que no li agradin s'han de complir".[76]
  • 2011, maig, José María Aristóteles Magán, jutge de Lleida, va dir que considerava "una falta de respecte i de mínima educació" fer servir la llengua catalana als jutjats.[77]
  • 2012, el març i el maig el TSJC imposa la possibilitat d'escolaritzar els infants en castellà si així ho demanen els pares. La mesura fou vista com l'inici de la segregació per raó de llengua a les escoles de Catalunya.[78]
  • 2012, el maig el TSJC denega al català el caràcter de llengua preferent de l'ajuntament de Barcelona,[78] mentre que a les Balears el govern Bauzá estableix la separació de l'alumnat els pares del qual optin pel castellà com a llengua vehicular.[79]
  • 2012, juny el govern d'Aragó rebateja la llengua catalana parlada a la Franja de Ponent com a "llengua aragonesa de l'àrea oriental" per evitar el terme "català".[80]
  • 2012, 26 de juny el Tribunal Suprem d'Espanya denega que el català sigui l'única llengua vehicular del sistema educatiu de Catalunya obligant a que el castellà també sigui la llengua de treball.[78]
  • 2012, 3 de desembre el ministre d'educació espanyol vol que el català sigui llengua optativa i que no calgui examinar-s'hi per a obtenir el títol d'educació obligatòria[81]
  • 2013, 9 de maig les Corts d'Aragó aproven una llei per la qual el català que es parla a les zones de la Franja es denominarà llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental.[82]
  • 2013, 2 d'octubre a les Illes Balears, el govern de Bauzà (PP) imposa el pla de "trilingüisme" als centres escolars i surten milions de persones a fer vaga i manifestar-se ja que consideren que aquest pla margina el català. L'EU ja va avalar amb anterioritat la "immersió lingüística" de la Generalitat de Catalunya, que també s'aplicava a les Balears, considerant que és un model òptim per a l'aprenentatge del català, castellà i anglès vist que garanteix el nivell en totes llengües. L'aplicació del Trilingüisme no garanteix aquest nivell, per molt que consisteixi en posar percentatges igualitaris per cada llengua (però que no assoleixen un nivell òptim, ans el contrari, el castellà s'hi veu reforçat i l'anglès i català s'hi veuen enderrerits). El català queda doncs marginat.[83]
  • 2013, 2 d'octubre a les Illes Balears, el govern de Bauzà (PP) elimina l'obligació de saber parlar i escriure català si es vol ser funcionari. Mesura que no garanteix doncs que l'atenció al públic es faci en català.[84]
  • 2013, setembre. Condemnat a presó per no parlar en castellà en un control de la guàrdia civil espanyola.[85]
  • Actualitat: els ciutadans de Catalunya, País Valencià i de la resta dels territoris de llengua catalana poden disposar d'un passaport en 22 llengües, però no en català.
  • 2013, 28 de desembre, el diari oficial de la UE modifica l'article 53 la Directiva 2005/36/CEE, a on impideix exigir als professionals que venguin a exercir aquí coneixements lingúistics de la llengua del territori si aquesta no és "oficial de l'Estat" o "oficial de la Unió"
  • 2013, al novembre el president de la Generalitat de València Alberto Fabra (del Partit Popular) tanca definitivament la Ràdio i Televisió Pública de València, cosa que comporta l'apagada de tota televisió o ràdio que en la qual es parli català en tot el territori valencià[86]
  • 2013, el diari de dretes espanyol ABC titula en la portada del 08 de desembre del 2013 que la repressió d'Espanya envers Catalunya és "inventada"[87]
  • 2014, malgrat els intents d'Acció Cultural del País Valencià, una associació en promoció i defensa de la llengua catalana, que havien instal·lat receptors alegals permetent que es pogués veure TVC i escoltar Catalunya Ràdio, finalment el Govern d'Espanya decideix tancar-los i amenaça amb multa a Acció Cultural[88]
  • 2014, Segons informava Plataforma per la Llengua en el seu informe anual sobre l'estat del català, en el curs 2013-2014 es calcula que uns 100.000 infants valencians no han pogut accedir a l’educació en català tot i demanar-ho, i que la situació pot empitjorar el curs 2014-2015. La Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana va anunciar el febrer de 2014 la supressió de 72 unitats de valencià d’infantil i primària i de 83 unitats més en centres educatius amb doble línia educativa. En aquests casos queda per resoldre quina unitat perden, si la de castellà o la de valencià. Escola Valenciana ha afirmat que aquesta resolució no respecta el context sociolingüístic de les escoles i que comportarà un cop duríssim a la normalització lingüística a les grans ciutats: Alacant, València i Castelló. Aquestes noves retallades de l’ensenyament en valencià se sumen a les d’anys anteriors i comporten que milers de xiquets no podran estudiar en valencià.[89]
  • 2014, l'Estat espanyol seguia sent al 2014 l’únic estat dels 32 de la Unió Europea i de l’Espai Schengen que no reconeix com a plenament oficial una llengua pròpia que és parlada per més del 10% dels seus ciutadans. Tota la resta d’estats d’aquest àmbit europeu reconeixen com a oficial d’estat, i al mateix nivell que qualsevol llengua, totes les llengües pròpies tant parlades com el català. El català supera de llarg aquesta xifra però no és reconegut com a llengua oficial d’estat al mateix nivell que el castellà. Això és un cas inèdit, fruit del peatge d’una transició encara en curs que no ha arribat als nivells de democràcia lingüística que sí que han assolit la resta de països europeus. No es preveu una solució a curt termini al problema: les dues grans forces polítiques espanyoles (PP i PSOE) estan d’acord en la seva negativa modificar la situació. Fins i tot el document “Hacia una estructura federal del estado”, aprovat pel PSOE a Granada el juliol del mateix any -arrel del procés sobiranista engegat després de la sentència del TC retallant l'estatut- ratifica l’oficialitat única del castellà i el deure de saber-lo en una situació que no es correspon a una estructura federal de l’estat.[89]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Així, entre d'altres, l'escriptor de Xàtiva Toni Cucarella va publicar el seu Manifest contra el cinisme dels botxins.
  2. «Manifest de la Federació Galeusca arran de la publicació "Manifiesto por una lengua común"». Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2008.
  3. 3,0 3,1 Pàg. 1, Francesc Ferrer i Gironés, La repressió de la llengua catalana, article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21
  4. 4,0 4,1 4,2 Citat per Miquel Pueyo i París «Minorització lingüística, implantació escolar i expansió de la llengua nacional. Una altra manera d'explicar la recessió lingüística del català a Espanya, França i Itàli». Arxivat de l'original el 23 de març de 2010.
  5. Carbonell i Curell, Anna; Abad i Carilla, Montserrat. Història, política, societat i cultura dels països catalans: Desfeta política i embranzida econòmica, segle XVIII. Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 324. 
  6. Notícia del diari Levante-EMV
  7. de la Cierva, Ricardo. Historia general de España: Llegada y apogeo de los Borbones (en castellà). Planeta, 1981, p. 78. ISBN 8485753003. 
  8. [enllaç sense format] http://avui.elpunt.cat/noticia/article/12-apunts/31-efemerides/49501.html
  9. 2 (Pàg.5 i ss. art. VI i ss.)
  10. MCU.es
  11. Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p-45-46. ISBN 8484153096. 
  12. Amorós, Andrés; Díez Borque, José María; Alvar, Carlos. Historia de los espectáculos en España (en castellà). Castalia, 1999, p. 167. 
  13. Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.49. ISBN 8484153096. 
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Pàg. 2, Francesc Ferrer i Gironés, La repressió de la llengua catalana, article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21
  15. Perspectiva histórica de la formación de los maestros en España (1370-1990) JUAN ANTONIO LORENZO VICENTE Departamento de Teoría e Historia de la Educación. Facultad de Educación (Universidad Complutense) (castellà)
  16. Ley Moyano de Instrucción Pública de 1857 - Wikisource (castellà)
  17. España y los nacionalismos Luis Enrique Otero Carvajal, Profesor Titular de Historia Contemporánea. Universidad Complutense. Madrid.
  18. Grau, Josep. La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 55. ISBN 8484157687. 
  19. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044425
  20. Article de Pau Vinyes sobre els Jocs Florals
  21. 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 «Llistat de les normes de repressió i violència espanyola contra la llengua catalana». Arxivat de l'original el 13 de maig de 2008. publicat al butlletí electrònic nº 73 de la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
  22. La Vanguardia. 25-01-1924, pàg.6
  23. 23,0 23,1 Article de Pau Vinyes sobre els Jocs Florals
  24. Solé 1994, p. 33
  25. Solé 1994, p. 40
  26. Solé 1994, p. 39
  27. Solé 1994, p. 47
  28. Mallart Navarra, Joan. Anàlisi i producció de textos catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 261. ISBN 8447531031. 
  29. Francesc Ferrer i Gironès, Catalanofòbia. Edicions 62; Barcelona, 2000: p. 300.
  30. pàg 263, Joan Mallart Navarra, Josep Besa Camprubí, Josep Besa Camprubí,,Multilingüisme & educació, Universitat de Barcelona
  31. «Miscellània Joan Bastardas. 3 (1990) - Google Llibres». Joan Bastardas, Estudis de llengua i literatura catalanes XX, Miscel·lània 3, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990, pàg. 189.
  32. 32,0 32,1 «Llistat de les normes de repressió i violència espanyola contra la llengua catalana» p. 6. Pàg 6, publicat al butlletí electrònic nº 73 de la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
  33. Pàg 263, Multilingüisme i educació de Joan Mallart, Universitat de Barcelona, Col·lecció Textos docents nº 218
  34. Article de Ignasi Fleix Minuts per a la nostàlgia: el cas Serrat,1968, Racó Català, 22 de febrer de 2003.
  35. «Enllaç al Manifest Galeusca on en l'article 3 es denuncia la asimetria entre el castellà i les altres llengües de l'Estat Espanyol, inclosa el català.». Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2008.
  36. GALEOTE. A., Por voluntad libérrima 29/04/2001 Article al diari El Mundo que recull i comenta aquestes paraules (castellà)
  37. Pdf de la Plataforma per la Llengua que denuncia la asimetria existent entre les mesures legals per al castellà i les mesures legals per al català i que beneficia a la primera.
  38. Informe de la Plataforma per la Llengua on es considera a la Llei de Patents una de les disposicions legals que minoritzen o deixen al català com a llengua residual
  39. 39,0 39,1 Segregació del bisbat de Lleida
  40. Notícia al diari el País.
  41. La policia reté a un jove a Xàtiva per parlar valencià - Racó català
  42. La Guardia Civil pone dos multas a un joven tras recriminarle que hablara en valenciano - levante-emv.com (castellà)
  43. Boletín oficial de Aragón - 23 de abril del 2007 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (castellà)
  44. Un concejal del Bloc de Ondara denuncia acoso de la Guardia Civil por hablar en valenciano - Levant-emv.com (castellà)
  45. 70.000 estudiants, sense valencià a Secundària- 7 de maig del 2008 - diariometro.es (castellà)
  46. Manifest per la llengua comuna - Diari el Mundo Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (castellà)
  47. «Indignació per l'actuació de la policia espanyola durant el Correllengua de Gandia - VilaWeb». Notícia de Vilaweb
  48. 324: Anul·lat el judici als dos joves que van cremar fotos del rei perquè no van poder declarar en català
  49. «La langue de la République est le français» (en francès). Académie Française, 12/6/2008. [Consulta: 23/2/2014].
  50. Veto a una campanya de Plataforma per la Llengua
  51. El Suprem reconeix a CCOO el dret a presentar un recurs només en català
  52. [enllaç sense format] http://www.avui.cat/cat/notices/2009/09/un_jove_denuncia_que_dos_guardia_civils_el_van_agredir_a_l_aeroport_de_palma_per_no_parlar_en_castel_70515.php
  53. [enllaç sense format] http://www.elpunt.cat/noticia/article/24-puntdivers/4-divers/79897-una-dona-que-feia-el-dni-al-seu-fill-es-detinguda-perque-parlava-pel-mobil-en-catala.html
  54. Jutgessa i la fiscalia menyspreen el valencià i fan apologia de la lengua común en el judici d'Elx
  55. [enllaç sense format] http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/el_par_incrementa_la_pressio_per_fer_desapareixer_el_catala_de_la_llei_de_llengues_d_arago_76234.php
  56. [enllaç sense format] http://www.avui.cat/cat/notices/2009/10/expulsats_per_defensar_el_catala_75971.php
  57. http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2010/02/les_majors_nord_americanes_recorren_al_govern_espanyol_per_frenar_la_llei_del_cinema_10853.php
  58. França i Poder Judicial espanyol demanen als tribunals de Catalunya que no remetin sentències en català
  59. Notícia del 3cat24
  60. Notícia de Vilaweb
  61. Notícia de l'Avui.elpunt.cat
  62. http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/wert-nuestro-interes-espanolizar-los-alumnos-catalanes-2222867
  63. Espanya es nega a complir els acords per les traduccions al català a la UE
  64. [enllaç sense format] http://ec.europa.eu/education/languages/pdf/com/2008_0566_en.pdf
  65. La Unió Europea continua ignorant els seus compromisos amb el català 20 anys després
  66. Sánchez-Camacho proposa reduir un 30% les agències públiques de la Generalitat
  67. ADIF no atén una consulta d'un passatger discapacitat per ser en valencià
  68. Notícia a l'Avui
  69. Raül Agné abandona la roda de premsa perquè no el deixen respondre en català
  70. El CD Huesca carrega contra Agné per “negar-se a contestar en castellà”
  71. Pares d'alumnes denuncien l' 'asfíxia' del català a l'ensenyament de la Catalunya del Nord
  72. Telemadrid no connecta amb una roda de premsa de Guardiola perquè parla poc en castellà
  73. L'AVL denuncia que la Generalitat discrimina el valencià a l'ensenyament
  74. L'ús del català a la justícia és pràcticament inexistent
  75. El TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona
  76. El PP titlla «d'intolerable» que es parli en català al Congrés Espanyol
  77. [enllaç sense format] http://www.ara.cat/societat/judicial-lleida-jutge_0_483552374.html Un jutge, a punt de ser sancionat per dir que parlar català és "una falta de respecte"
  78. 78,0 78,1 78,2 "De les tres famílies a l'aragonès oriental: resum de l'ofensiva contra el català"; TV3; 26 de juny del 2012; [darrera consulta: 26 de juny del 2012]
  79. "El Govern Balear estrena el procés d'admissió d'alumnes que permet escollir el castellà o el català com a llengua vehicular"; TV3; 10 de maig del 2012; [darrera consulta: 26 de juny del 2012]
  80. "El govern aragonès rebateja el català de la Franja com a "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental""; TV3; 19 de juny del 2012; [darrera consulta: 26 de juny del 2012]
  81. http://www.ara.cat/especials/portadaaportada/Cop-contra-catala-lescola-portada_0_821918000.html
  82. http://politica.elpais.com/politica/2013/05/09/actualidad/1368082767_046979.html
  83. http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/09/les-illes-surten-al-carrer-a-defensar-la-seva-escola-38035.php
  84. http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2013/10/el-catala-deixa-de-ser-imprescindible-per-ser-funcionari-a-les-balears-38086.php
  85. http://www.vilaweb.cat/noticia/4145138/20130920/conductor-negar-parlar-espanyol-condemnat-preso.html
  86. http://www.vilaweb.cat/noticia/4154138/20131105/fabra-tanca-canal-9.html
  87. http://www.ara.cat/especials/portadaaportada/portades-premsa-madrid-barcelona_0_1043295899.html
  88. http://www.vilaweb.cat/noticia/4168323/20140121/catalunya-radio-deixara-darribar-pais-valencia-vuit-vespre.html
  89. 89,0 89,1 https://www.plataforma-llengua.cat/media/assets/4269/InformeCAT-2014-web.pdf


Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]