Cronologia de la repressió del català

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Persecució del català)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Decret de prohibició de la llengua catalana al Rosselló, Conflent i la Cerdanya del 2 d'abril de 1700

Aquest article és una cronologia de fets que representen minorització de la llengua catalana de forma activa, o sigui la "repressió del català" segons alguns autors,[1] mitjançant accions violentes directes o mitjançant l'aplicació de polítiques que impliquen donar prioritat o oficialitzar en perjudici del català en el diversos territoris altres llengües que eren alienes, com el castellà o el francès, fins al punt de fer que siguin les úniques acceptables en diferents àmbits de la societat. La llista, que comença l'any 1482 i segueix fins als nostres dies, comprèn diferents formes de discriminació de la llengua que variaran substancialment al llarg del temps, de la mateixa manera que evoluciona la societat.

Avui en dia, existeixen igualment fonts que asseguren que el castellà és discriminat a Catalunya, entre altres motius, perquè la Generalitat de Catalunya i altres òrgans oficials, han adoptat el català com a única llengua vehicular. També hi ha entitats que diuen que existix una discriminació dels castellanoparlants al País Valencià. A això s'ha afegit el Manifiesto por una lengua común d'un grup d'intel·lectuals espanyols i la Declaració de l'Académie Française que defensen el castellà i el francès com a llengües oficials de l'Estat Espanyol i l'Estat Francès. Aquestes declaracions i propostes polítiques, a la vista de les mesures legals que tots dos estats han pres contra el català, han suscitat un gran rebuig i interpretat com una agressió diferents intel·lectuals dels Països Catalans.[2] Poc després, el juliol de 2008, li va seguir el Manifest de la Federació Galeusca en la que està integrada entre d'altres l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, en el qual es comparava el Manifiesto por la lengua común amb les tesis franquistes i el qualificava de "visió anul·ladora".[3]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

El cinquè punt del Decret de Nova Planta sobre el Principat diu: «5. Las causas en la Real Audiencia se substanciarán en lengua Castellana [...]» prohibint l'ús de la llengua catalana a la nova administració de justícia i de govern de Catalunya.
Vegeu també: Edat moderna a Catalunya i Decrets de Nova Planta

Història contemporània[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Història contemporània de Catalunya
"Parleu en francès, sigueu nets", inscripció en una escola francesa, a Aiguatèbia i Talau, en la qual es prohibeix als nens de parlar català.
  • 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.[15]
  • 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.[cal citació]
  • 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[16]
  • 1825 El Pla Colomarde, intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.[16]
  • 1828 El bisbe de Girona obliga que els llibres parroquials es facin en castellà.[cal citació]
  • 1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[16]
  • 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.[cal citació]
  • 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.[16]
  • 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.[cal citació]
  • 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.[17]
  • 1846 Circular de la Junta Suprema de Sanidad que obliga a fer les receptes mèdiques només en castellà o llatí.[cal citació]
  • 1857 Llei Moyano[18][19] d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.[16]
  • 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.[cal citació]
  • 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España",[cal citació] per part del ministre de Governació espanyol González Bravo.
  • 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.[cal citació]
  • 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.[cal citació]
  • 1898 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol.[20]
  • 1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla.[21]
  • 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.[cal citació]

1914-1918, durant la Primera Guerra Mundial, els catalans que van anar a defensar els francesos a les trinxeres van rebre queixes de part dels francesos perquè parlaven català entre ells. Els motius, segons aquests, eren perquè, sense base fonamentada, es pensaven que es reien d'ells.[23]

1916 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.

  • 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català.[24]
  • 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
  • 1923 Real Decret que prohibeix l'ús del catalá a actes oficials i obliga a portar tots els llibres i registres oficials en castellà.
  • 1924 Real Decret els prospectes de medicaments en "español" de manera preferent.
  • 1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat[25]
  • 1924 Els Jocs Florals de Barcelona s'han de celebrar a Tolosa a causa de la dictadura de Primo de Rivera.[26]
  • 1924 Antoni Gaudí, a l'edat de 72 anys és detingut i apallissat per negar-se a parlar en castellà davant la policia.
  • 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
  • 1926 Reial decret que criminalitza a qui es resisteixi passivament a utilitzar el castellà i pena de "arresto mayor a prisión correccional" per qui usi un idioma distint del "español"[cal citació]
  • 1926. Ordre pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.

Guerra Civil i franquisme[modifica | modifica el codi]

"Si ets espanyol parla espanyol", Catalunya, 1940. Retrat del dictador Francisco Franco.
Rètol de l'època franquista en castellà al municipi alt-empordanès de Rabós.
  • 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i a la vida pública, sota la consigna «Si eres español, habla español», signada per Mateu Zaforteza Musoles.[27]
  • 1938: el 5 d'abril es deroga l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, per la qual cosa el català deixa de ser oficial a Catalunya.[28]
    • Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica".[29]
    • En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.
  • 1939: Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura minorització de la història contra el català.
    • Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català.[30]
    • A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
    • L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona.
    • La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
    • S'instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol".
    • 4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol.
    • 16 de febrer: Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua.[31]
    • 25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
    • 4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
    • 28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
    • 31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
    • 18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
    • 3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya perquè desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional".
    • 7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.
    • 20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
    • 27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
    • 7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
    • 16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
    • 24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
    • 9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
    • 10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català.
    • 7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
    • 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
    • 28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".[32]
    • 25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.
  • 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
  • 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat.[26]
  • 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.[24]
  • 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.[24]
  • 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per ser en català.[24]
  • 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics.[24]
  • 1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?[33]
  • 1953 Es prohibix a València la revista Esclat per ser en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.[34][35]
    • Es prohibix l'edició d'una novel·la de Miquel Llor per ser en català.[35]
  • 1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
  • 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.[24]
  • 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
  • 1961:
    • Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.[36]
    • La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català.
  • 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió.[37]

Final del segle XX[modifica | modifica el codi]

  • 1978. La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectives comunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de "dret" i no d'"obligació".[38]
  • 1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.[39]
  • 1986. Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.[40]
  • 1986 Sentencia 83/1986 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüistica de Catalunya.
  • 1988 Sentencia 123/1988 del Tribunal Constitucional contra la Llei de Normalització Lingüistica de Balears
  • 1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.[cal citació]
  • 1995. La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
  • 1995, 17 de setembre. Fase final de la segregació del Bisbat de Lleida amb el decret Ilerdensis et Barbastrensis de finum mutatione, 84 parròquies cultural i tradicionalment catalanes del Bisbat de Lleida a la Ribagorça, la Llitera i el Baix Cinca havien de passar immediatament al Bisbat de Barbastre-Montsó.[41]
  • 1998, 15 de juny. Segregació definitiva del Bisbat de Lleida. Les últimes 27 parròquies catalanoparlants de la Franja de Ponent passen al bisbat de Barbastro-Monzón.[41]

Segle XXI[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ferrando i Francés, Antoni; Nicolás Amorós, Miquel. Història de la llengua catalana. Editorial UOC, 2011, p. 10-11. ISBN 8497883802. 
  2. Així, entre d'altres, l'escriptor de Xàtiva Toni Cucarella va publicar el seu Manifest contra el cinisme dels botxins.
  3. «Manifest de la Federació Galeusca arran de la publicació "Manifiesto por una lengua común"». Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2008.
  4. Aide-Mémoire: tout le programe du collège/Histoire et Géographie; editorial Larousse, capítol "Renaissance" i "Humanisme")
  5. 5,0 5,1 Pàg. 1, Francesc Ferrer i Gironés, La repressió de la llengua catalana, article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21
  6. 6,0 6,1 6,2 Citat per Miquel Pueyo i París «Minorització lingüística, implantació escolar i expansió de la llengua nacional. Una altra manera d'explicar la recessió lingüística del català a Espanya, França i Itàli». Arxivat de l'original el 23 de març de 2010.
  7. Carbonell i Curell, Anna; Abad i Carilla, Montserrat. Història, política, societat i cultura dels països catalans: Desfeta política i embranzida econòmica, segle XVIII. Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 324. 
  8. Notícia del diari Levante-EMV
  9. de la Cierva, Ricardo. Historia general de España: Llegada y apogeo de los Borbones (en castellà). Planeta, 1981, p. 78. ISBN 8485753003. 
  10. [enllaç sense format] http://avui.elpunt.cat/noticia/article/12-apunts/31-efemerides/49501.html
  11. 2 (Pàg.5 i ss. art. VI i ss.)
  12. MCU.es
  13. Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p-45-46. ISBN 8484153096. 
  14. Amorós, Andrés; Díez Borque, José María; Alvar, Carlos. Historia de los espectáculos en España (en castellà). Castalia, 1999, p. 167. 
  15. Miralles i Monserrat, Joan; Massot i Muntaner, Josep. Entorn de la història de la llengua. L'Abadia de Montserrat, 2001, p.49. ISBN 8484153096. 
  16. 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Pàg. 2, Francesc Ferrer i Gironés, La repressió de la llengua catalana, article publicat originàriament a Serra d'Or, novembre de 2002, pp.18-21
  17. Perspectiva histórica de la formación de los maestros en España (1370-1990) JUAN ANTONIO LORENZO VICENTE Departamento de Teoría e Historia de la Educación. Facultad de Educación (Universidad Complutense) (castellà)
  18. Ley Moyano de Instrucción Pública de 1857 - Wikisource (castellà)
  19. España y los nacionalismos Luis Enrique Otero Carvajal, Profesor Titular de Historia Contemporánea. Universidad Complutense. Madrid.
  20. Grau, Josep. La Lliga Regionalista i la llengua catalana, 1901-1924. L'Abadia de Montserrat, 2006, p. 55. ISBN 8484157687. 
  21. [enllaç sense format] http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044425
  22. Article de Pau Vinyes sobre els Jocs Florals
  23. «L'estelada de Verdum, documental de Felip Solé».
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 «Llistat de les normes de repressió i violència espanyola contra la llengua catalana». Arxivat de l'original el 13 de maig de 2008. publicat al butlletí electrònic nº 73 de la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
  25. La Vanguardia. 25-01-1924, pàg.6
  26. 26,0 26,1 Article de Pau Vinyes sobre els Jocs Florals
  27. Solé 1994, p. 33
  28. Solé 1994, p. 40
  29. Solé 1994, p. 39
  30. Solé 1994, p. 47
  31. Mallart Navarra, Joan. Anàlisi i producció de textos catalans. Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 261. ISBN 8447531031. 
  32. Francesc Ferrer i Gironès, Catalanofòbia. Edicions 62; Barcelona, 2000: p. 300.
  33. pàg 263, Joan Mallart Navarra, Josep Besa Camprubí, Josep Besa Camprubí,,Multilingüisme & educació, Universitat de Barcelona
  34. «Miscellània Joan Bastardas. 3 (1990) - Google Llibres». Joan Bastardas, Estudis de llengua i literatura catalanes XX, Miscel·lània 3, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1990, pàg. 189.
  35. 35,0 35,1 «Llistat de les normes de repressió i violència espanyola contra la llengua catalana» p. 6. Pàg 6, publicat al butlletí electrònic nº 73 de la Comissió de Llengua Catalana del Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya
  36. Pàg 263, Multilingüisme i educació de Joan Mallart, Universitat de Barcelona, Col·lecció Textos docents nº 218
  37. Article de Ignasi Fleix Minuts per a la nostàlgia: el cas Serrat,1968, Racó Català, 22 de febrer de 2003.
  38. «Enllaç al Manifest Galeusca on en l'article 3 es denuncia la asimetria entre el castellà i les altres llengües de l'Estat Espanyol, inclosa el català.». Arxivat de l'original el 19 de juliol de 2008.
  39. Pdf de la Plataforma per la Llengua que denuncia la asimetria existent entre les mesures legals per al castellà i les mesures legals per al català i que beneficia a la primera.
  40. Informe de la Plataforma per la Llengua on es considera a la Llei de Patents una de les disposicions legals que minoritzen o deixen al català com a llengua residual
  41. 41,0 41,1 Segregació del bisbat de Lleida
  42. Boletín oficial de Aragón - 23 de abril del 2007 Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF (castellà)
  43. «La langue de la République est le français» (en francès). Académie Française, 12/6/2008. [Consulta: 23/2/2014].
  44. Notícia de l'Avui.elpunt.cat
  45. El TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona
  46. «De les tres famílies a l'aragonès oriental: resum de l'ofensiva contra el català». TV3, 26 de juny del 2012. [Consulta: 26 de juny del 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]