Persistència visual

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La persistència visual o retiniana és una propietat del sistema visual humà (SVH). La persistència explica que les imatges que es visualitzen es mantinguin unes fraccions de segon després que hagi desaparegut l'estímul.

La resposta va lligada a la brillantor de l'emissor i la freqüència (en cas d'elements que mostrin imatges per unitat de temps). Quan l'excitació és lenta el SVH és capaç de discernir les diferents excitacions i assimilar que la llum del projector s'apaga i s'encén alternativament. Si s'incrementa la freqüència d'excitació arribarà un punt en que percep una sensació d'il·luminació uniforme. Aquest és un fenomen que s'ha de tenir molt present a l'hora d'implementar dispositius de reproducció (TV, cinema, projectors...). Els responsable de que això ocorri són els cons i bastons situats a la fòvea i proximitats d'aquesta.

Efecte de la persistència visual

Llei de Ferry-Porter[modifica | modifica el codi]

Hi ha un ample marge de freqüències des de l'absoluta evidència de parpelleig fins a la sensació de continuïtat. Aquest fenomen es coneix amb el terme anglès flicker. La freqüència a la que les imatges es fonen i desapareix el parpelleig l'anomenem freqüència crítica de flicker i, com ja hem apuntat, depèn del nivell d'il·luminació de la pantalla. És una dependència de tipus logarítmic i es coneix com a llei de Ferry-Porter:

f_{llindar} = 37 + 12.6\log_{10}(B)\,\!


B = nivell de brillantor de la pantalla mesurat en foot-lambert.

Es considera que la freqüència llindar o crítica és de l'ordre de 40 Hz (una mica més baixa a un cinema per exemple on les condicions d'il·luminació s'adeqüen al visionat). No obstant això, aquesta freqüència podrà variar entre els 60 Hz (forta il·luminació diürna) fins a 4 Hz (il·luminació nocturna i visió fotòpica).

Això s'explica gràcies a la naturalesa dels cons i bastons. Els primers (cons) capten les imatges en entorns d'alta il·luminació i ho fan amb una resposta força elevada. Per contra, els bastons són molt més sensibles, d'aquí que s'encarreguin de captar en entorns d'il·luminació precària. Ara bé, necessiten molt més temps per excitar-se i tornar a la situació inicial de repòs (fins a 0,25 segons).