Persona no humana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 23:01, 11 maig 2016 amb l'última edició de Langtoolbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
La família dels grans simis. Només l'home es considera "persona".

Persona no humana és una figura jurídica postulada per a algunes espècies animals que demostren capacitats cognitives elevades i un grau d'intel·ligència notable.

Persones homínides

Ximpancés bonobo, els homínids vivents més propers a l'home.

Concretament, hi ha un moviment per reconèixer una forma de personalitat i algunes proteccions legals a tots els "grans simis", és a dir les quatre espècies no humanes de la família Hominidae: bonobos, ximpanzés, goril·les i orangutans.[1]

Els principals defensors d'aquesta pretensió són els primatòlegs Jane Goodall i Dawn Prince-Hughes, el biòleg evolutiu Richard Dawkins, el filòsof Peter Singer i el jurista Steven Wise.[2]

Altres animals no humans

Fitxer:Dauphin commun.jpg
Un dofí comú.
Grup d'elefants protegint els seus cadells.

Alguns filòsofs, així com diversos professionals dedicats al benestar dels animals, a l'etologia, als drets dels animals, i temes relacionats, consideren que s'hauria de respectar la personalitat d'algunes espècies animals. Les espècies que se solen incloure en aquest capítol són, en principi, els grans simis, però també els cetacis (balena, dofí,...),[3] i els elefants, a causa de la intel·ligència que demostren i de les seves complexes regles socials.

Anant encara més enllà, la idea d'estendre alguna forma de personalitat a tots els animals té el suport de juristes com Alan Dershowitz[4] i Laurence Tribe.[5]

Reconeixement de drets

Basant-se en estudis científics i arguments jurídics, filosòfics i bioètics,[6] i en el marc del moviment d'alliberament animal i de la lluita pel benestar animal, es propugna una actualització de la jurisprudència de cada país a l'efecte de què els animals més semblants a l'ésser humà, que fins ara només han gaudit del grau de protecció que suposen els drets dels animals, puguin obtenir l'estatus jurídic de “persones no humanes”.[7]

Si s'aconseguís establir això, podrien tenir garantits, si més no, tres drets fonamentals aplicables fins ara només als éssers humans, però no a la resta d'animals, i que serien: el dret a la vida, el dret a la llibertat i el dret a no ser maltractats ni físicament ni psicològica.[8][7]

Es tractaria d'un reconeixement inèdit pel fet que aquests drets només s'han reconegut fins ara als éssers humans, identificats de fet amb la categoria de persones físiques,[9] tot i que al llarg de la Història ha passat ben sovint que s'ha privat dels drets fonamentals a diversos grups humans, fins i tot amb el suport de la jurisprudència.[7]

La semblança entre les característiques emocionals dels humans i dels ximpancés és un dels raonaments d'aquesta reivindicació. El primatòleg Frans de Waal afirmà que el bonobo és capaç de manifestar altruisme, compassió, empatia, amabilitat, paciència i sensibilitat.

Els defensors dels grans simis

El ximpanzé Enos abans d'entrar a la càpsula espacial Mercury-Atlas 5 el 1961.

Les personalitats més conegudes que defensen la "personalitat no humana" són: la primatòloga Jane Goodall, que ha estat designada "ambaixadora de bona voluntat" de les Nacions Unides per combatre la caça furtiva i l'extinció dels grans simis; Richard Dawkins, antic professor de la Universitat d'Oxford; Peter Singer, professor de filosofia a la Universitat de Princeton; i Steven Wise, advocat i antic professor de la Universitat Harvard, fundador i president del "Projecte Drets No-Humans", que pretén canviar les lleis de cada un dels estats dels Estats Units perquè sigui reconeguda la personalitat dels grans simis i altres animals no humans que tenen consciència d'ells mateixos.[2][10]

El desembre del 2013, el "Projecte Drets No-Humans" presentà tres demandes en representació de quatre ximpanzés que vivien en captivitat a l'Estat de Nova York, argumentant que havien de ser reconeguts legalment com a persones amb el dret fonamental de ser lliures, que tenien dret a l'habeas corpus i que haurien de ser alliberats immediatament i traslladats a un santuari.[11] Totes tres peticions d'atorgament de l'habeas corpus foren denegades, tot i que quedava la possibilitat de recórrer, cosa que s'està fent actualment.[12]

Els estudis longitudinals de Jane Goodall revelen que la vida social i familiar dels ximpanzés resulta molt semblant a la dels éssers humans en alguns aspectes. Ella mateixa en parla com a individus, i afirma que ells s'hi relacionen com una membre més del clan. Estudis de laboratori sobre l'habilitat lingüística dels simis han començat a revelar altres característiques humanes, genètiques, i finalment es reclassificaren tres espècies de grans simis dins de la família dels homínids.

Altres estudis, com ara el de T. Evans i M. Beran, apunten altres qualitats que els humans comparteixen amb els primats no humans. Resulta que la capacitat d'autocontrolar-se no és exclusiva dels humans. Els ximpanzés, per controlar llur impulsivitat, empren tècniques d'autodistracció similars a les dels nens. Els grans simis també són capaços de planificar i pensar-se “ells mateixos en el futur”. És el procés del viatge mental en el temps. Tasques amb aquest grau de complicació requereixen tenir autoconeixement, i els grans simis en ténen: “la capacitat que contribueix a l'habilitat d'ajornar una recompensa, quan un individu que es coneix a si mateix pot ser capaç d'imaginar-se ell mateix en el futur”.[13]

Aquests descobriments, afegits a l'extinció progressiva dels primats i al moviment pels drets dels animals, han anat pressionant els països perquè reconeguin als simis alguns drets limitats i que esdevinguin legalment "persones". Responent a aquestes pressions, el Regne Unit ha prohibit l'ús de grans simis als laboratoris d'investigació, mentre que es segueix permetent pel que fa als altres primats.[14]

L'escriptor i professor Thomas Rose argumenta que el reconeixement de drets propis dels éssers humans a determinats "no humans" no és res nou. Apunta que a la major part dels països "les corporacions són reconegudes legalment com a persones i tenen garantits molts dels mateixos drets que gaudeixen els humans: el dret de querellar-se, el de votar i la llibertat d'expressió".[15] Dawn Prince-Hughes escrigué que els grans simis apleguen tots els estàndarts que defineixen la personalitat: "autoconeixement, comprensió del passat, del present i del futur, capacitat d'entendre normes complexes i les seves conseqüències a nivell emocional, capacitat de triar tot assumint les conseqüències de la tria, capacitat de tenir empatia i capacitat de pensament abstracte".[16]

Gary Francione qüestiona la idea de reconèixer la personalitat a determinats animals basant-se en llur semblança amb els humans (que és el que alguns argumenten en relació als grans simis) i aclareix que la sentiència (la capacitat de sentir) és l'únic que li cal a un animal per tenir determinats drets fonamentals. Per tant, afirma, altres animals, inclosos els gats i les rates, podrien tenir reconeguts alguns drets.[17]

Projecte Gran Simi

El "Projecte Gran Simi" (en anglès, "The Great Ape Project"), fundat el 1993, reclama una extensió de l'igualitarisme moral per tal d'incloure tots els grans simis, i no només els humans. Això inclou les espècies dels ximpanzés, dels bonobos, dels goril·les i dels orangutans.

El PGS és una organització internacional formada per primatòlegs, psicòlegs, filòsofs i altres experts que promouen una Declaració dels Drets dels Grans Simis per part de les Nacions Unides, que atorgaria certs drets morals i legals als grans simis, incloent-hi el dret a la vida, la protecció de la llibertat individual i la prohibició de la tortura.

Accions jurídiques

Les ONGs proteccionistes miren d'assolir el seu objectiu amb la presentació davant la justícia de cada país de nombroses demandes d'habeas corpus, instrument jurídic reservat fins ara només a les persones humanes. La millora legal que cerquen és limitada, ja que no pretenen que aquelles espècies obtinguin la plena autonomia que comporta la condició jurídica de persona humana, el que seria equiparar-los amb els humans, sinó tan sols l'estatus de “persona no humana”. Si a aquests animals els fos concedida aquesta figura jurídica, no podrien ser venuts, ni mantinguts en parcs zoològics públics ni privats, i els exemplars que actualment romanen captius s'haurien de traslladar a santuaris on viurien en semillibertat amb altres individus de la seva mateixa espècie, sense l'estrès que pateixen ara en captivitat, on solen patir recintes poc adients, de vegades en solitari o sense parella reproductiva.

Hi ha hagut un antecedent a punt de tenir èxit: el cas de la ximpanzé “Suiza”, que es trobava confinada des de feia més de deu anys en un zoo de Salvador de Bahia, al Brasil. L'any 2005, mercès a una acció coordinada entre l'ONG Nonhuman Rights Project, el biòleg Peter Singer i la primatòloga Jane Goodall, un jutge accedí a l'habeas corpus de la “Suiza” i en decretà la llibertat. Però la sentència no es pogué fer efectiva perquè un dia abans del trasllat previst a un santuari de primats la ximpanzé aparegué morta enverinada.[7]

Primers canvis legislatius

El maig del 2006, el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) i la Confederació dels Verds, van fer una proposició de llei al Parlament espanyol perquè es concedissin alguns drets humans a tots els grans simis. No obstant això, dita proposta (si bé des de la pàgina del projecte es va afirmar el 25 de juny de 2008 que el Congrés espanyol havia anunciat el seu suport)[18] ha passat la seva data de caducitat, ja que en dos anys no ha estat inclosa en l'ordre del dia de cap Comissió de Medi Ambient.

Tot això va venir precedit per anys de batalles legals a Europa. El 1992, Suïssa esmenà la seva Constitució per reconèixer que els animals són "éssers" i no pas "coses". Tanmateix, el 1999 la Constitució de Suïssa fou reescrita de cap a peus. Una dècada més tard, el 2002, Alemanya també esmenà la seva Constitució per tal de reconèixer els drets dels animals, de manera que fou el primer país membre de la Unió Europea a fer-ho.[19][20]

Nova Zelanda aprovà una protecció força estricta a cinc espècies de grans simis el 1999. Actualment està prohibit utilitzar-los per a la recerca, les proves o l'ensenyament. Alguns consideren que les noves proteccions neozelandeses parteixen d'una situació de drets molt febles.[21] Tanmateix, convé destacar que Nova Zelanda és l'únic país que dóna suport al Projecte Gran Simi.

Diversos països europeus, com Àustria, els Països Baixos i Suècia, han prohibit absolutament d'ús de grans simis a les proves que es fan sobre animals.[22]

El 2013, el Ministeri dels Boscos i el Medi Ambient de l'Índia prohibí la importació i la captura de cetacis (balenes i dofins) per a espectacles públics, basant-se en el fet que "els cetacis en general són molt intel·ligents i sensibles" i que "és èticament inacceptable tenir-los captius per exibir-los". S'ha dit que "diversos científics" són partidaris de considerar els cetacis "persones no humanes" amb drets limitats, però el Ministeri no ha pres cap determinació, a part que no tenia l'autoritat legal per fer-ho.[23][24]

Taxonomia

Un tant per cent molt alt de l'ADN dels bonobos (Pan paniscus) —entre el 98 y el 99,4%, depenent de les referències— és idèntic al dels humans (Homo sapiens), i, a desgrat de l'opinió generalitzada entre els membres de la nostra espècie, tenen més semblança genètica amb els humans que amb els goril·les.[25] En conseqüència, la comunitat científica reclassificà la taxonomia del bonobo (i també la del ximpanzé comú, Pan troglodytes), canviant llur ubicació des de la família Pongidae a Hominidae, la que inclou els humans. El mateix es va fer més tard amb els goril·les (gènere Gorilla) i els orangutans (gènere Pongo).

Una minoria de científics, com el biòleg Morris Goodman,[26] argumenten que caldria avançar un pas més i recategoritzar els dos ximpanzés en el mateix gènere on es troba l'ésser humà (Homo).

Havent-se extingit la totalitat de les altres espècies del gènere Homo, els ximpanzés comuns i els bonobos han quedat com les dues espècies vivents més properes. Segons anàlisis d'ADN, la branca evolutiva humana se separà de la dels ximpanzés fa 6 milions d'anys. Ambdós ximpanzés se separaren del seu ancestre comú fa menys d'un milió d'anys.[27]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Bhagwat, S. B. Foundation of Geology. Global Vision, 2009, pàgs. 232–235:
    "The Hominidae form a taxonomic family, including five extant genera: humans, chimpanzees, gorillas, bonobos and orangutans."
    Groves, Colin P. "Great Apes: The Conflict of Gene-Pools, Conservation and Personhood" in Emily Rousham, Leonard Freedman, and Rayma Pervan. Perspectives in Human Biology: Humans in the Australasian Region. World Scientific, 1996, p. 31:
    "The recognition that we as a species are not phylogenetically separated from other animals, but are nested within the primate group known as the Great Apes, is no longer controversial. Goodman (1963) proposed on this basis to include the great apes (orang utan, gorilla and chimpanzee) in the family Hominidate, a view revived by Groves (1986) and increasingly adopted since then. Increasingly, too, the vernacular term 'Great Apes' has come to be used as a pure synonym for Hominidae, so that humans are also 'Great Apes.' The only remaining systemic controversy seems to be whether chimpanzees and gorillas together form the sister-group of humans, or chimpanzees and humans together constitute the sister-group of gorillas."
    Karcher, Karen. "The Great Ape Project" in Marc Bekoff (ed.). The Encyclopedia of Animal Rights and Animal Welfare. Greenwood, 2009, pp. 185–187:
    "The Great Ape Project (GAP) seeks to extend the scope of three basic moral principles to all members of what the GAP founders call the five great ape species (humans, chimpanzees, bonobos, gorillas, and orangutans)."
  2. ↑ 2,0 2,1 Goodall, Jane in Paola Cavalieri & Peter Singer (eds.) The Great Ape Project: Equality Beyond Humanity. St Martin's Griffin, 1994.
    Dawkins, Richard. "Gaps in the Mind" in Paola Cavalieri & Peter Singer (eds.) The Great Ape Project: Equality Beyond Humanity. St Martin's Griffin, 1994.
    Cavalieri, Paola & Singer, Peter (eds.) The Great Ape Project: Equality Beyond Humanity. St Martin's Griffin, 1994.
    Motavalli, Jim. "Rights from Wrongs. A Movement to Grant Legal Protection to Animals is Gathering Force", E Magazine, March/April 2003.
  3. ↑ «Scientists say dolphins should be treated as non-human persons». Physorg.com.
  4. ↑ Dershowitz, Alan. Rights from Wrongs: A Secular Theory of the Origins of Rights, 2004, p. 198–199.  i Darwin, Meet Dershowitz. The Animals' Advocate. 21, Hivern del 2002. 
  5. ↑ «Personhood Redefined: Animal Rights Strategy Gets at the Essence of Being Human». Association of American Medical Colleges. [Consulta: 12 juliol 2006].
  6. ↑ Linares, J. E. (2010). La segunda secularización en la bioética. La Lámpara de Diógenes, 11 (20-21), pàg. 261-277.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Gaffoglio, Loreley (2014). Personas "no humanas": el pedido por los chimpancés que analiza la Justicia. La Nación, Buenos Aires, 7/9/2014.
  8. ↑ Acció judicial inèdita en favor d'una persona "no humana". Tres Líneas, Santiago del Estero, 30/6/2014.
  9. ↑ Are we human?, José Carlos Herrán, Instituto Juan de Mariana
  10. ↑ «Nonhuman Rights Project».
  11. ↑ Charles Siebert. «Should a Chimp Be Able to Sue Its Owner?». New York Times Magazine, 23-04-2014.
  12. ↑ Robert Gavin. «Appeals panel to weigh personhood for chimpanzee». Times Union, 03-10-2014.
  13. ↑ Heilbronner, S. Platt, M., L. «Animal Cognition: Time Flies When Chimps Are Having Fun.». , 04-12-2007. DOI: 10.1016/j.cub.2007.10.012.
  14. ↑ Alok Jha. «RSPCA outrage as experiments on animals rise to 2.85m». The Guardian, 05-12-2005. [Consulta: 26 juny 2008].
  15. ↑ Thomas Rose. «Going ape over human rights». CBC News, 02-08-2007. Arxivat de l'original el 3/2/2010. [Consulta: 26 juny 2008].
  16. ↑ Prince-Hughes, Dawn. Songs of the Gorilla Nation. Harmony, 1987. ISBN 1-4000-5058-8. 
  17. ↑ Francione, Gary «The Great Ape Project: Not so Great». Falta indicar la publicació, 2006 [Consulta: 22 març 2010].
  18. ↑ News & Information - GAP
  19. ↑ «Germany guarantees animal rights in constitution». Associated Press, 18-05-2002. [Consulta: 26 juny 2008].
  20. ↑ «Germany guarantees animal rights». CNN, 21-06-2002. [Consulta: 26 juny 2008].
  21. ↑ "A STEP AT A TIME: NEW ZEALAND'S PROGRESS TOWARD HOMINID RIGHTS" BY ROWAN TAYLOR
  22. ↑ http://www.parlament.gv.at/PAKT/VHG/XXII/I/I_00993/fnameorig_043770.html
  23. ↑ Indian Ministry of Forests and Environment, Circular F. No. 20-1/2010-CZA(M), “Policy on establishment of dolphinarium,” 17/5/2013, de Laura Bridgeman, “India takes another anti-captivity stance,” Ric O’Barry’s Dolphin Project, 18/5/2013, http://dolphinproject.org/blog/post/india-bans-captive-dolphin-entertainment
  24. ↑ http://www.dw.de/dolphins-gain-unprecedented-protection-in-india/a-16834519
  25. ↑ «Colombus Zoo: Bonobo». [Consulta: 20 setembre 2014].
  26. ↑ Hecht, Jeff «Chimps are human, gene study implies». New Scientist, 19-05-2003 [Consulta: 20 setembre 2014].
  27. ↑ Won, Yong-Jin et al., Divergence Population Genetics of Chimpanzees, 22 Molecular Biology & Evolution 297-307 (2005); Fischer, Anne et al., Evidence for a Complex Demographic History of Chimpanzees, 21 Molecular Biology & Evolution 799-808 (2004).

Enllaços externs

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Persona_no_humana&oldid=16962782»