Personalisme
De Viquipèdia
El personalisme és una escola filosòfica del pensament que considera la unicitat de la persona humana en el món de la natura, específicament en relació amb els animals. Un dels principals punts d'interès del personalisme és la subjectivitat humana o consciència de si mateix, amb experiència en actes propis d'una persona i esdeveniments interns en "tot en l'ésser humà que és intern, pel que cada ésser humà és un testimoni del seu propi jo. " Podem trobar dins d'aquest corrent autors molt diferents com per exemple Sòcrates, Plató, Descartes o Kant.
Referències [modifica]
- Urdanoz T., Historia de la Filosofía IV, Ed. B.A.C., Madrid 1991.
- Coreth, E., ¿Qué es el hombre?, Ed. Herder, 6ª ed., Barcerlona 1991. ISBN 978-84-254-1038-3
- Kierkegaard, S., El concepto de la angustia, 2ª edición en castellano, Espasa-Calpe Argentina, Buenos Aires, 1943, pág. 89.
- Cruz Prados, A., Historia de la Filosofía Contemporánea, Ed. Eunsa, España 1991. ISBN 978-84-313-0987-9
- Sergio Sánchez-Migallón, El personalismo Ético de Dietrich Von Hildebrand, Editorial Ediciones Rialp, Madrid 2003. ISBN 978-84-321-3426-5
- Lucas, Ramón. Bioética para todos. Editorial Trillas. México 2003.
- Burgos, Juan Manuel. El Personalismo. Biblioteca Palabra, Madrid 2000. ISBN 978-84-8239-440-4
- F. Ebner, La palabra y las realidades espirituales, Caparrós, Madrid 1995.
- Jean Mouroux, Sentido cristiano el hombre, Palabra, Madrid 2001.
- Artículos de Juan Manuel Burgos
- Burgos, J.M., Karol Wojtyła, en Fernández Labastida, F. – Mercado, J. A. (editores), Philosophica: Enciclopedia filosófica on line
