Perspektívnaia Pilotiruèmaia Trànsportnaia Sistema

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
PPTS
PPTS
Descripció
Funció: Transport en òrbita terrestre baixa, possiblement a la Lluna, o Mart
Tripulació: 6[1]
Volum pressuritzat: 33 m3[2]
Massa: 12.000 kg[1]
Vida útil: 200 dies (acoblat a l'estació)[1]
Operador: Roskosmos
Coet transportador: Rus-M (cancel·lat)[3]
Angara A5 (programat)[4]
Lloc principal: Cosmòdrom de Vostochny
(programat anteriorment)
Baikonur Cosmodrome
(programat anteriorment)[4]
Contractistes principals: RKK Energia
Disseny anteriorment proposat pel CSTS

PPTS (Perspektívnaia Pilotiruèmaia Trànsportnaia Sistema o Prospectiva de Sistema de Transport Pilotat), extraoficialment denominat Rus, és un projecte a càrrec de l'Agència Espacial Federal Russa per desenvolupar una nova generació de naus espacials. El seu nom oficial és Pilotiruemi Trànsportni Korabl Nóvogo Pokolènia o PTK NP que significa "nau de transport pilotada de nova generació". L'objectiu del projecte és desenvolupar una nova generació de naus espacials per reemplaçar l'envellida nau Soiuz que va ser desenvolupada per l'antiga Unió Soviètica més de quaranta anys enrere. El projecte PPTS es va iniciar després que fallessin els plans de Rússia de col·laborar amb Europa en el desenvolupament del Crew Space Transportation System (CSTS, fins a mitjan 2006 denominat ACTS). Després d'això l'agència russa va ordenar a la indústria espacial local finalitzar la proposta per a la nova nau tripulada.[5]

Llançadora[modifica | modifica el codi]

Article principal: Rus-M

A principis de 2009 aparentment es va iniciar una proposta formal a nivell industrial per al desenvolupament de la llançadora tripulada per transportar el PPTS.

Encara que l'agència ha retardat l'anunci del candidat guanyador, a Rússia moltes fonts no oficials mantenen que TsSKB Progress, amb seu a Samara i KB Mashinostroenia, liderarà el desenvolupament del nou coet.[6]

Es creu que la llançadora tindrà tres acceleradors com a primera etapa, cadascun equipat amb potents motors RD-180, que cremarà una barreja d'oxigen líquid i querosè. El motor va ser originalment desenvolupat per NPO Energomash, amb seu a Moscou, per al coet americà Atlas 5 i el seu rendiment fins avui ha estat impecable.

La segona etapa del nou coet tripulat lluirà probablement un parell de motors RD-0124, actualment en ús pel coet Soiuz-2. Així, ambdues etapes de la futura llançadora estarien equipades amb les més modernes plantes d'energia existents, reduint enormement el cost i el risc de tot el projecte.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Zak, Anatoly. «Soyuz ACTS History», 2008-07. [Consulta: 23 September 2011].
  2. Marin, Daniel. «New details on the Russian spacecraft PTK-NP» (en spanish and russian), 2011-09-05. [Consulta: 5 October 2011]. «(7th image from the top) - The volume of the recovery vehicle - 33 m3»
  3. Clark, Stephen. «Replacement for Soyuz rocket canned by Russia». SpaceFlightNow, 7 October 2011. [Consulta: 20 July 2012].
  4. 4,0 4,1 Coppinger, Rob. «Russia Converts Unmanned Rocket to Carry New Crewed Spaceship». Space.com, 19 July 2012. [Consulta: 20 July 2012].
  5. «Russia Reviews Bids For New Moon-Bound Space Rocket - Space News - redOrbit».
  6. «Launch vehicle for PPTS spacecraft».
  7. «BBC NEWS».

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perspektívnaia Pilotiruèmaia Trànsportnaia Sistema