Perversitat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Scarlet Street
Perversitat
Perversitat.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Fritz Lang

Producció: Walter Wanger
Fritz Lang

Guió: Dudley Nichols

Música: Hans J. Salter
Ernie Burnett
(cancó Melancholy Baby)

Fotografia: Milton R. Krasner

Muntatge: Arthur Hilton

Protagonistes: Edward G. Robinson
Joan Bennett
Dan Duryea

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1945
Gènere: cinema negre
Duració: 103 mins
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Universal Pictures

Pàgina sobre “Scarlet Street a IMDb

Valoracions
IMDb 7.9/10 stars
FilmAffinity 8.4/10 stars

Perversitat (títol original en anglès Scarlet Street) és una pel·lícula estatunidenca dirigida l'any 1945 per Fritz Lang.

Perversitat és un remake de La golfa que va realitzar Jean Renoir el 1931. El guionista, Dudley Nichols, va adaptar l'obra de Georges de la Fouchardière traslladant l'acció de París a Nova York. La versió americana, realitzada per Fritz Lang, va fer derivar el melodrama passional cap a una descripció de la psicologia criminal, que ha caracteritzat els films de la sèrie negra a la qual pertany aquest film. El cercle febril establert en un context artístic augmentat per les ànsies materials, és transmès per Lang per mediació d'un relat subjugat per unes atmosferes ombrívoles i depressives, en les quals conviuen uns caràcters impulsius, dibuixats amb el pinzell d'un tràgic destí, que reprodueix l'aranyoner color de la mort, el neguit i el remordiment.

La història és la del típic pobre home que es deixa seduir i enganyar per la femme fatale de torn. El resultat és que s'ha convertit en un dels millors títols de l'etapa americana de Lang i, sens dubte, en un clàssic absolut del cinema negre. La cinta es beneficia a més a més del gran treball del seu trio protagonista, que ja havia coincidit a La dona del quadre. Les pintures que apareixen a la cinta van ser obra de John Decker, un artista que a la seva època va ser company de gresca d'estrelles com Errol Flynn o John Barrymore.

Sobre la pel·lícula, Gustau Moreno escriu que "és la crònica d'una humiliació terrible, així com dels processos psicològics que fan que les persones ens deixem autosuggestionar pels nostres desitjos. Cross no veu que la noia s'està aprofitant descaradament de la seua bondat, de la mateixa manera que és incapaç de deixar la seua dona perquè ja s'ha acostumat a no viure sol [...]. Potser l'escena més humiliant, en què més ens compadim del seu destí, és quan Christopher Cross discuteix amb Kitty i per calmar-la s'ofereix a pintar-li les ungles dels peus. Un pintor de quadres del seu talent, pintant les ungles d'una dona dolenta, que somriu sota el nas quan aconsegueix que Cross es posi de genolls, totalment rendit als seus peus."[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Christopher Cross, un caixer malcasat, té una inesperada aventura amb Kitty i se n'enamora. Ella li fa creure que l'estima i l'encoratja a practicar la seva afició a la pintura. Kitty i el seu amant, Johnny, venen les pintures de Christopher i ella es fa passar per l'autora dels quadres, que ben aviat fan sensació. Finalment, Christopher descobreix tot l'embolic i mata Kitty, però culpen a Johnny del crim.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  1. [1] Gustau Moreno. 'Perversidad', de Fritz Lang, crònica d'una humiliació i de la psicologia del mal

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perversitat