Pesca d'arrossegament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Celtic Explorer, un vaixell de recerca dedicat a la pesca d’arrossegament
El Pino Ladra un vaixell de pesca d’arrossegament al port de Celeiro, a Viveiro, Galícia.

La pesca d'arrossegament és un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar.

Científicament es divideix aquesta tècnica de pesca entre l’arrossegament en la zona del Bentos i l’arrossegament en la zona demersal (zona per sobre de la del bentos). Mentre l’arrossegament en la zona del Bentos es fa molt a prop del fons del mar la demersal es fa arrossegant la xarxa just per sobre de la zona demersal. La pesca d’arrossegament pot ser constrastada amb la pesca d’arrossegament pelàgica on la xarxa es remolcada més alta en la columna d’aigua. La pesca d’arrossegament feta a les fondàries mitjanes del mar atrapa peixos pelàgics com l’anxova, la tonyina i el verat en canvi si s’arrossega més al fons es pesca per exemple el bacallà, calamars, gambes i peixos de roca. La pesca d'arrossegament es realitza per vaixells de pesca de dimensions variables des de 30 hp (cavalls de potència) fins a 10.000 hp (7.500 kW). L’arrossegament pot ser dut a terme per un sol vaixell pesquer o per una parella. La primera referència a la pesca d’arrossegament és la d’una queixa del seu ús feta l’any 1376 a Anglaterra La pesca d’arrossegament ha estat implicada en el declivi d’una gran varietat d’espècies de peixos i d’altres animals marins com els coralls.[1]

La pesca d’arrossegament està limitada, segons els països, però no pas prohibida globalment. Als mars que envolten l’Antàrtida l’organisme internacional Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources ha establert una sèrie de restriccions en la pesca d’arrossegament.[2]

Impacte en el medi ambient[modifica | modifica el codi]

La Secretaria General de les Nacions Unides va informar l’any 2006 que el 95% dels danys en els monts submarins del món els causa la pesca d’arrossegament profunda.[3][4]

La pesca d’arrossegament ha operat durant més de cent anys en zones pesqueres importants com les del Mar del Nord i els Grand Banks.[5] Una espècie molt amenaçada és el corall blanc Lophelia pertusa la qual hostatja molts organismes marins. El 17 de novembre de 2004 l’Assemblea general de les Nacions Unides va demanar que es considerés prohibicions temporals de la pesca d'arrossegament profund a alta mar.[6]

Les xarxes de plàstic trencades constitueixen un problema ecològic per el fons marí.[7]

Resuspensió[modifica | modifica el codi]

La pesca d’arrossegament bentònica aixeca els sediments del fons marí, els sòlids en suspensió es poden desplaçar amb els corrents a desenes de quilòetres del lloc d’origen. Això ocasiona terbolesa i poden afectar per exemple a la reproducció de les algues kelp.

Els sediments de l’oceà és on van a parar molts contaminants orgànics persistents normalment lipofílics com el DDT i altres.[8] La pesca d’arrossegament barreja els contaminants amb el plàncton de d’on passen a la cadena tròfica.

La resuspensió de nutrients sòlids com el fòsfor que hi abunda[9] pot donar com a resultat una zona deficient en oxigen o zona morta i el creixement desmesurat d’algues [10][11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Roberts, Callum (2007). The Unnatural History of the Sea, Island Press, p. 238
  2. Convenció recursos marins Antàrtida
  3. Report of the Secretary-General (2006) The Impacts of Fishing on Vulnerable Marine Ecosystems United Nations. Retrieved on 10 August 2008
  4. Reed JK, Koenig CC, Shepard AN, and Gilmore Jr RG (2007) Long Term Monitoring of a Deep-water Coral Reef: Effects of Bottom Trawling Twenty-sixth annual Scientific Diving Symposium. Retrieved on 10 August 2008
  5. «Beam trawling on the North Sea». Greenpeace. [Consulta: 24-11-2013].
  6. United Nations General Assembly Verbatim Report meeting 56 session 59 page 4, Ms. Kimball International Union for the Conservation of Nature and Natural Resources on 17 November 2004 (retrieved 2009-05-09)
  7. Antonio Sañez Reguart. Diccionario histórico de los artes de la pesca nacional. Impr. de la viuda de Don J. Ibarra, 1792, p. 91– [Consulta: 26 setembre 2010]. 
  8. Schiff, K.C. (2000) Sediment Chemistry on the Mainland Shelf of the Southern California Bight Marine Pollution Bulletin 40, pp 268-276.
  9. Ruttenberg, K.C.(2003) The Global Phosphorus Cycle. in Treatise on Geochemistry, Volume 8 (Biogeochemistry). Editor Schlesinger, W.H.; Executive editors, Holland, H.D. & Turekian, K.K. Pergamon, Oxford, pp. 585-643.
  10. Giannakourou, A., Orlova, T.Y., Assimakopoulou, G., Pagou, K. (2005) Dinoflagellate cysts in recent marine sediments from Thermaikos Gulf, Greece. Continental Shelf Research 25, 2585-2596.
  11. Weaver, Dallas E (2007) Remote Impacts of Bottom Trawling.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Benn A. R., Weaver P. P., Billet D. S. M., van den Hove S., Murdock A. P. et al. (2010). "Human Activities on the Deep Seafloor in the North East Atlantic: An Assessment of Spatial Extent". PLoS ONE 5(9): e12730. doi:10.1371/journal.pone.0012730.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pesca d'arrossegament


Vegeu també[modifica | modifica el codi]