Pescenni Níger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Pescenni Níger (Caius Pescennius Niger) fou emperador romà.

Era descendent d'una respectable família de rang eqüestre que va obtenir distinció a la ciutat d'Aquinum. El seu pare es deia Anni Fusc (Annius Fuscus) i la seva mare Lampídia. Va servir com a centurió i va passar per altres graus militars sempre amb distinció i sota Marc Aureli i el seu fill va arribar als més alts rangs i fou cònsol i comandant dels exèrcits de Síria, amb el suport del ministre Narcís.

A la mort de Còmmode les tropes de Síria el van proclamar emperador (193, any dels cinc emperadors). Encara que el seu rival Septimi Sever va aconseguir el poder a Roma, el senat era partidari de Níger. L'aliança de Clodi Albí i Sever va fer difícil la seva situació.

Era a Antioquia de Cilícia quan va rebre informació de què Sever avançava cap a l'est. Llavors va avançar cap a Grècia i va ocupar Tràcia i el nord de Grècia i va deixar una forta guarnició a Bizanci i altres ciutats; va fortificar les muntanyes del Taure i simultàniament va oferir negociacions amb l'oferta de divisió de l'imperi.

La primera gran batalla la va lliurar el seu llegat Emilià contra l'exèrcit de Sever prop de Cízic; Emilià fou derrotat i mort. Una segona batalla prop de Nicea a Bitínia, dirigida personalment per Níger contra Tiberi Claudi Càndid, també va acabar amb la seva derrota.[1] La tercera batalla es va lliurar al golf d'Issos (Issus) prop de les Portes Cilícies, on fou decisivament derrotat perdent vint mil homes, i perdent seguidament la seva capital Antioquia.

Níger va fugir cap a l'Eufrates però fou capturat i executat (194). La seva dona, els seus fills i tota la seva família va compartir la seva sort; la seva propietat fou confiscada. El seu cap fou enviat a Bizanci que encara es mantenia contra Sever, i fou exhibida als assetjats, que es van rendir.

Dió Cassi diu que no era ni un bon ni un mal home, ni mereixia molt d'elogi ni molta crítica. El seu nom Níger derivava sembla ser del color fosc de la seva pell. Espartià diu que fou popular entre la tropa per la seva imparcialitat i el seu exemple de frugalitat. Fou convençut de revoltar-se per Sever Aurelià, les filles del qual havien estat promeses als fill de Níger, quan el mateix Níger no n'era partidari.

Referències[modifica | modifica el codi]