Pessebre vivent
Un pessebre vivent és una representació del naixement de Jesús de Natzaret a través de personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic o amb interès arquitectònic.[1] Les representacions es solen realitzar els mesos de desembre i gener, coincidint amb les festes nadalenques.[2]
Segons algunes fonts, Sant Francesc d'Assís organitzà l'any 1223 el primer pessebre vivent de la història a Rieti (Itàlia). A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, però la passió pels pessebres va anar més enllà de la representació a través de figures, i des de mitjans del segle XX hi ha pessebres vivents que fan realitat el somni de poder passejar-se entre boscos i rius, envoltat de penya-segats i de fogueres amb pastors que dormen al ras.[1]
Pessebres vivents a Catalunya [modifica]
El primer pessebre vivent fou el Pessebre Vivent d'Engordany, iniciat l'any 1956 a Engordany (Andorra) per Esteve Albert i Corp, on el públic seia a platea davant l'escenari on actuaven els actors.[1] L'any 1959 s'inicià el Pessebre Vivent de Castell d'Aro (Baix Empordà), que en la primera edició solament incloïa l'escena del naixement.[3]
El Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat, que es va representar per primera vegada el 24 de desembre de 1962, va incorporar un fet diferencial ja que el públic per primera vegada es passejava per dintre del pessebre barrejant-se amb les figures vivents. Organitzat pels Amics de Corbera i escenificat a la Penya del Corb, un conjunt de roques vermelloses situat a Corbera de Llobregat, és considerat el primer pessebre vivent de Catalunya i s'ha continuat celebrant cada any de manera ininterrompuda. El public és guiat per una narració del text de l'Evangeli enriquit per comentaris i poesia. Els més de 200 actors representen escenes incloent l'Anunciació de l'Àngel a la Verge, els Pastors, les Bugaderes, el Naixement a la Cova, l'Anunci de l'Àngel als Pastors, l'Adoració dels Pastors i els Reis, la Fugida a Egipte, la vida a Natzaret i escenes típiques catalanes de masies.[1]
Un altre referent entre els pessebres vivents de Catalunya és el de Gunyoles d'Avinyonet, que, com a tret diferencial, es tracta d'una escenificació parlada. Consta de 13 quadres que comencen amb l'Anunciació i finalitzen amb l'infant Jesús. Al llarg del circuit, el públic troba les escenes dialogades, amb textos de Josep Maria Folch i Torres i Francesc d'Assís Picas.[1]
A Catalunya se celebren múltiples pessebres vivents, 30 d'ells agrupats en l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, incloent:[4]
- Província de Barcelona: Corró d'Avall (Vallès Oriental), Els Prats de Rei (Anoia), La Pobla de Lillet (Berguedà), Les Gunyoles d'Avinyonet (Alt Penedès), Les Torres de Fals (Bages), Martorelles (Vallès Oriental), Polinyà (Vallès Occidental), Premià de Dalt (Maresme), Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), Sant Feliu Sasserra (Bages), Sant Pere de Ribes (El Garraf), Tona (Osona).
- Província de Girona: Amer (La Selva), Bàscara (Alt Empordà), Bescanó (Gironès), Brunyola (La Selva), Castell d'Aro (Baix Empordà), Fontcoberta (Pla de L'estany), Navata (Alt Empordà), Pals (Baix Empordà), Tossa de Mar (La Selva)
- Província de Lleida: Linyola (Pla d'Urgell), Prullans de Cerdanya (La Cerdanya), Rocafort de Vallbona (L'Urgell), Sant Guim de la Plana (La Segarra), Sudanell (El Segrià)
- Província de Tarragona: La Pobla de Montornès (Tarragonès), Jesús (Baix Ebre) i Valls (Alt Camp).
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Generalitat de Catalunya, Festes. Pessebrisme: pessebres i pessebres vivents
- ↑ Romaní, Daniel. «Aquesta nit faig de Rovelló». Diari Ara [Barcelona], núm.381, 16/12/2011, p.33. ISSN: 2014-010X.
- ↑ Pessebre Vivent de Castell d'Aro, Història
- ↑ Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya, Llista de Representacions
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pessebre vivent |
- «Pessebre vivent». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya
