Pessinus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pessinus o Pesinus (grec Pessinous) fou la principal fortalesa del tolistobois (tolistoboii) de l'occident de Galàcia, a la vora del riu Sangarios a poc més de 20 km del seu naixement i similar distància de Germa, a la via entre Ancyra i Amorium. El seu nom derivava d'un deu caigut (caiugut es diu en grec pesein) dels cels. Tenia un gran temple dedicat a la deessa Rhea o Cibeles que els nadius anomenaven Agdistis; els sacerdots del temple foren els governants de la ciutat, però sota domini romà van perdre quasi totes les seves prerrogatives.

El 204 aC una ambaixada romana va anar a Pessinus per preguntar al oracle si era correcte el que deien els llibres sibil·lins de què la seguretat de la ciutat de Roma depenia del seu trasllat. Els reis de Pèrgam van adornar el santuari construint un nou temple amb pòrtic de marbre blanc. El culte a la deessa va continuar durant tot el període romà, republicà i imperial i Julià l'Apòstata va adorar a la deessa al seu temple.

Al segle IV fou la capital de la província de Galàcia Salutaris.

Pessinus, l'actual poble de Ballıhisar, està situada a 13 km de Sivri Hisar, una petita ciutat a la carretera Ankara -Eskişehir, en la confluència amb la carretera a Afyonkarahisar-İzmir, 120 km al sud-oest d'Ankara. Les seves ruïnes es conserven en força bon estat.

Coord.: 39° 20′ 2″ N, 31° 35′ 4″ E / 39.33389°N,31.58444°E / 39.33389; 31.58444