Bes de Judes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Petó de Judes)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El Bes de Judes (1304–1306), fresc de Giotto, a la Capella dels Scrovegni, Pàdua, Itàlia

El Bes de Judes, també nomenat com Petó de Judes en alguns textos, és una de les escenes de la vida de Jesús què descriu la traïció de Judes Iscariot a Jesús.

Segons el Evangelis sinòptics, Judes va identificar Jesús als soldats mitjançant un bes. La tradició explica que això va passar al jardí de Getsemaní després del Sant Sopar, i precedeix directament al Prendiment de Jesús per la força policial del Sanedrí (Kilgallen 271). A la teologia cristiana, els esdeveniments del Sant Sopar fins a la resurrecció de Jesús es coneixen com a Passió de Jesús.

Metafòricament, un bes de Judes defineix "un acte d'aparent amistat, què és de fet perjudicial per al seu destinatari."[1]

Al Nou Testament[modifica | modifica el codi]

Tant a l'Evangeli segons Mateu (Mt 26:47–50) com a l'Evangeli segons Marc (Mc 14:43–45) s'utilitza el verb grec kataphilein, el qual significa besar fermament, intensament, apassionadament, amb tendresa. És el mateix verb que Plutarc feia servir per descriure el famós bes que Alexandre el Gran va donar a Bagoas.[2] Segons Mateu, Jesús va respondre dient: "Amic, fes allò que has vingut a fer". Una frase que ha fet especular si Jesús i Judes estaven d'acord, i de fet, no hi hi havia cap traïció real.[3]

Segons Lluc 22:47–48 presenta una imatge molt diferent: Jesús veu venir Judes i l'atura per preguntar: "Judes, estàs traint al fill de l'home amb un bes?". Sembla com si el bes no li arribés a fer. Geza Vermes, tanmateix, al seu llibre Jesus the Jew, presenta una visió molt diferent: La paraula en arameu barnasha—literalment "fill d'home" significaria, però, "aquesta persona"— és utilitzada a la literatura rabínica com a humil, una manera de referir-se a si mateix, al narrador.[4]

A l'Evangeli segons Joan, no s'esmenta res sobre el bes de Judes. A l'Evangeli segons Lluc aquest episodi és immediatament seguit per la curació del criat del summe sacerdot.

Representació a l'art[modifica | modifica el codi]

Fresc de Fra Angelico, Sant Marc, Florència, 1437–1446

La representació del bes ha estat representat en l'art captant tant el moment precís en que Judes li dóna a Jesús, com a representant un moment posterior, poc abans del Prendiment de Jesús. A vegades l'escena es representa junt amb aquesta darrera en una seqüència narrativa que descrigui millor el fet i la conseqüència dins del cicle de la Passió de Jesús. Hi ha diversos exemples:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Thefreedictionary.com
  2. Plutarc. Vides paral·leles, vol. IX: Alexandre i Cèsar. Fundació Bernat Metge, 1942, pàg. 60. ISBN 9788472259430 [Consulta: 28 novembre 2013]. 
  3. Pagels, Elaine. Evangelio de Judas : y la formación del cristianismo. 1a. ed. (en castellà). Barcelona: Editorial Kariós S. A., 2008. ISBN 9788472456648 [Consulta: 28 novembre 2013]. 
  4. Vermes, Geza. Jesus the Jew (en anglès). Londres: SCM, 2001. ISBN 9780334028390. 
  5. Mormando, Franco. ed. Saints and Sinners: Caravaggio and the Baroque Image. (en anglès) Chestnut Hill: McMullen Museum of Art, Boston College, 1999, pàg.179–190.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bes de Judes Modifica l'enllaç a Wikidata