Petarc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Petarc
Symphodus rostratus Stefano Guerrieri.jpg
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Labridae
Gènere: Symphodus
(Rafinesque, 1810)
Espècie: S. rostratus
Nom binomial
Symphodus rostratus
(Bloch, 1797)[1]
Sinònims
  • Coricus brama (Nordmann, 1840)
  • Coricus lamarckii (Risso, 1810)
  • Coricus rostratus (Bloch, 1791)
  • Coricus rubescens (Risso, 1810)
  • Coricus virescens (Bloch, 1791)
  • Crenilabrus rostratus (Bloch, 1791)
  • Crenilabrus scina (Forsskål, 1775)

El petarc, cotxero, donzelleta, grivieta, petard, tord becut o trugeta (Symphodus rostratus) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Els mascles poden assolir els 13 cm de longitud total.
  • El cos és allargat.
  • La part superior del cap és còncava.
  • El perfil cefàlic és quasi recte, una mica boterut per sobre de l'ull.
  • Rostre molt llarg.
  • La boca és molt petita, amb els llavis no molt gruixats.
  • Mandíbules protràctils, amb dents agudes.
  • El preopercle és dentat.
  • Té una aleta dorsal amb tots els radis quasi de la mateixa alçada.
  • La coloració és variable (marró, negre, verd). Els mascles madurs presenten una coloració més vermellosa. Tenen una taca negra al voltant de l'orifici anal.[2]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

El mascle fa un niu a la sorra amb algues i, després de la posta, el tapa amb sorra. El mascle vigila la posta fins a la desclosa.[3]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits crustacis.[4]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És d'aigües molt litorals, a fons rocallosos i a praderies de Posidonia oceanica fins als 30 m. També apareix a vaires de sorra a les praderies.[5]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a la Mediterrània i a l'oest de la Mar Negra.[2]

Costums[modifica | modifica el codi]

És solitari.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib
  2. 2,0 2,1 FishBase (anglès)
  3. Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. Vol. 2.
  4. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 208.
  5. 5,0 5,1 Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 208.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bloch, M. E. 1791. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlin. Naturg. Ausl. Fische v. 5: i-viii + 1-152, Pls. 253-288.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Quignard, J.-P. i A. Pras, 1986. Labridae. p. 919-942. In P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen and E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]