Peter Cushing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Peter Cushing
Peter cushing the brides of dracula (1).jpg
Nom real: Peter Wilton Cushing
Naixença: 26 de maig de 1913
Kenley, Surrey, Anglaterra
Defunció: 11 d'agost de 1994 (als 81 anys)
Canterbury, Kent, Anglaterra
Nacionalitat: britànica
Cònjuge/s: Violet Helen Beck
(1943–1971)
Premis BAFTA
Millor actor de televisió
1956

Pàgina sobre Peter Cushing a IMDb

Peter Cushing OBE (Kenley, Surrey, 26 de maig de 1913 – Canterbury, Kent, 11 d'agost de 1994) fou un actor anglès.

Biografía[modifica | modifica el codi]

Nascut a Kenley, al comtat de Surrey, Anglaterra. Ell i el seu germà més gran, David, es van criar a Dulwich Village, un suburbi del sud de Londres, i més tard van tornar a Surrey amb la seva mare, Nellie Marie, i el seu pare, George Edward Cushing, que era agrimensor.

A edat primerenca, Cushing va ser atret per l'actuació, inspirat per la seva tia favorita, que era una actriu de l'època. Mentrestant, a l'escola, un jove Cushing continuava interessat en l'actuació i el dibuix, que li va servir en el seu primer treball com un ajudant d'agrimensor del govern a Surrey. En aquest període, Peter es va introduir també al teatre local com a aficionat, fins que es va traslladar a Londres aprofitant una beca per a l'Escola Municipal de Música i Drama. Va treballar en el teatre de l'època, decidint el 1939 dirigir-se a Hollywood, on va actuar a la pel·lícula L'home de la màscara de ferro (1939). Altres pel·lícules de Hollywood en què va participar van ser Chump at Oxford (1939), amb Stan Laurel i Oliver Hardy; Vigil in the Night (1940), i They Dare Not Love (1941). Tanmateix, després d'una curta estada, Cushing va tornar a Anglaterra.

Més tard Cushing va aparèixer a Nova York fent interpretacions a Broadway i després al Canadà. Va contribuir a l'esforç de la guerra durant la Segona Guerra Mundial unint-se a l'Associació de Serveis Militars d'Entreteniment.

Després de la guerra, Cushing va tenir la seva gran aparició amb sir Laurence Olivier a la pel·lícula Hamlet (1948), en la qual el futur company de Cushing, Christopher Lee, va tenir un petit paper. Ambdós actors també van aparèixer a Moulin Rouge (1952), però no van coincidir de nou fins que van filmar les seves últimes pel·lícules de terror. Durant la dècada de 1950 Cushing va arribar a ser una cara familiar a la televisió anglesa, apareixent a nombroses pel·lícules per a aquest medi, com Beau Brummell i La criatura, fins que a finals de la dècada va començar el seu treball amb l'associació llegendària Hammer Productions en les seves noves versions del terror clàssic de 1930. El seu treball en la productora està íntimament relacionat al del director Terence Fisher, realitzant papers rellevants a moltes de les seves pel·lícules com La maledicció de Frankenstein , Drácula (1958), El gos dels Baskerville i La mòmia .

Cushing va continuar interpretant els papers de doctor Frankenstein i de doctor Van Helsing, així com també altres personatges de terror, en pel·lícules de l'Hammer durant els següents vint anys. Peter Cushing va aparèixer també a moltes pel·lícules per a l'altra gran productora de cinema de terror de l'època, l’Amicus Productions, incloent Dr. Terror (1965) i les seves antologies posteriors d'horror, un parell de pel·lícules de Dr. Who (1965, 1966), i El monstre . A mitjans de la dècada de 1970, aquestes companyies havien parat la producció, però Cushing, fermament establert com una estrella del terror, va continuar amb el gènere en diverses ocasions.


El camí invers: de Hollywood a Anglaterra[modifica | modifica el codi]

Referint-se al cinema, Cushing feu el camí invers al d'altres actors britànics, ja que a finals dels anys trenta encaminà els seus passos vers els Estats Units, on treballà en diversos muntatges teatrals a Broadway abans de provar sort davant les càmeres a Hollywood exercint com a secundari en alguns films junt a Laurel i Hardy, Joan Bennett, Carole Lombard...Malgrat tot, en esclatar la Segona Guerra Mundial no dubtà en abandonar la seguretat que li oferia la seva estança professional als Estats Units per a retornar a Anglaterra i intentar unir-se a l’Exèrcit, en el que en fou refusat per motius de salut, el que el portà a allistar-se en els grups d'entreteniment de les tropes com a part de la seva contribució a l'esforç de la guerra. Va ser en aquest marc on es retrobà amb l'actriu Violet Helen Beck, que es convertí en la seva esposa el 10 d'abril de 1943 i de la que no se’n separà fins al moment de la mort d'ella, el 14 de gener de 1971, formant un dels matrimonis més llargs entre actors que hom recorda.

El retorn a Anglaterra li va permetre també el treballar amb Laurence Olivier en el cinema interpretant el paper d'Osric en el Hamlet, en el qual repartiment també apareixia el seu company de fatigues en el cinema de terror, Christopher Lee.

A principis dels anys cinquanta Cushing guanyà l'estrellat televisiu protagonitzant l'adaptació de la novel·la de George Orwell 1984 produïda per la BBC, i a finals d'aquesta mateixa dècada li arribà el reconeixement també en el cinema amb llur participació en el llançament definitiu del cicle de recuperació dels monstres mítics del terror portat a fi per la Hammer, donant vida al doctor Frankenstein en el primer dels 19 films que protagonitzaria per aquest segell. La maledicció de Frankenstein. Fou el principi del seu llarg passeig pel cinema de terror i fantasia, que el convertí en una de les icones més preuats i respectats pels afeccionats, per els quals Cushing era una figura irreemplaçable.

Sembla què, George Lucas hauria pensat a donar-li el paper d’Obi Wan Kenobi en La guerra de les galàxies després de pensar a utilitzar al japonès Toshiro Mifune, i el cert és que Cushing hauria fet sens dubte un gran treball com a venerable cavaller Jedi, seguint així l'estela de la figura una mica paternal que havia desenvolupat pels afeccionats al cinema de terror al llarg de la seva dilatada carrera. Llur vinculació al gènere fou tant intensa que ell mateix, fent gala del sentit de l'humor que el caracteritzava, arribà a afirmar "Si jo interpretes el paper de Hamlet, dirien que és un film de terror".

Televisió[modifica | modifica el codi]

Cushing també va ser un actor d'extensa carrera a la televisió des dels seus inicis. Va ser convidat en desenes de sèries, com Pride and Prejudice (1952), Epitaph for a Spy (1953), BBC Sunday-Night Theatre , ITV Television Playhouse, The Avengers, Great Mysteries, Space: 1999 , Els nous venjadors i Hammer House of Horror, entre d’altres.

També va interpretar a Sherlock Holmes en setze episodis, en la sèrie del mateix nom, repetint el paper a la pel·lícula Sherlock Holmes and the Masks of Death (1984), amb John Mills en el paper de Dr. John Watson.

El seu últim treball va ser com a com a narrador a Flesh and Blood,the Hammer Heritage of Horror produït per l'escriptor i director nord-americà Ted Newsom.

El 1989 van nomenar a Peter Cushing com a Oficial de l'Imperi britànic en reconeixement per les seves contribucions a la professió interina al Regne Unit i en l'àmbit internacional.

Peter Cushing va morir de càncer l'11 d'agost de 1994 a Canterbury, Anglaterra.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1939. L'home de la màscara de ferro.
  • 1940. Laddie, Nit d'angoixa, estudiants d'Oxford, The Hidden Master, Women in War, The Howards of Virginia, Dreams, Vigil in the Night.
  • 1941. The Dare Not Love.
  • 1948. Hamlet.
  • 1952. Moulin Rouge
  • 1954. El cavaller negre (The Black Knight)
  • 1956. Alexandre el Magne.
  • 1957. Temps sense pietat, La maledicció de Frankenstein, L'abominable home de les neus.
  • 1958. Barri perillós, Dràcula, La venjança de Frankenstein.
  • 1959. El gos dels Baskerville, John Paul Jones, La mòmia.
  • 1960. El dimoni i la carn, Cone of Silence, Les núvies de Dràcula, Suspect, Sword of Sherwood Forest.
  • 1961. Cash on Demand, Els cavallers de l'infern, La badia dels contrabandistes, Ombres de sospita.
  • 1962. Capità Clegg, L'agent del diable (escenes curtes en el muntatge final).
  • 1963. L'home que va morir tres vegades.
  • 1964. The Evil of Frankenstein, La medusa.
  • 1965. Doctro terror’s House Horror, She, la deessa del foc, La maledicció de la calavera, Doctor Who i els Daleks.
  • 1966. SOS, el món en perill, Els marcians envaeixen la terra.
  • 1967. Some May Live, Frankenstein creà la dona, Radiacions en la nit, Torture Garden.
  • 1968. El desig i la bèstia, Corrupció.
  • 1969. El cervell de Frankenstein.
  • 1970. La carrera de la mort, One More Time, The Vampire Lovers, Incense fort he Damned.
  • 1971. La mansió dels crims, Dràcula i les bessones, El Monstre.
  • 1972. Condemnats d'ultratomba, Dràcula 73, Por en la nit, Refugi macabre, El retorn del doctor Phibes.
  • 1973. Contes d'ultratomba, Nit infernal, L'esquelet prehistòric, And Now the Screaming Starts!, Els ritus satànics de Dràcula, Pànic en el Transsiberià.
  • 1974. Shatter, Madhouse, La bèstia ha de morir, Frankenstein and the Monster From Hell, Tendre Dràcula, Kung Fu contra els set vampirs d'or.
  • 1975. Legend of the Werewolf, The Ghout.
  • 1976. Trial by Combat, En el cor de la Terra, The Devil’s Men,
  • 1977. La guerra de les galàxies, Terror en les aigües, The Uncanny, L'última bandera.
  • 1978. Son of Hitler.
  • 1979. A Touch of the Sun, Catifes màgiques.
  • 1980. Asalt al casino.
  • 1981. Misteri en l'illa dels monstres.
  • 1983. La casa de les ombres del passat.
  • 1984. Top Secret!, El Cavaller Verd.
  • 1986. Biggles, el viatger del temps.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Revista de cinema Acción, desembre de 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Cushing