Peter O'Toole

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Peter O'Toole
Peter O'Toole a Lawrence d'Aràbia (1962)
Peter O'Toole a Lawrence d'Aràbia (1962)
Nom real: Peter Seamus O'Toole
Naixença: 2 d'agost de 1932
Conamara (Irlanda) o
Leeds (Anglaterra)
Defunció: 14 de desembre de 2013 (als 81 anys)
Londres (Anglaterra)
Origen: Irlanda Irlanda[1]
Cònjuge/s: Siân Phillips (1959-1979)
Premis Oscar
Oscar honorífic
2003 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Actor revelació
1963
Millor actor - Drama
1965 - Becket
1969 - The Lion in Winter
Millor actor - Musical o comèdia
1970 - Goodbye, Mr. Chips
Premis Emmy
Millor actor - Minisèrie o telefilm
1999 - Joan of Arc
Premis BAFTA
Millor actor
1962 - Lawrence d'Aràbia

Pàgina sobre Peter O'Toole a IMDb

Peter O'Toole (Conamara, Irlanda o Leeds, Anglaterra,[nota 1] 2 d'agost de 1932 - Londres, Anglaterra, 14 de desembre de 2013)[2] fou un actor de cinema i teatre irlandès, conegut principalment per la seva interpretació de Lawrence d'Aràbia a la pel·lícula homònima.

Orígens[modifica | modifica el codi]

O'Toole era fill de pare irlandès i mare escocesa.[3] Segons algunes fonts va néixer a Conamara (Irlanda),[4] mentre que d'altres asseguren que ho va fer a Leeds (Anglaterra);[5][6] el propi O'Toole no ho sabia amb exactitud, i, tot i que va créixer a la ciutat anglesa, es considerava irlandès.[5][1]

Lawrence d'Arabia[modifica | modifica el codi]

Malgrat que l'hem vist com el rei Priamo deixant a Brad Pitt (Aquiles) interpretativament a l'altura del betum a Troia en l'escena que comparteixen en la pel·lícula, i malgrat escoltar la seva veu interpretant l’Anton Ego en el dibuix animat Ratatouille, i que també el coneixem per alguns dels seus recents i nombrosos treballs per a la pantalla petita, tot bon afeccionat al cinema identificarà sempre aquest actor amb el personatge que el convertí en estrella quan era pràcticament un desconegut: Lawrence d'Aràbia, en el film dirigit per David Lean. T. E. Lawrence s'ha convertit en company de camí d'un dels actors més dotats i amb més projecció internacional de la seva generació, reiteradament reclamat des de llavors per a nombrosos papers d'època, films històrics i altres, cosa que no ha impedit que pogués demostrar el seu talent en altres camps, com la comèdia d'acció a Como robar un millón i...,la comèdia inclassificable Com va això, gateta?, o la comèdia elegant a El meu any preferit, que va ser quelcom semblant al que foren El crepuscle dels Déus i Norma Desmond per a Gloria Swanson: una excel·lent labor d'autoparòdia. El paradoxal és que, quan es començà a gestar la biografia cinematogràfica de Lawrence d'Aràbia, qualsevol actor, anglès o no, semblava tenir més possibilitats que ell d'interpretar el paper protagonista.

Per començar, ell no donava la talla. Es passava per dalt. Lawrence era força més baix, 1,66 m, i O'Toole mesura 1’88. La primera elecció pel paper fou Albert Finney que estava més a prop de l'alçada requerida pel personatge, ja que mesura 1’75. Finney arribà inclús a sotmetre's a proves amb la indumentària desèrtica de Lawrence i tenia totes les paperetes per assolir la feina... però no estava disposat a sotmetre's a un rodatge tan llarg i una vinculació contractual amb el projecte igualment dilatada, de manera que deixà vacant el lloc. Així entrà en consideració un altre actor, aquest americà i certament un xic fora de joc en el paper, Marlon Brando, el qual finalment preferí anar-se’n a interpretar en Fletcher Christian a Rebel·lió a bord. Considerant els problemes que armà en aquell rodatge mariner posteriorment, els productors de Lawrence d'Aràbia degueren respirar alleujats per haver-se lliurat d'ell. El tercer postulant a pujar al camell fou Anthony Perkins, però no durà gaire com a candidat, ja que Lean s'entrebancà amb O'Toole, i des d'aquest moment aquest es féu amb un paper que havia estat acaronat en intents posteriors per portar el personatge a la pantalla per gent com Leslie Howard, Cary Grant, Robert Donat, Laurence Olivier, Burgess Meredith i Alan Ladd, que de tots ells era l'únic que es quedava per sota de l'estatura requerida per interpretar amb propietat al personatge. Malgrat tot, alguns crítics va tenir la manera d'O'Toole d'interpretar a l'icònic guerrer del desert, sobretot per la seva majestuosa i espigada aparença enfront de la desmanegada i curta figura del personatge real. Per exemple, a l'escriptor, guionista i director Noel Coward se li atribueix el comentari: «Si Lawrence hagués estat tan bonic, l'haurien anomenat Florence d'Aràbia.»

Format al teatre[modifica | modifica el codi]

Malgrat haver nascut a Irlanda, Peter O'Toole va créixer a Leeds (Anglaterra), i era fill d'un corredor d'apostes. En l'adolescència la seva obsessió era ésser periodista i en aquest sentit s'orientà un cert temps, treballant en un diari com a noi per a tot. Malgrat això, començava a publicar els seus primers articles quan decidí deixar-ho tot per iniciar una nova carrera teatral. En aquest moment tenia 17 anys, i la seva carrera restà interrompuda només pel seu servei a la marina com a tècnic de ràdio durant dos anys. Una vegada llicenciat ingressà a la Royal Academy of Dramatic Art on compartí aules amb Albert Finney, Alan Bates i Richard Bates. Passà diversos anys adquirint experiència teatral en els escenaris que posteriorment utilitzaria amb avantatge en les seves recreacions davant les càmeres. L'epicentre d'aquesta etapa de formació en les taules fou el teatre Old Vic de Bristol.

Èxits cinematogràfics[modifica | modifica el codi]

En el cinema, la seva encarnació de Lawrence d'Aràbia li facilità el trampolí perfecte per convertir-se en estrella de nivell internacional, incloent a més una nominació a l'Oscar com a millor actor que no arribà a guanyar. Posteriorment tornarien a nomenar-lo per Becket, The Lion in the winter, Goodbye Mr. Chips, The Ruling Class, The Sunt man, El meu any preferit i Venus. El 2003 li donaren a més un Oscar honorífic, potser perquè després de tant nomenament i tant poc premi, als de l'Acadèmia de Hollywood els hi donava una mica de vergonya no haver reconegut d'alguna forma el talent que portava exhibint des que fou Lawrence d'Aràbia, paper pel qual sí que va assolir el reconeixement dels seus compatriotes de l'Acadèmia britànica del cinema que li atorgaren un premi BAFTA. A Itàlia, tanmateix, i en el que es refereix a recompensa, li fou molt millor ja que assolí quatre premis David Di Donatello pels seus treballs a Lawrence d'Aràbia, La nit dels generals, Goodbye, Mr. Chips i L'últim emperador, els tres primers en la categoria del Millor Actor Estranger, com a Actor Secundari el quart.[7] De fet, O’Toole serví com a model per a un personatge d'historieta, Alan Ford, que dóna nom a un còmic italià molt popular en aquest país i també en diversos països del que fou Iugoslàvia.

Família[modifica | modifica el codi]

Pel desembre de 1959 es casà amb l'actriu gal·lesa Siân Phillips, coneguda sobretot pel seu paper com a Livia en la minisèrie de televisió Jo, Claudi. Es divorciaren el 1979, després de tenir dues filles, Kate i Patricia. Nascuda el 1960 a Anglaterra, Kate ha estat l'encarregada de prosseguir la carrera dels seus pares i s'ha dedicat també a la interpretació, coincidint amb el seu progenitor en la minisèrie de TV, Els Tudor, malgrat que la seva filla s'ha especialitat sobretot en el teatre i s'ha mantingut treballant a Europa. El seu nom de pila és el particular homenatge del seu pare a una de les seves companyes de treball (a The Lion in Winter) i amiga, Katharine Hepburn. Tenia un altre fill més jove fruit de les relacions de l'actor amb la model Karen Brown. Es diu Lorcan O'Toole, nasqué el 1983 i també s'ha dedicat a la interpretació després d'iniciar-se com a fuster de rodatge.

Protestes i problemes amb l'alcohol[modifica | modifica el codi]

O'Toole se significà als anys cinquanta per la seva pública oposició a la participació de l'exèrcit britànic en la Guerra de Corea, i en la dècada següent també es manifestà en contra de la Guerra del Vietnam. Ultra aquesta postura antibel·licista, O'Toole es va significar també al llarg de la seva vida per ser un consumidor excessiu d'alcohol, hàbit que li va generar seriosos problemes de salut. A més va patir un càncer d'estómac. Ambdues circumstàncies estigueren a punt d'acabar amb la seva carrera als anys seixanta, però es va recuperar tot desintoxicant-se de llur addicció a l'alcohol, i aconseguí mantenir una presència activa, fins al punt que, quan l'Acadèmia de Hollywood el guardonà amb l'Oscar especial, els va escriure una carta agraint el premi però recordant que encara seguia treballant. Per això va haver de sotmetre's el 1976 a una complicada operació en la què estaven complicats el pàncrees i una gran part del seu estomac, i que finalment donà com a resultat una diabetis insulinodependent. En dues autobiografies, Siân Phillips ha acusat el seu exmarit d'exercir sobre ella crueltat mental afavorida pel consum excessiu d'alcohol, i que a més va haver de suportar la gelosia d'O'Toole quan ella finalment decidí deixar-lo per mantenir una relació amb un home més jove.

O'Toole no dubtava en senyalar que l'únic exercici que feia era caminar portant els taüts d'amics que feien exercici.

Al juliol del 2012 anuncià que es retirava del cinema i el teatre.[8]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. O'Toole té dos certificats de naixement. Tot i així, la major part de les fonts citen Conamara.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 President leads tributes to Peter O'Toole, a legend fiercely proud of his Irish heritage a Independent, 16/12/2013 (anglès)
  2. Peter O'Toole, star of Lawrence of Arabia, dies aged 81 a The Guardian, 15/12/2013 (anglès)
  3. Mor l'actor irlandès Peter O'Toole als 81 anys a El Periódico, 15/12/2013
  4. Peter O'Toole a Enciclopædia Britannica (anglès)
  5. 5,0 5,1 Peter O'Toole a BBC, 30/4/2008 (anglès)
  6. Peter O' Toole: ‘I will stir the smooth sands of monotony’ a Irish Examiner, 16/12/2013 (anglès)
  7. «Premis David de Donatello» (en italià). Accademia del Cinema Italiano. [Consulta: 17 desembre 2013].
  8. Peter O'Toole es retira als 79 anys a El Periódico, 11/7/2012

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter O'Toole Modifica l'enllaç a Wikidata