Peter Sloterdijk

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peter Sloterdijk

Peter Sloterdijk (Karlsruhe, Alemanya, 26 de juny de 1947) és un filòsof alemany.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill de mare alemanya i pare holandès. Va estudiar Germanística, Història i Filosofia a les universitats de Munic i Hamburg, on es va doctorar l'any 1976. L'any 1992 va accedir a la càtedra de Filosofia i Estètica de la Staatliche Hochschule für Gestaltung de Karlsruhe. També ha exercit com a professor a universitats de París, Viena, Zuric i Nova York. En la seva formació destaca l'impacte que li va provocar el contacte amb la filosofia de tradició hindú del mestre Rajneesh (més endavant anomenat Osho) en el centre de meditació de Poona, així com la influència de l'actitud vital de Hanna Arendt.

Influències[modifica | modifica el codi]

Molt influenciat per la filosofia de Nietzsche i dels seus intèrprets francesos (G. Deleuze i Michel Foucault principalment), així com per Martin Heidegger, Theodor Adorno i Diògenes el cínic i altres autors com Dieter Claessens, Hermann Broch, Ernst Bloch, Erich Fromm, Arnold Gehlen, Jacob von Uexhüll, Jacques Lacan, Jacob Taubes Gabriel Tarde, Thomas Macho, Gaston Bachelard, etc.. Es va donar a conèixer amb l'obra Crítica de la raó cínica (1983), que va concebre com una «filosofia de la contestació», i des de llavors s'ha centrat en la crítica de les diferents formes d'humanisme encara existents en els àmbits de la psicologia, l'antropologia i la política.

Regles per al parc humà[modifica | modifica el codi]

Va ser famosa la disputa suscitada l'any 1999 arran de la lectura del seu assaig Regles per al parc humà, que van provocar l'airada crítica de Habermas i que, de manera indirecta, van donar molta publicitat a aquesta obra i van convertir Sloterdijk en un autor mediàtic. En aquest assaig (que du com a subtítol Una carta de resposta a la "carta sobre l'humanisme" de Heidegger), Sloterdijk critica l'humanisme, fins i tot en la resposta que va escriure Heidegger (a qui acusa de "pietisme tecnofòbic" per la manera que té d'enfrontar-se a la tècnica) contra l'humanisme de Sartre, i centra en l’"antropotècnica", és a dir, en les noves perspectives de l'enginyeria genètica, la possibilitat de controlar la tendència a la barbàrie present en la contemporaneïtat. Aquests reflexions sobre les noves tècniques genètiques són les que van causar el gran malestar per part de Habermas i la subsegüent polèmica, en la qual, de manera completament injustificada, alguns hi veien el perill de què Sloterdijk hauria acabat defensant tesis filonazis afirmant que la biotecnologia podria fer possible l'antic projecte nietzscheà del superhome

Esferes[modifica | modifica el codi]

En la seva obra Esferes intenta elaborar (superant l'anàlisi existencial heideggerià) una visió general de la història humana i de la condició moderna a partir d'una nova teoria de l'espai interior i de l'animalitat humana: l’"esfera", la "bombolla" i el "globus" són els contenidors a través dels quals l'home pensa i sent el món, a la recerca d'una protecció dels perills externs (de manera semblant a com la caverna era el refugi dels homes primitius), i que remet a l'úter matern. Aquesta obra -que pretén ser una "ontoantropologia"- és concebuda com una trilogia: el primer volum (Bombolles, 1998) il·lustra la teoria de la intimitat, contraposant al concepte d'individu el concepte de "díada"; el segon volum (Globus, 1999) explora l'edat de la metafísica des del punt de vista de la filosofia europea clàssica (Hegel en particular); el tercer (Escuma, 2004) que vol ser un estudi d'"esferologia pluralista", descriu un món ja no interpretable a partir de la intimitat.

Sloterdijk concep la postmodernitat com la posició que combat el totalitarisme de la metafísica clàssica occidental, la història de la qual cal entendre com un procés de globalització.

Globalització[modifica | modifica el codi]

Segons Sloterdijk, al concepte actual de globalització li falta perspectiva històrica. En la seva opinió, és senzillament la tercera onada en un procés humà d'escurçar distàncies. En la primera onada, protagonitzada pels grecs amb la seva globalització metafísica de la cosmologia. La segona onada seria la globalització nàutica del segle XV, que segons Sloterdijk va crear el cosmopolitisme, mentre que la tercera onada, està generant un regionalisme global.[1]

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Entre les seves obres traduïdes al castellà hi ha les següents:

  • En el mismo barco: ensayo sobre la hiperpolítica (Siruela, 1994)
  • Extrañamiento del mundo (Pre-Textos, 1998)
  • Normas para el parque humano (Siruela, 2000)
  • El pensador en escena (Pre-Textos, 2000)
  • Eurotaoísmo (Seix Barral, 2001)
  • El árbol mágico: el nacimiento del psicoanálisis en el año 1785 (Seix Barral, 2002)
  • El desprecio de las masas (Pre-Textos, 2002)
  • Crítica de la razón cínica (Siruela, 2003)
  • Temblores de aire (Pre-Textos, 2003)
  • Esferas I: Burbujas (Siruela, 2003)
  • Experimentos con uno mismo (Pre-Textos, 2003)
  • El sol y la muerte (Siruela, 2003)
  • Esferas II: Globos (Siruela, 2004)
  • Si Europa despierta (Pre-Textos, 2004)
  • Sobre la mejora de la Buena Nueva (Siruela, 2005)

Presència televisiva[modifica | modifica el codi]

Des del 2002 apareix a la televisió amb Rüdiger Safranski cada dos mesos, amb un debat programat sobre qüestions filosòfiques i d'ètica, Philosophisches Quartett ("Quartet Filosòfic") a la cadena pública ZDF.[2] Juntament amb altres filòsofs com Slavoj Žižek, Antonio Negri o Nina Power, Sloterdijk ha aparegut al documental alemany Marx Reloaded, produït per la cadena televisiva francoalemanya Arte sobre l'actualitat de la filosofia marxista.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lambies, Josep. «Així són les superestrelles del pensament del segle XXI». Diari Ara, 9/01/2011, pàg. 50 [Consulta: 17 febrer 2011].
  2. [enllaç sense format] http://www.petersloterdijk.net/philosophisches-quartett
  3. http://www.marxreloaded.com/

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peter Sloterdijk Modifica l'enllaç a Wikidata