Petita Armènia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Petita Armènia situada en l'imperi romà

Petita Armènia (Armenia minor) fou el nom d'un regne creat pels romans l'any 18 (però que de fet ja havia estat donat a Polemó I com a part del Pont), per a Artaxis Zenó, fill de Polemó I que el va posseir fins a l'any 34 en què en fou desposseït. L'emperador Claudi el va restaurar el 38 per donar-lo a Cotis, fill d'un altra Cotis, rei de Tràcia mort l'any 19 (que era fill de Remetalces). El 47 Cotis va intentar obtenir el tron d'Armènia (la Major) però fou dissuadit pels nobles i finalment va facilitar la continuïtat de Mitridates. Al començament del regnat de l'emperador Neró l'any 54, el general Corbuló fou enviat amb plens poder a l'Orient. En primer lloc es va formar un regne a la Petita Armènia que fou donat a l'asmoneu Aristòbul (Nicòpolis i Satala) mentre que a l'arab Sohemos, de la casa d'Emessa (Osroene), se li va donar la resta amb títol reial (Armènia Sofene).

Aristòbul era net d'Herodes el gran. Abans de ser rei de la Petita Armènia hauria exercit breument com a rei de Calcis. L'any 61 Neró va decidir incorporar-li el regne l'Armènia Sofene, que havia estat donada a Sohemos, cosa que es va portar efecte vers el 62 o 63.

Aristobul fou succeït per un altre Aristòbul, el seu nebot. Ambdós van prendre el nom de Tigranes. El 64, a la mort de Neró, el regne tenia els dies comptats i el territori havia de ser annexionat a Roma. La decisió es va portar a terme en temps de Vespasià, vers l'any 71.


Coord.: 40° 41′ N, 39° 38′ E / 40.69,39.63