Petjada ecològica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos a treballar o estudiar, per anar de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat.[1]

El Fons Mundial per la Natura (FMN) elabora i publica a l'informe Planeta Viu l'evolució de les empremtes ecològiques mundials i estatals, junt amb l'índex Planeta Viu, que considera que està relacionat.[2] La capacitat de càrrega és un altre punt de vista per a analitzar el mateix, mesura quantes persones, o quants individus d'una altra espècie, pot suportar la Terra segons el seu consum.

Components[modifica | modifica el codi]

Bàsicament la petjada ecològica està basada en l'observació d'aquests aspectes:[2]

  • Urbanitzacions: La quantitat d'hectàrees utilitzades per a urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball.
  • Agricultura: Hectàrees necessàries per a proporcionar l'aliment vegetal necessari.
  • Ramaderia: Superfície necessària per a proporcionar pastures que alimenten el bestiar.
  • Pesca: Superfície marina necessària per a produir el peix consumit.
  • Forestal: Superficie de boscos necessària per a produir productes d'origen forestal, com ara fusta, paper, etc.
  • Diòxid de carboni: Hectàrees de bosc necessàries per a compensar el CO2 que provoca el nostre consum energètic.

Les cinc primeres és el que es consideren cinc diferents tipus de supefícies bioproductives. La petjada ecològica total d'una comunitat és la suma de les petjades ecològiques de cadascuna d'aquestes sis àrees. Alguns estudis poden incloure, a més, una component per a l'aigua i una per a l'energia.

Unitats de mesura[modifica | modifica el codi]

L'empremta ecològica es mesura en unitats de superfície, normalment en hectàrees (ha), que és la unitat tradicionalment considerada més còmoda per a mesurar terrenys.

Cada terreny, a cada indret del món, té una productivitat diferent, per exemple, no creix el mateix nombre de pins, ni igual de bé, al nivell del mar que a tres mil metres d'altitud, o en un clima tropical, temperat o molt fred. Per això, per a poder comparar l'empremta de diferents països, s'usa l'anomenada hectàrea global (hag), que és una hectàrea de terra amb la productivitat mitja al món.[2]

En alguns reportatges, posters, conferències, etc. adreçats al gran públic, sol resultar més intuïtiu mostrar a quants planetes Terra correspondria la petjada, o quants planetes com el nostre necessitariem si tothom deixés la mateixa empremta que una població determinada. Això podria considerar-se una unitat de mesura adimensional, o millor dit en "platenes terra", que es calcula simplement dividint l'empremta ecològica de la població o persona en qüestió en hectàrees globals entre la biocapacitat mitja de la Terra, és a dir entre 1'8 hag.[3] Per exemple, si una persona deixa una empremta de 3'5 hag, això vol dir que si tothom deixés la mateixa, hom necessitaria 3'5 hag dividit entre 1'8 hag, és a dir 1'94 planetes Terra (que es podria aproximar a dos planetes Terra). Podriem afirmar que aquesta persona consumeix el doble del que pot amb els recursos i el ritme de regeneració natural del nostre planeta.

Per a càlculs ràpids aproximatius, de vegades el valor 1'8 s'aproxima a 2 per a simplificar els càlculs, d'aquesta manera obtenen un nombre de Terres equivalent aproximat simplement calculant la meitat del nombre d'hetàrees globals. Per exemple, una empremta de quatre hectàrees globals seria més o menys equivalent a necessitar dos (quatre entre dos, o la meitat de quatre) planetes Terra si tothom es comportés igual.

Petjada ecològica, biocapacitat i deute ecològic[modifica | modifica el codi]

L'empremta ecològica de cada país és la superfície requerida per a produir els elements que consumeix (agrícola, ramader, pesca, productes d'origen forestal) per a compensar amb boscos les emissions de diòxid de carboni i per a donar espai a les infraestructures. Es mesura en unitats de superfície, normalment en hectàrees (ha).

La biocapacitat és la capacitat de tornar a regenerar un element que te la Terra . Aquesta capacitat era d'1,8 hectàrees globals en 2007.[3]

El deute ecològic és la diferència entre l'empremta ecològica i la biocapacitat. Té signe positiu quan l'empremta és menor que la biocapacitat, això indica que l'empremta és sostenible, ja que és inferior a la biocapacitat. El signe negatiu del deute indica en canvi que les necessitats pel consum són majors que la capacitat que té l'entorn per a produir la matèria primera, és a dir, que estem "robant" a altres els seus recursos i que no és sostenible. En conjunt, en 2010, la humanitat consumeix un 50% més dels recursos dels que la Terra pot regenerar sense trencar el seu equilibri ecològic, és a dir, que la humanitat utilitza en un any el que produiria anualment un planeta Terra i mig.[3]

Tenir deute ecològic, o una empremta major a la regeneració, no és massa dolent si és esporàdic i puntual. Per exemple, si un any pesquem més peixos dels que es poden regenerar anualment, però a l'any següent pesquem pocs perquè el següent torni a haver els mateixos que al principi, estem "recuperant". És com treure més diners del banc dels que guanyem cada mes, ho podem fer puntualment només si tenim uns estalvis i si el mes següent gastem menys de la suma del que guanyem i del que haviem tret "a crèdit". Però de vegades no és possible perquè la regeneració és massa lenta, com ocorre, per exemple, amb els combustibles fòssils o per que ja hem esgotat la capacitat que aquest recurs augmenti, o l'hem esgotat completament. Això seria com no tenir estalvis al banc i que el banquer ja no ens deixés més diners a crèdit.

Petjada ecològica global[modifica | modifica el codi]

Des d'un punt de vista global, en 2010 s'ha estimat en 1'8[3] hectàrees globals la biocapacitat del planeta per cada habitant; és a dir, si haguérem de repartir el terreny productiu de la terra en parts iguals, a cada un dels més de sis mil milions d'habitants de la Terra li correspondria 1'8 hectàrees per a satisfer totes les sues necessitats.

Actualment, l'empremta ecològica o consum mitjà per habitant és de 2'7[3] hectàrees globals, pel que, a nivell global, estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot produir i admetre, generant un deute ecològic d'1,5[3] hectàrees. Els éssers humans de la Terra estem consumint els recursos d'una Terra i mitja (ja que un consum de 2'7 hag dividit entre una biocapacitat d'1,8 hag és igual a 1,5, un i mig).

L'empremta ecològica humana però no ha estat la mateixa al llarg de la història. Gastar més del que produim és una cosa que només som capaços de fer perquè durant molts anys, des de l'inici de la humanitat fins als anys 70 del segle XX, hem gastat menys i teníem un deute ecològic positiu, és a dir, una empremta menor a la capacitat de regeneració. A mitjans dels anys 60 la població mundial usava els recursos de tres quarts del planeta mentre que actualment usa el doble, és a dir 1'5 planetes. Si continua aquesta tendència, la humanitat necessitarà dos planetes en 2030 i gairebé tres en 2050.[3]

Les causes són l'augment de la població mundial, l'augment de consum i de necessitats creades per les empreses i tècniques de mercadotècnia i el component de l'empremta ecològica o d'emissions de diòxid de carboni.[3]

Petjada ecològica per país[modifica | modifica el codi]

Petjada ecològica per país


L'empremta ecològica es pot mesurar globalment al món, usant dades globals i mitjanes a tot el planeta; o també per comunitats, regions, països, continents, etc. L'anàlisi per països mostra que l'empremta ecològica és molt diferent als països del tercer món que als països anomenats desenvolupats. Així, l'empremta ecològica de les nacions més riques és cinc vegades superior a la dels països que tenen un baix PIB.[3]

Els Emirats Àrabs Units i Qatar són respectivament el primer i segon país amb major empremta ecològica del món, amb més de 10 ha per habitant cadascun, cosa que vol dir que, si tots els habitants del món vivissin com els seus habitants, necessitariem més de cinc planetes Terra per a poder viure. Els següents països són, ordenats de més a menys empremta, Dinamarca, Bèlgica, Estats Units i Estònia, amb una empremta de prop de 8 ha per a cada habitant; seguits de Canadà i Austràlia, amb una propera a les 7 ha; i de Kuwait, Irlanda, Holanda i Finlàndia, que volten les 6 ha, i de la resta de països escandinaus a excepció d'Islàndia. Espanya està en el lloc dinou, amb 3'5 ha.[3]

El país amb menor empremta ecològica és Puerto Rico, seguit, de menys a més empremta, del Timor Oriental, Bangladesh, Afganistan i Haití.[3]

Petjada ecològica a Espanya[modifica | modifica el codi]

En 2010 Espanya és el 19è[3] estat amb major empremta ecològica del món i el 20è[3] a la llista dels de major deute ecòlogic. La seva empremta ecològica és de 5'4[3] hectàrees globals, això vol dir que cada habitant d'aquest estat necesitaria cinc camps de futbol per a satisfer tots els béns i serveis que consumeix. Però la capacitat regenerativa anual espanyola és de només 1'6[3] hectàrees globals, és a dir que en realitat disposa de menys d'un camp i mig de futbol per a produir aquests béns i serveis. El deute ecològic de cada ciutadà d'Espanya és doncs, de 3'8[3] hectàrees (5'4 menys 1'6).

Cada persona d'Espanya té una empremta d'1,45[3] ha en conreus o terrenys agrícoles (i una biocapacitat d'1,12[3] ha), una empremta de 0'27[3] ha en terrenys de pastura per a ramaderia (i una biocapacitat de 0'12[3] ha), una empremta de 0'49[3] ha per a productes forestals, com ara fusta o paper (i una biocapacitat de 0'24[3] ha), una empremta de 0'41[3] ha per a pesca (i una biocapacitat de 0'06[3] ha), una empremta de 0'07[3] ha per a infraestructures i urbanitzacio (idèntica a la biocapacitat, per tant el deute ecològic en urbanisme és nul) i una empremta addicional de 2'73[3] ha de superfície forestal amb arbres que absorvirien el diòxid de carboni generat per la seva activitat (la biocapacitat d'aquesta partida es considera sempre zero, i per tant en aquest cas l'empremta és sempre igual al deute). Si sumem cadascuna de les empremtes ecològiques obtenim l'empremta total d'Espanya, que és de 5'4 ha (i sumant totes les biocapacitats obtenim la biocapacitat total, que és de 1'6 ha).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Petjada ecològica i sostenibilitat Comunitat Foral de Navarra.(castellà)
  2. 2,0 2,1 2,2 Fons Mundial per la Natura, a l'Informe Planeta Viu de 2008. (anglès)
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 Espanya entra en deute ecològic, d'Antonio Cerrillo, a Barcelona, publicat a les pàgs. 30 i 31 de La Vanguardia, el 14 d'octubre de 2010. (castellà)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petjada ecològica