Petjada ecològica
De Viquipèdia
La petjada o empremta ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos a treballar o estudiar, per anar de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, consegüentment, del seu grau de sostenibilitat.
Bàsicament els seus resultats estan basats en l'observació d'aquests aspectes:
1. La quantitat d'hectàrees utilitzades per a urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball. 2. Hectàrees necessàries per a proporcionar l'aliment vegetal necessari. 3. Superfície necessària per a proporcionar pastures que alimenten el bestiar. 4. Superfície marina necessària per a produir el peix consumit. 5. Hectàrees de bosc necessàries per a compensar el CO2 que provoca el nostre consum energètic.
Des d'un punt de vista global, s'ha estimat en 1,7 hectàrees la biocapacitat del planeta per cada habitant, és a dir, si haguérem de repartir el terreny productiu de la terra en parts iguals, a cada un dels més de sis mil milions d'habitants de la Terra li correspondria 1,7 hectàrees per a satisfer totes les sues necessitats. Actualment, el consum mitjà per habitant és de 2,8 hectàrees, pel que a nivell global estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot produir i admetre.
La petjada ecològica és un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjançant un valor de superfície, expressant les hectàrees de terreny que és necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaçar-nos al lloc de treball/estudi o de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, conseqüentment, del seu grau de sostenibilitat.
Bàsicament els seus resultats estan basats en l'observació d'aquestos aspectes:
1. La quantitat d'hectàrees utilitzades per a urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball. 2. Hectàrees necessàries per a proporcionar l'aliment vegetal necessari. 3. Superfície necessària per a proporcionar pastures que alimenten el bestiar. 4. Superfície marina necessària per a produir el peix consumit. 5. Hectàrees de bosc necessàries per a compensar el CO2 que provoca el nostre consum energètic.
Des d'un punt de vista global, s'ha estimat en 1'7 hectàrees la biocapacitat del planeta per cada habitant, és a dir, si haguérem de repartir el terreny productiu de la terra en parts iguals, a cadascú dels més de sis mil milions d'habitants de la Terra li correspondria 1'7 hectàrees per a satisfer totes les sues necessitats. Actualment, el consum mitjà per habitant és de 2'8 hectàrees, pel que a nivell global estem consumint més recursos i generant més residus dels que el planeta pot produir i admetre.
[edita] Enllaços externs
