Peto de ánimas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peto de ánimas de la Burata, Taragoña (La Corunya)

Els petos de ánimas es troben en camins i cruïlles de tot Galícia i són una de les manifestacions materials del culte als morts i de la devoció per les ánimas. El poble de Galícia ha sigut sempre profundament religiós, un sentiment heretat dels seus avantpassats i establert en tradicions de sants repartits per tota la geografia gallega. És general la creença en els petits i grans miracles i sovint es demana el favor del Cel.

Significat[modifica | modifica el codi]

El seu significat prové de la creença popular gallega de la continuïtat de l'ànima després de la mort i de l'existència d'un pas intermedi per arribar al Cel, on es redimeixen els pecats i faltes comeses en vida (el purgatori).

Potser de les construccions populars, els petos de ánimas són els que donen més importància al purgatori. La finalitat d'aquests elements populars és que els vius puguin oferir almoines per la salvació de les ànimes en pena que no troben descans en el purgatori, i així, puguin arribar a la felicitat al Cel. Una vegada alliberades, pregaran per qui va fer l'ofrena. Així doncs, aquest ritual s'usa per procurar la salvació dels morts però també per assegurar-se la pròpia.

Molts d'aquests petits altars van ser construïts per la devoció d'un feligrès o pels veïns d'un indret. Els advertiments que hi ha gravats en cadascun d'ells són molt curiosos; per exemple, en el de Famelga de Aguasantas (Cotobade) es llegix textualment: "Una ànima tens i no més, si la perds què faràs...". En d'altres, també es convida a recordar als avantpassats: "Ave Maria Puríssima. Recordeu-vos de les ànimes dels vostres pares o avis o oncles o parents o amics". I, hi ha també, inscripcions oratòries: "Pregueu per Nos, Senyor, i socorreu-nos amb els vostres sufragis que Nos demanarem per vós".

Origen[modifica | modifica el codi]

Les ànimes del purgatori són objecte de devoció gallega, després dels sants, de Jesucrist i de Maria; i, com que el culte té la seva arrel en el centre mateix de l'esperit gallec, les mostres que se'n conserven són moltes.

La idea del purgatori, augmentada i revitalitzada a partir del Concili de Trento (segle XVI), va fer que es desenvolupés la pràctica de la construcció d'aquests monuments populars amb una determinada iconografia. Però segons sembla, és a la Galícia del segle XVIII on es construeixen la major part d'aquests monuments dedicats a les ànimes; els més antics que es conserven corresponen al segle XVII.

Localització i dimensió[modifica | modifica el codi]

Les cruïlles encara inspiren temor als naturals del país, perquè perviu la idea de considerar-les com un lloc que fou destinat al soterrament, especialment dels que no formaven part de la comunitat cristiana. Possiblement, d'aquí ve la creença que les ànimes dels condemnats errin durant la nit.

Tant la seva dimensió com iconografia són variades, cosa que dificulta el fet d'establir-ne una morfologia general, encara que es pot determinar que, en la majoria, el cos central del peto està compost per una cavitat en la qual normalment es representa a les ànimes en el purgatori, en relleu, pintura,… i d'una guardiola per a deixar les almoines. Aquests elements són, la majoria de les vegades, acompanyats de decoracions: cornises, pilastres, portes de ferro,...

El culte als petos de ánimas[modifica | modifica el codi]

També és habitual que al passar per davant del peto, es resi una oració per les ànimes beneïdes perquè puguin sortir del purgatori. També se'ls agraïx algun favor fet, ja que acostumen a ajudar als vius. Se'ls demana ajuda per a solucionar algun problema i es col·loquen flors en el seu record, perquè cal tenir-les sempre presents.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peto de ánimas