Petra d'Aràbia
| Patrimoni de la Humanitat · UNESCO | |
|---|---|
| Petra | |
La tresoreria, l'edifici mes conegut de Petra. |
|
|
|
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | i, iii, iv, |
| Regió * | Països Àrabs |
| Inscripció | 1985 (9a sessió) |
| Coordenades | 30° 19′ 43″ N, 35° 26′ 31″ E / 30.32861,35.44194Coord.: 30° 19′ 43″ N, 35° 26′ 31″ E / 30.32861,35.44194 |
| * Segons les regions de la UNESCO. | |
Petra (del grec πέτρα petra, "pedra"; en àrab البتراء, al-Butrā) fou una ciutat d'Aràbia a la moderna Jordània. Fou capital dels edomites i dels nabateus i després de la província romana d'Aràbia Pètria, més tard anomenada Palestina Salutaris i finalment Palestina Tercera. El seu districte era anomenat Gebalene i estava situada entre la mar Morta i el golf Elamític.
Fou conquerida per Aule Corneli Palma, lloctinent de Trajà, el 104 i va romandre sota domini romà o bizantí des llavors fins a la conquesta àrab al segle VII. Septimi Sever la va engrandir (195) i fou llavors que es van construir els temples i mausoleus.
A la ciutat s'arriba per la vall de Wadi Musa, únic accés a la ciutat rodejada de muntanyes, a través d'una gorja estreta coneguda com el Siq ("el Fossat"). La vall té nombroses necròpolis a les roques i construccions, barreja d'estils grec, romà i oriental. Una espècie de temple o mausoleu excavat a la roca, conegut com al-Khazneh (el Tresor), de magnifica façana, és molt més auster a l'interior. Molt impressionant és l'aspecte del monestir (al-Deir); a la zona hi ha també altres restes, incloent un teatre i un aqüeducte romans.
Ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Entrada al recinte: 1 dia 21 Dinar jordà J.D., 2 dies 26 J.D. 3 dies 31 J.D. Nens menors de 15 anys entrada gratuïta.
Plànol detallat de la ciutat [modifica]
|
|
|
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petra d'Aràbia |
|
|||||
| Açò és un esborrany sobre Àsia. Amplieu-lo! (citant les fonts) |