Petrell gegant del sud

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Petrell gegant del sud
Giant petrel with chicks.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Procellariiformes
Família: Procellariidae
Gènere: Macronectes
Espècie: M. giganteus
Nom binomial
Macronectes giganteus
(Gmelin, 1789)

El petrell gegant del sud (Macronectes giganteus) és un ocell marí de la família dels procel·làrids (Procellariidae) que habita als oceans meridionals. En gran part de la seva distribució coincideix amb el seu proper parent, el petrell gegant del nord, encara que en general arriba una mica més cap al sud. És l'espècie amb més grandària de la seva família.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Té una llargària de 86-99 cm i una envergadura de 185 - 205 cm, amb un pes d'uns 5 kg el mascle i una mica menys les femelles, el que el fa el major procel·làrid.
  • El bec és molt gran amb la punta de color verd, que el diferencia del petrell gegant del nord, que la té marró. Potes marrons.
  • Hi ha dues variants de color, una fosca, molt semblant al petrell gegant del nord, de color general marró grisenc molt més clar al cap, coll i gola. Altra variant molt menys abundant consisteix en un plomatge blanc gairebé pur. [2]
  • Els joves tenen un color marró xocolata que va fent-se més clar a mesura que passen els anys.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Petrell gegant
MHNT

Arriba ala maduresa sexual als 6 - 7 anys però normalment no es reprodueix fins als deu. La seva temporada de reproducció comença a l'octubre. Al cel ras o protegit per herbes fa un niu que consisteix en un munt de molsa, herba i pedres amb una depressió al centre. [3][4]Crien en colònies laxes, excepte a les Malvines, on les colònies són molt més grans.[5] Ponen un únic ou que coven durant 55-66 dies.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten de krill, calamars i deixalles dels vaixells, tant en aigües costaneres com mar endins, i a diferència de la majoria de la resta dels Procellariiformes, mengen carronya[5] i ataquen petits ocells marins[3][4] Els mascles expulsen les femelles de les carronyes de les que s'alimenten.[3]

Hàbitat i distribució[modifica | modifica el codi]

Pot ser observat tant a les costes com mar endins, en una zona que va des de l'Antàrtida a les regions subtropicals de Xile, Àfrica i Austràlia.[3][4] Es reprodueix a nombroses illes de tots els oceans del sud, amb grans colònies a les Malvines, Geòrgia del Sud, Òrcades del Sud, illa de Los Estados, Shetland del Sud, illa Heard, illa Macquarie, illa del Príncep Eduard, Crozet i altres, a més d'alguns indrets del continent Antàrtic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev. 03-06-2011
  2. Gerald S. Tuck. A field guide to the seabirds of Britain and the world/Guia de campo de las aves marinas de España y del mundo. 1978/1980. ISBN 84-282-0578-7
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Maynard, B. J. (2003). "Shearwaters, petrels, and fulmars (Procellariidae)". In Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J. et al.. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (2 ed.). Farmington Hills, MI: Gale Group. pp. 123–133. ISBN 0 7876 5784 0.
  4. 4,0 4,1 4,2 Harrison, Colin; Greensmith, Alan (1993). "Non-Passerines". In Bunting, Edward. Birds of the World (First ed.). New York, NY: Dorling Kindersley. p. 42. ISBN 1 56458 295 7.
  5. 5,0 5,1 BirdLife International (2009). Petrell gegant del sud Rev. 03-06-2011.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrell gegant del sud