Petrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Petrer
Escut de Petrer
(En detall)
Localització

Localització de Petrer respecte del País Valencià Localització de Petrer respecte del Vinalopó Mitjà


Municipi del Vinalopó Mitjà
Vista aèria de Petrer
Vista aèria de Petrer
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Vinalopó Mitjà
Elda
Gentilici Petrerí, petrerina
Predom. ling. Valencià
Pressupost 17.909.438,72
Superfície 104,09 km²
Altitud 698 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
34.757 hab.
333,91 hab/km²
Coordenades 38° 28′ 38.79″ N, 0° 46′ 27.28″ O / 38.4774417°N,0.7742444°O / 38.4774417; -0.7742444Coord.: 38° 28′ 38.79″ N, 0° 46′ 27.28″ O / 38.4774417°N,0.7742444°O / 38.4774417; -0.7742444
Distàncies 39 km de Alacant
Organització
Ajuntament
• Alcalde:

12 PP, 6 PSPV, 2 EUPV i 1 BLOC
Pascual Díaz Amat (PP)
Codi postal 03610
Codi territorial 03104
Web

Petrer és un municipi valencià, situat geogràficament al nord-oest de la província d'Alacant, més en concret en la conca mitjana del Vinalopó, riu que discorre per la zona oest del seu terme municipal.

Amb una superfície de 104,2 km², limita al nord amb els municipis de Castalla i Sax, al sud amb els de Novelda i Montfort del Cid; a l'est amb Agost i a l'oest amb Elda, població amb la qual forma una de les mancomunitats més importants de tot el llevant peninsular.

El relleu de Petrer, eminentment muntanyenc, està constituït per un passadís estret existent entre les terres baixes d'Elx i l'altiplà de Villena, situat en el fons d'una cubeta entre importants estribacions, destacant les serres del Cid, del Cavall i Maigmó.

El clima, mediterrani sec, es caracteritza per l'escassesa i irregularitat de les pluges, i unes temperatures agradables, amb hiverns curts i poc freds i l'estació estival llarga.

Història[modifica | modifica el codi]

Teatre municipal Cervantes.
Museu Municipal Sala Dámaso Navarro a la mateixa plaça que l'ajuntament.

L'ocupació humana del terme municipal de Petrer es remunta al període neolític. En les partides del Xorret i de l'Almortxò s'han localitzat evidències materials datades del cinqué mil·lenni abans de Crist. No obstant això, fou entorn del 2000 a. de C. quan es va ocupar de forma plena bona part del terme municipal, desenvolupant-se petits assentaments de tipus "llogaret" o "caseriu", dedicats a l'agricultura de cereals i a la criança de bestiar. D'entre tots, destaca el jaciment de Catí-Foradà, tant per les seves dimensions, com per la informació obtinguda de les excavacions efectuades. De la Cultura Ibèrica també s'han registrat diversos jaciments arqueològics datats entre el segle V i III aC - El Xorret, Foia de Caprala, Mirador de la Serra del Cavall, etc.-. D'igual manera, en d'època romana també tenim constància de la presència de diverses viles romanes alt-imperials dedicades a la producció de cereals, oli i vi. D'una d'aquestes explotacions agrícoles, la denominada Vila Petraria, procedeix un paviment de mosaic policrom de gran grandària, datat en el segle IV, únic en el Llevant peninsular pels seus característiques. Actualment es conserva en el Museu Arqueològic i Etnològic Municipal.

Ara bé, l'origen del nucli urbà de Petrer té el seu punt de partida en època andalusí, palesa també en el paisatge. Va ser Bitrir un nucli islàmic citat en la fonts i en els itineraris, possible cap de districte administratiu, i un nucli d'importància d'acord amb la magnitud del Castell de Petrer, construït en la segona meitat del segle XII. No obstant és possible que reutilitzés alguna construcció d'època califal. Es tracta d'un poblat fortificat amb un doble recinte emmurallat i una torre central, situada en el lloc més elevat del Turó del Castell.

Després de la signatura del Tractat d'Almizra en 1244, pel qual s'establia la frontera entre els regnes de Castella I Aragó en la seva expansió cap al sud, el nucli de Petrer -Bitrir- va passar a pertànyer al regne castellà. Petrer va ser cedit pel rei Alfons X el Savi a Jofré de Loaysa, els hereus del qual van mantenir el senyoriu fins a la seva venda a la família valenciana dels Pérez de Corella. No obstant això, ja en 1265 el rei català Jaume I el Conquistador va haver d'acudir en suport del rei castellà, i sufocar algunes rebel·lions de les poblacions morisques del regne de Castella. Entre elles, va prendre el castell de Petrer.

Per la Sentència de Torrelles de 1304 i el Pacte d'Elx de 1305, el nucli de Petrer va quedar sota la sobirania de la Corona d'Aragó.

Durant el segle XV, la vila de Petrer va pertànyer a la família Pérez de Corella -Comtes de Cocentaina- que els seus descendents van vendre Petrer, al costat d'Elda i Salines, a D. Juan Coloma, creant-se a la fi del segle XVI per privilegi de Felip II el Comtat d'Elda, al que va pertànyer Petrer fins a l'abolició dels senyorius en el segle XIX.

En el segle XVI la població de Petrer era eminentment morisca, la base econòmica de la qual fonamental era l'agricultura i la criatura de bestiar; per això després de l'expulsió dels moriscs en 1609, tan sols van quedar en la població, l'alcaide del Castell i set famílies de cristians vells. Petrer va ser repoblada amb prop de 100 famílies procedents de pobles veïns com Castalla, Onil, Biar, Xixona i Mutxamel d'origen català, gràcies a la carta de població atorgada per D. Antonio Coloma a l'agost de 1611.

Durant la Guerra de Successió, en el període 1700-1714, Petrer va lluitar a favor de Felip V i va formar part de la unió de Castalla, aconseguint de mans del rei diversos privilegis com a premi a la seva traïció a la resta del país.

Finalment, com últim esdeveniment històric important, destaca la circumstància que Petrer va ser seu, durant els últims dies de la Guerra Civil, del Govern de la Segona República Espanyola, a l'establir-se en la finca rústica "El Poblet" el president Juan Negrín i el seu gabinet de Ministres, dies abans de marxar a l'exili.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de la comarca té com activitat principal el calçat. Actualment sembla experimentar-se un procés en el qual s'integren, al costat de les fases productives de la indústria del calçat, un sector primari creixent (activitats agrícoles i mineres) i un sector de serveis.

La indústria del calçat i la marroquineria s'han convertit, al llarg d'anys, en el teixit productiu bàsic. La grandària de les empreses (petit i mitjana grandària), així com la seva organització, permeten una àmplia flexibilitat i adaptació a la demanda de distints volums de comanda de sabates, bosses i altres complements. En l'actualitat existeixen prop de 220 empreses de calçat, el que representa prop del 45% del total.

La resta d'activitats industrials són, per ordre d'importància, les empreses de construcció, marroquineria i la indústria agroalimentària, que a pesar del seu escàs nombre, estan plenament introduïts en el mercat internacional.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Petrer és mediterrani sec. Les temperatures són molt variades. A la zona de El Paso, a l'hivern se sòl arribar fins als -7 °C, mentre que a l'estiu se sòl arribar als 45 °C. La temperatura màxima assolida a Petrer, va ser a Juliol de 1981, amb 52 °C. I la mínima va ser d'uns -19 °C a febrer de 1993. Les nevades no són molt freqüents, ja que encara que la temperatura siga l'adequada, a l'hivern hi ha molt poques precipitacións. No obstant això, la vegada que més promte ha començat la temporada de nevades va ser el 21 de setembre de 1987. Al sól, hi havia 5 cm. de neu a -3 °C. I la vegada que més tard ha acabat, el 14 de maig de 1979. A l'entrada de moros y cristians va començar a caure aigua-neu, però, a la nit, arribant als -5 °C, va caure una intensa nevada que va cobrir els carrers petreríns de blanc.

Mes Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Sep Oct Nov Dic
Promedi major (°C) 7,6 6,1 8,3 15,1 26,1 27,2 28,4 29,4 23,2 18,2 9,6 5,0
Promedi menor (°C) -2,5 -4,0 -1,0 2,0 5,3 12,0 16,6 24,0 19,0 12,0 6,0 1,0

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Petrer, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Pascual Díaz Amat 8.946 12 51,98
Partit Socialista del País Valencià Alfonso Lacasa Escusol 4.867 6 28,28
Esquerra Unida del País Valencià José Medina Verdú 1.787 2 10,38
Bloc Nacionalista Valencià David Navarro Fernández 888 1 5,16
Els Verds de Petrer 722 - 4,20
En blanc 475 - 2,7
Total 17.685 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Vicente Maestre Juan PSPV-PSOE
1983 - 1987 Vicente Maestre Juan PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Maestre Juan PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicente Maestre Juan PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Antonio Hidalgo López EUPV
1999 - 2003 José Antonio Hidalgo López EUPV
2003 - 2007 José Antonio Hidalgo López EUPV
2007 - 2011 Pascual Díaz Amat PP
Des del 2011 Pascual Díaz Amat PP

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

De la gastronomia tradicional pròpia en la qual, a més de l'arròs amb conill i caragols, destaquen especialment les fassegures, el gaspatxo i la gatxamiga. Quant a la seva rebosteria, també important, existeix un abundant repertori de pastes i dolços característics de les distintes festivitats populars que se celebren al llarg de l'any, i entre els quals destaquen els mantecats, rotllos d'aiguardent, rajadillos, polvorons, sospirs, tots ells elaborats per Nadal; les magdalenes i tonyes de Pasqua i els bunyols per Sant Josep.

Festes[modifica | modifica el codi]

Moros i cristians que se celebren en honor al patró de la vila, Sant Bonifaci, durant la segona o tercera setmana de maig, això sí, sempre de dijous a dilluns.

Les patronals en honor a la Mare de Déu del Remei, que se celebren durant la segona setmana d'octubre, encara que el dia major de les festes és el 7 d'octubre, durant aquest mes tots els diumenges es realitza una desfilada denominada les Carasses.

Al novembre se celebra la festa dels Capitans, que coincideix amb la mitjana festa de moros i cristians, celebrant-sé una representació teatral en el castell de la localitat denominada "la Rendició", rememorant la rendició dels àrabs que van ocupar la vila, a favor dels cristians.

El primer diumenge després de Setmana Santa, se celebra el dia de les Banderes, en honor a les bandereres de les festes de moros i cristians.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrer