Petrus Ramus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Petrus Ramus
Pierre de la Ramée
Gravat de data posterior a la seva mort.
Gravat de data posterior a la seva mort.
Naixement 1515
Cuts, prop de Noyon, (França)
Mort 26 d'agost de 1572 (als 57 anys)
París (França)
Camp Filosofia, Lògica, Matemàtiques i Educació
Institucions Collège de France
Universitat Col·legi de Navarra
Assessorament acadèmic   Johannes Sturm
Jacques Toussain
Estudiants doctorals   Henricus Brucaeus
Johannes Heurnius
Theodor Zwinger
Treball(s) Anti aristotelisme
Religió Calvinista

Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del segle XVI, assassinat a la Massacre de Sant Bartomeu.

Vida[modifica | modifica el codi]

Pierre de la Ramée va néixer el 1515 a Cuts, molt a la vora de Noyon on havia nascut, uns anys abans, Joan Calví. Fill d'una família originària de Liège, que havia estat rica, però que quan va néixer Petrus eren simples i pobres carboners.[1] Després dels estudis al seu lloc d'origen, va a anar a París, a casa d'un oncle seu, fuster, amb qui va viure fins el catorze anys. A partir de 1528-1529 serà domèstic a la casa del senyors de la Brosse, i també estudiarà al Col·legi de Navarra, dirigit en aquella època per Johannes Sturm.[2]

Al Col·legi de Navarra rep el seu grau de magister el 1536 amb una tesi titulada Quaecumque ab Aristotele dicta essent, commentitia essent, avui desapareguda i de la qual se'n discuteix l'autoria.[3]

Entres 1536 i 1545 és professor als col·legis de Mans i de l'Ave Maria. El 1543 publica diverses obres anti aristotèliques que seran objecte de denúncia per les autoritats universitàries i el 1544 se li prohibeix donar classes de dialèctica i filosofia.

Els 1546 passa, doncs, al Col·legi de Presles, on coneix el seu més fidel amic i col·laborador,[4] Omer Talon (1510-1562), i del que esdevindrà director, per a donar classes de retòrica i matemàtiques. La seva relació amb el col·legi durarà fins a la seva mort, amb algunes interrupcions pels viatges obligats per les guerres de religió, ja que Ramus va abraçar el 1561 la doctrina calvinista.[5]

El 1551, el rei Enric II de França, el va nomenar professor del Collège Royal i el 1557 comissionat per a la reforma de les universitats. Ramus dedicarà molt de temps i esforços en l'estudi i les propostes didàctiques per a la millora de l'educació.

El 1562, en ser expulsats el calvinistes de París, es refugiarà a Fontainebleau amb la reina mare Caterina de Mèdici. Tornarà a París l'any següent.

El 1566, va tenir un fort enfrontament amb el professor de matemàtiques de la Universitat de París, Jacques Charpentier, sobre la metodologia i els continguts del programa universitari de matemàtiques.[6]

De 1568 a 1570, també haurà de marxar de París pel mateix motiu i viatjarà a Suïssa i Alemanya. Malgrat la protecció reial explícita que tenia, va ser cruelment assassinat el dia de la massacre de Sant Bartomeu (1572).

Obra[modifica | modifica el codi]

Tot i l'etiqueta de filòsof anti-aristotèlic, potser la seva obra ve més dirigida contra els aristotèlics de la seva època que no pas contra el propi Aristòtil. En definitiva, Ramus és recordat com a defensor del mètode (i en aquest sentit podria ser un precursor de Descartes) i el seu mètode no és altre que el defensat per Aristòtil en els seus Analítics posteriors.[7]

Relació de les seves Obres[modifica | modifica el codi]

Una relació completa de les seves obres es pot veure al llibre de Ong[8] publicat el 1977. A continuació es mostren les seves obres més significatives.

  • Dialecticae partitiones (1543)
  • Dialecticae Institutiones (1543)
  • Aristotelicae Animadversiones (1543): aquestes tres obres van ser les que van provocar la prohibició d'ensenyar filosofia.
  • Brutinae questiones (1547)
  • Grammatica latina (1548)
  • Rhetoricae Distinctiones in Quintilianum (1549).
  • Dialectique (reimpresa en 1550 y 1556)
  • Arithmeticae libri III (1555)
  • Scholae grammaticae libri II (1559)
  • Grammatica Graeca (1560)
  • Avertissement sur la réformation de l'université de Paris au Roi (1561)
  • Grammaire Française (1562)
  • Scholarum physicarum libri VIII in totidem acroamaticos libros Aristotelis (1565)
  • Scholarum metaphysicarum libri XIV (1566)
  • Prooemium mathematicum (1566)
  • Scholae in liberales artes, Basilea, (1569)
  • Defensio pro Aristotele adversus Jac. Schecium, Lausana, (1571)
  • Commentariolum de Religione Christiana libri IV, Frankfurt (1577).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Waddington, pàgina 17.
  2. Grau i Arau, pàgina 52.
  3. Ong, pàgina 321.
  4. Ong, pàgina 271.
  5. Grau i Arau, pàgina 54.
  6. Goulding, Pàgina 51 i ss.
  7. Grau i Arau, pàgina 57.
  8. Ong, Walter J. Ramus and Talon inventory: A short-title inventory of the published works of Peter Ramus (1515-1572) and of Omer Talon (ca. 1510-1562) in their original and in their variously altered forms (en (anglès)). Pensylvania: Norwood Editions, 1977. ISBN 0848220382. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

La font més completa sobre Petrus Ramus és: Ong, Walter J. Ramus, Method, and the Decay of Dialogue: From the Art of Discourse to the Art of Reason (en (anglès)). Chicago: University of Chicago Press, 2005. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]