Petrus Ramus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Petrus Ramus
Pierre de la Ramée
Gravat de data posterior a la seva mort.
Gravat de data posterior a la seva mort.
Naixement 1515
Cuts, prop de Noyon, (França)
Mort 26 d'agost de 1572 (als 57 anys)
París (França)
Camp Filosofia, Lògica, Matemàtiques i Educació
Institucions Collège de France
Alma mater Col·legi de Navarra
Director de tesi   Johannes Sturm
Jacques Toussain
Estudiants de doctorat   Henricus Brucaeus
Johannes Heurnius
Theodor Zwinger
Treball(s) Anti aristotelisme
Religió Calvinista

Petrus Ramus o Pierre de la Ramée va ser un filòsof i matemàtic francès, del segle XVI, assassinat a la Massacre de Sant Bartomeu.

Vida[modifica | modifica el codi]

Pierre de la Ramée va néixer el 1515 a Cuts, molt a la vora de Noyon on havia nascut, uns anys abans, Joan Calví. Fill d'una família originària de Liège, que havia estat rica, però que quan va néixer Petrus eren simples i pobres carboners.[1] Després dels estudis al seu lloc d'origen, va a anar a París, a casa d'un oncle seu, fuster, amb qui va viure fins als catorze anys. A partir de 1528-1529 serà domèstic a la casa del senyors de la Brosse, i també estudiarà al Col·legi de Navarra, dirigit en aquella època per Johannes Sturm.[2]

Al Col·legi de Navarra rep el seu grau de magister el 1536 amb una tesi titulada Quaecumque ab Aristotele dicta essent, commentitia essent, avui desapareguda i de la qual se'n discuteix l'autoria.[3]

Entres 1536 i 1545 és professor als col·legis de Mans i de l'Ave Maria. El 1543 publica diverses obres anti aristotèliques que seran objecte de denúncia per les autoritats universitàries i el 1544 se li prohibeix donar classes de dialèctica i filosofia.

Els 1546 passa, doncs, al Col·legi de Presles, on coneix el seu més fidel amic i col·laborador,[4] Omer Talon (1510-1562), i del que esdevindrà director, per a donar classes de retòrica i matemàtiques. La seva relació amb el col·legi durarà fins a la seva mort, amb algunes interrupcions pels viatges obligats per les guerres de religió, ja que Ramus va abraçar el 1561 la doctrina calvinista.[5]

El 1551, el rei Enric II de França, el va nomenar professor del Collège Royal i el 1557 comissionat per a la reforma de les universitats. Ramus dedicarà molt de temps i esforços en l'estudi i les propostes didàctiques per a la millora de l'educació.

El 1562, en ser expulsats el calvinistes de París, es refugiarà a Fontainebleau amb la reina mare Caterina de Mèdici. Tornarà a París l'any següent.

El 1566, va tenir un fort enfrontament amb el professor de matemàtiques de la Universitat de París, Jacques Charpentier, sobre la metodologia i els continguts del programa universitari de matemàtiques.[6]

De 1568 a 1570, també haurà de marxar de París pel mateix motiu i viatjarà a Suïssa i Alemanya. Malgrat la protecció reial explícita que tenia, va ser cruelment assassinat el dia de la massacre de Sant Bartomeu (1572).

Obra[modifica | modifica el codi]

Tot i l'etiqueta de filòsof anti-aristotèlic, potser la seva obra ve més dirigida contra els aristotèlics de la seva època que no pas contra el propi Aristòtil. En definitiva, Ramus és recordat com a defensor del mètode (i en aquest sentit podria ser un precursor de Descartes) i el seu mètode no és altre que el defensat per Aristòtil en els seus Analítics posteriors.[7]

Relació de les seves Obres[modifica | modifica el codi]

Una relació completa de les seves obres es pot veure al llibre de Ong[8] publicat el 1977. A continuació es mostren les seves obres més significatives.

  • Dialecticae partitiones (1543)
  • Dialecticae Institutiones (1543)
  • Aristotelicae Animadversiones (1543): aquestes tres obres van ser les que van provocar la prohibició d'ensenyar filosofia.
  • Brutinae questiones (1547)
  • Grammatica latina (1548)
  • Rhetoricae Distinctiones in Quintilianum (1549).
  • Dialectique (reimpresa en 1550 y 1556)
  • Arithmeticae libri III (1555)
  • Scholae grammaticae libri II (1559)
  • Grammatica Graeca (1560)
  • Avertissement sur la réformation de l'université de Paris au Roi (1561)
  • Grammaire Française (1562)
  • Scholarum physicarum libri VIII in totidem acroamaticos libros Aristotelis (1565)
  • Scholarum metaphysicarum libri XIV (1566)
  • Prooemium mathematicum (1566)
  • Scholae in liberales artes, Basilea, (1569)
  • Defensio pro Aristotele adversus Jac. Schecium, Lausana, (1571)
  • Commentariolum de Religione Christiana libri IV, Frankfurt (1577).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Waddington, pàgina 17.
  2. Grau i Arau, pàgina 52.
  3. Ong, pàgina 321.
  4. Ong, pàgina 271.
  5. Grau i Arau, pàgina 54.
  6. Goulding, Pàgina 51 i ss.
  7. Grau i Arau, pàgina 57.
  8. Ong, Walter J. Ramus and Talon inventory: A short-title inventory of the published works of Peter Ramus (1515-1572) and of Omer Talon (ca. 1510-1562) in their original and in their variously altered forms (en (anglès)). Pensylvania: Norwood Editions, 1977. ISBN 0848220382. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

La font més completa sobre Petrus Ramus és: Ong, Walter J. Ramus, Method, and the Decay of Dialogue: From the Art of Discourse to the Art of Reason (en (anglès)). Chicago: University of Chicago Press, 2005. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Petrus Ramus Modifica l'enllaç a Wikidata