Petxina de pelegrí
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Valves planes de dues petxines de pelegrí atlàntiques
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
|
Vegeu el text |
||||||||||||
La petxina de pelegrí[1] (nom llatí, Pecten sp.; en gallec: vieira) és un mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids (Pectinidae). És bivalve, amb una de les dues valves més gran i abombada que l'altra, que en canvi és plana i de color més fosc, normalment amarronat. És hermafrodita, de jove és mascle i posteriorment es fa femella. Viu al mar, en fons sorrencs de fins a cent metres de profunditat, no massa lluny de la costa. A la natura actúa com a netejadora i filtradora d'aigua salada, una funció que pren especial importància en els moments en què hi ha un excès d'algues (per exemple, les marees roges) que poden posar en perill l'equilibri de l'ecosistema.
Hi ha principalment dos tipus de petxina de pelegrí, la petxina de pelegrí del Mediterrani (Pecten jacobaeus), que viu als fons sorrencs mediterranis, i la petxina de pelegrí de l'Atlàntic (Pecten maximus), que viu en fons sorrencs de l'Atlàntic nord-est (atlàntic europeu). Als Països Catalans però, per a petxina de pelegrí, sense especificar, s'enten que és la del mediterrani, i només s'afegeix el complement "del Mediterrani" quan, en contextos molt concrets, cal diferenciar clarament l'espècie mediterrània de l'atlàntica i del conjunt d'ambdues.
Ús [modifica]
De les petxines de pelegrí, el seu ús principal és el de la carn del mol·lusc, que es comercialitza amb fins gastronòmics. La valva o petxina s'aprofita també per a decorar plats, per a fer de recipient o "plat" en preparacions precuinades o congelades i, de vegades, també com a objecte decoratiu, per si sol o formant part d'una composició en marcs, quadres, gerros, capses, taules, etc.
Símbol [modifica]
La petxina de pelegrí de l'Atlàntic (Pecten maximus) és un símbol que es pengen al coll les persones -els pelegrins- que fan el camí de Sant Jaume. En el seu origen no se la penjàven a l'anada sinó que la portàven com a record i prova d'haver estat a la ciutat de Santiago de Compostela, a Galícia, ja que és un mol·lusc típic allà.
Més àmpliament, en diferentes cultures pot simbolitzar el mar.
