Peu
 Peu humà. | |
 Vista lateral exterior de l'esquelet del peu humà. | |
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | pes |
| Part de | cama  |
| Artèria dorsal del peu Artèria plantar medial Artèria plantar lateral | |
| Identificadors | |
| MeSH | [1] |
| TA | A01.1.00.040 |
| FMA | 9664 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/foot |
| Terminologia anatòmica | |
Un peu és una estructura biològica i la part final de les extremitats inferior, emprada per a la locomoció que es troba en molts animals. Les seves característiques canvien d'un animal a un altre. Molts vertebrats que tenen cames també posseeixen peus situats en el seu extrem inferior. Per a aquests animals, el peu és una complexa estructura d'ossos, músculs i altres teixits connectius. La reflexologia tracta de guarir malalties tocant punts claus del peu.
El peu humà és una estructura mecànica forta i complexa que conté 26 ossos, 33 articulacions (20 de les quals són articulades activament) i més de cent músculs, tendons i lligaments.[1]
Un estudi antropomètric de 1197 mascles caucàsics adults nord-americans (edat mitjana de 35,5 anys) va trobar que la longitud del peu d'un home era de 26,3 cm amb una desviació estàndard d'1,2 cm.[2][3]
Els músculs que actuen sobre el peu es classifiquen com músculs extrínsecs, els que s'originen a la cara anterior, posterior o lateral de la cama, i els músculs intrínsecs, que s'originen a la cara dorsal o plantar del peu[4]
Forma del peu[modifica]
Hi ha diverses formes bàsiques del peu segons els seus dits:
- Peu egipci: el dit gros és el més avançat, la forma del 62% de la població
- Peu grec: el dit índex és el més avançat (11% de la població)
- Peu quadrat: els primers dits tenen la mateixa longitud
- Peu pla:[5] els dits són regulars però la planta toca en massa part de la superfície a terra
El peu a la cultura[modifica]
El peu és una zona eròtica[6] per al fetitxisme.[7] En canvi, a la cultura xinesa[8] es considera antiestètic, per això les noies joves i nenes se'ls embenaven per impedir-ne el creixement i ser més belles (vegeu embenat de peus). Un rastre similar es pot trobar al conte de la Ventafocs.[9]
Rentar els peus per treure la pols del camí era un símbol d'hospitalitat clàssic que va ser reinterpretat pel cristianisme[10] com un ritual de servei. A la cultura japonesa i a Europa del Nord és costum treure's el calçat del peu en entrar en una casa.
Referències[modifica]
- ↑ Podiatry Channel, Anatomy of the foot and ankle
- ↑ Hawes MR, Sovak D. "Quantitative morphology of the human foot in a North American population". Ergonomics.
- ↑ VV.AA.: Texto y Atlas de Anatomía Prometheus. Editorial Panamericana, 2008.
- ↑ «Anatomía y movimiento humano: Estructura y funcionamiento».
- ↑ Marieb i Hoehn, 2007, p. 244-245.
- ↑ «Archived from the original on 2012-01-01. Retrieved 2012-01-04.». Arxivat de l'original el 2012-01-01. [Consulta: 7 maig 2019].
- ↑ «"Rex Ryan's Apparent Foot Fetish Not Necessarily Unhealthy". Abcnews.go.com. 2010-12-23.».
- ↑ «"Chinese Dynasty Guide – The Art of Asia – History & Maps"».
- ↑ Dundes, Alan. Cinderella. a Casebook. Madison, Wis: University of Wisconsin Press, 1988.
- ↑ Woodhead, Linda. Christianity: A Very Short Introduction.. Oxford: Oxford University Press, 2004.
Bibliografia[modifica]
- Marieb, Elaine Nicpon; Hoehn, Katja. Human anatomy & physiology. Pearson Education, 2007. ISBN 0-321-37294-8.
