Peu de cabra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peu de cabra
Peus de cabra o anatifes Lepas anatifera
Peus de cabra o anatifes Lepas anatifera
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Clade: Pancrustacea
Infraclasse: Cirripedia
Superordre: Thoracica
Ordre: Pedunculata
Lamarck, 1818 [1]
Subordres i famílies

Heteralepadomorpha Newman, 1987

Anelasmatidae Gruvel, 1905
Heteralepadidae Nilsson-Cantell, 1921
Koleolepadidae Hiro, 1933
Malacolepadidae Hiro, 1937
Microlepadidae Zevina, 1980
Rhizolepadidae Zevina, 1980

Iblomorpha Newman, 1987

Iblidae Leach, 1825

Lepadomorpha Pilsbry, 1916

Lepadidae Darwin, 1852
Oxynaspididae Gruvel, 1905
Poecilasmatidae Annandale, 1909

Scalpellomorpha Newman, 1987

Calanticidae Zevina, 1978
Lithotryidae Gruvel, 1905
Pollicipedidae Leach, 1817
Scalpellidae Pilsbry, 1907

Els peus de cabra, també coneguts com a anatifes[2] o percebes, són crustacis marins especialitzats en l'alimentació per filtratge. Pertanyen a l'ordre dels pedunculats (Pedunculata).

Particularitats[modifica | modifica el codi]

Molts peus de cabra viuen a les zones pelàgiques amarrats cap a baix als objectes flotants a la deriva. Aquests s'alimenten movent els cilis que es troben protegits per una cuirassa acabada en punta. La pota és cilíndrica i carnosa, envoltada d'una membrana de color fosca de consistència coriàcia, cosa que els dóna l'aspecte de la pota d'una cabra.

També hi ha espècies de peu de cabra que viuen amarrades a superfícies dures de les roques submergides del pla mesolitoral. Aquests depenen de la força de les onades per el moviment dels cils. Per això es troben en zones de costa força exposades als elements.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Plat de peus de cabra comuns o percebes (Pollicipes pollicipes).

El peu de cabra comú (Pollicipes pollicipes) és una espècie de cirríped relativament gran, molt apreciada des de temps molt antics a la península Ibèrica, especialment a Galícia i Portugal.

Normalment els peus de cabra es consumeixen bullits amb sal i es serveixen freds. Sovint es condimenten amb llimona. Són ideals com a part del vermut i complementen molt bé altres mariscs, com cloïsses, escopinyes o gambes.

La seua captura és difícil i sovint perillosa, car es troben al peu dels penya-segats, fixats a les roques en zones fortament batudes. És típicament atlàntic, tot i que també se n'ha trobat a Formentor, Mallorca. A part d'això és un marisc molt valorat lo qual fa que el seu preu sigui normalment elevat.

Cal no confondre el peu de cabra amb el peu de cabrit (Arca noae), un altre marisc menys apreciat i molt diferent malgrat el nom, que no és un crustaci cirrípede sinó un mol·lusc bivalve.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peu de cabra