Peu de llebre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peu de llebre
Trifolium arvense - kassiristik Keilas.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Rosidae
Ordre: Fabales
Família: Fabaceae
Subfamília: Faboideae
Tribu: Trifolieae
Gènere: Trifolium
Espècie: T. arvense
Nom binomial
Trifolium angustifoliumarvense
L.(1753)

El peu de llebre (Trifolium arvense) és una herba teròfita anual o bianual. És nativa de les zones fredes i temperades d'Europa i l'oest asiàtic.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Detall de la inflorescència i la fulla del Peu de llebre

Planta herbàcia teròfita que arriba als 40 centímetres d'altura amb arrel axomorfa. Està coberta de pèls que li donen un tacte sedós. Les fulles estan ancorats a la tija mitjançant un curt pecíol, està formada per tres fol·líols liniars i dentats. Les flors són roses però són molt petites i queden amagades dins del calze. Aquest presenta dents lesiniformes. Aquestes estan agrupades en una inflorescència compacta, ovalada, a la part de dalt de la planta. Com els calzes tenen llargs pèls sedosos tota la inflorescència sembla una mena de bola de pèls. Sovint tota la planta pren colors rogencs. Es diferència clarament d'altres Trifolium. Floració primaveral, d'abril a setembre.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Té una distribució holoàrtica. Se la troba en descampats, en zones no irrigades o d'escassa humitat. Prefereix els sòls sorrencs, àcids (silicis).

La trobem a les províncies de Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears, Lleida, Tarragona i València.

Principis actius[modifica | modifica el codi]

Peu de llebre

Posseeixen tanins, resines, sals, essències, glicèrids i colorants.

Indicacions[modifica | modifica el codi]

És antidiarreica, vulneraria i antileucorreica. Les esbandides en colutori ajuden a reforçar les genives febles i sanguinolentes i a frenar una mica la piorrea. Externament, mòlta, pot emprar-se com hemostàtica sobre les ferides recents no profundes. Sempre en infusió, es preparen cataplasmes humides sobre les úlceres varicoses, que tendeixen a tancar-se si aquesta cura es practica amb constància.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peu de llebre