Peu de llop
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Lycopus europaeus L. |
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
|
Lycopus mollis A.Kern. Lycopus menthifolia Mabille |
||||||||||||||||||
El peu de llop (Lycopus europaeus del grec lýkos, llop i podos, peus, planta pilosa que la seva forma recorda un peu de llop) és una planta de la família de les labiades present a bona part d'Europa i Àsia en zones humides. Les plantes del seu gènere són herbàcies i tenen flors blanques que creixen a les axil·les de les fulles. Es troba a la major part de Catalunya on es reuneixen les condicions adequades. En català també es coneix pels noms de malrubí d'aigua, cànem d'aigua, malrubí aquàtic, malrubí de font, peu de llop d'aigua, peu de llop d'Europa, o peus de llop.
Taula de continguts |
Descripció morfològica [modifica]
Planta herbàcia perenne amb arrels rizomatoses. Els rizomes reptants arrelen i en surten noves tiges. Les tiges 21-92 cm són erectes, simples o dividides, de secció quadrangular amb un solc longitudinal en el centre d'ambdues cares. Amb teixit interior esponjós i cantells arrodonits que sobresurten, de vegades acolorits, de glabres a dispersament pelosos, amb pèls fins, retorçats, aplicats, els entrenusos inferiors curts, molt pelosos.
Les fulles són oposades, de tija curta o sense tija, amb el limbe ovat o lanceolat irregularment, acabades en punta, sent les de la base dividides freqüentment. Mesuren 21-110 x 8-36 mm, disminuint de mida progressivament cap a dalt, lanceolades, el·líptiques o ovades, agudes, peciolades les de baix, en general àmpliament dentades, altres vegades profundament dentades o pinnatífides, pinnatisectes les de la base, sobretot en exemplars de llocs molt embassats, amb dents de vegades molt agudes amb nerviació marcada pel revés, de glabres a dispersament peloses pel feix i peloses als nervis pel revés, amb fes de color verd més fosc que el revés.
Flors en verticil·lastres densos, aglomerats, sèssils, 1-1,8 cm de diàmetre, amb nombroses flors sèssils, per sobre de les fulles florals que sobresurten notablement d'aquests, amb els entrenusos sempre visibles; bractèoles 3-6 mm, de linears a lanceolades, de vegades més amples per baix, molt agudes, ciliades. Calze 3-3,5 mm, obert, acampanat, pelós, amb glàndules esferoïdals; dents c. 2 mm, subiguals, més llargues que el tub, que acaben en espines fràgils de color de palla, molt curtament ciliats. Corol·la 3-4 mm, amb 4 curts lòbuls, subiguals, un una mica més gran, color crema amb taques púrpures molt marcades. Dos estams exserts, amb anteres arquejades quan són madures, freqüentment violàcies. Ovari dividit en quatre parts, d'un sol estil, estigmes de dos lòbuls, bífids.
Fruit: esquizocarps amb mericarps lleugerament aplanats, groguencs - marronosos. Núcules 1,3-1,5 x 1,1 mm, aplanades per un costat, que sol ser de color clar, giboses per l'altre, pelós, amb glàndules esferoïdals i substàncies enganxoses, amb l'extrem arrodonit marcat entre els dos a mode de flotador. 2n = 22. Temps de floració: estiu (juliol – agost)
Forma vital (de Raunkjaer): helòfit-hemicriptòfit
Pol·linització: entomòfila
Hàbitat [modifica]
Rieres, aiguamoixos, vores de rius, basses, canyers i zones humides sobre qualsevol substrat; de 0 a 1100 m
Farmacologia [modifica]
Droga o òrgan de la planta utilitzat com a medicinal [modifica]
S'utilitza tota la planta. Droga: les parts aèries.
Composició química [modifica]
- àcid litospèrmic
- flavonoides 2%
- cumarines 0,12%
- tanins 2-3%
- oli essencial 0,2%
- àcids orgànics
- fluor 0,05-0,1%
- àcid clorogènic
- sals minerals: fluor,calci,silici
Accions farmacològiques [modifica]
L'àcid litospèrmic li confereix propietats antigonadotròpiques i hipoglucemiants. Aquestes activitats han estat comprovades al laboratori però no clínicament. Les sals fluorades, una acció antitiroïdal: antagonitzen a la tiroxina, al frenar l'aportament de iode. Els tanins exerceixen una activitat astringent, antihemorràgica.
Propietats d'ús: En la part superior la flor conté polifenols i flavonoides en les activitats antitiroïdals, especialment àcids fenòlics (àcids siríngic, sinapínic, litospèrmic i rosmarínic). Té propietat astringent, tònica, febrífuga, és un sedant i estupefaent suau. Actua de manera similar a la digital per a reduir la velocitat de la circulació sanguínia, però manca dels perills associats a altres tipus de droga.
Usos medicinals [modifica]
En homeopatia la seva tintura s'utilitza per al tractament de la malaltia de Graves-Basedow. Útil en el tractament de taquicàrdies i diabetis.
És considerat des de fa anys en fitoteràpia el remei per excel·lència de l'hipertiroïdisme d'origen hipofisiari. També en el tractament de la diabetis i la menopausa, encara que no existeixen evidències de la seva eficàcia.
L'hipertiroïdisme és una condició en la qual la glàndula tiroide allibera quantitats excessives d'hormona tiroide, els símptomes inclouen pèrdua de pes, debilitat, palpitacions, i ansietat. Diversos estudis suggereixen que el malrubí d'aigua pot reduir l'hormona tiroide disminuint els nivells de TSH (una hormona que estimula la glàndula tiroide) i deteriorant la síntesi d'hormona tiroide. A més, pot bloquejar l'acció d'anticossos estimulants de tiroide trobats en la malaltia de Graves.
També redueix els nivells de l'hormona prolactina, que és la principal responsable de la producció de llet materna. Nivells elevats de prolactina poden causar dolor de pit a les dones; basant-se en aquest descobriment, el malrubí d'aigua ha estat recomanat com a tractament per a la mastàlgia cíclica. Tanmateix, a causa dels seus efectes sobre l'hormona tiroide, no es recomana que sigui utilitzat per a aquest propòsit.
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany:
- antigonadotròpic
- antitiroïdal
- inhibició de la desionització perifèrica de T4
- disminució del nivell de prolactina
Ús etnomedicinal i popular [modifica]
És usat com a astringent, cosmètic, narcòtic i refrescant. En ús extern ferides i vulvovaginitis. Popularment s'ha empleat com a antipirètic i antihemorràgic.
Contraindicacions [modifica]
En cas de ser medicat per tiroïdisme o en cas de patir hipotiroïdisme no és convenient el seu ús.
Toxicitat [modifica]
No es coneix cap efecte tòxic.
Altres usos [modifica]
Conté un pigment negre usat per a tenyir llanes i teles.
Bibliografia [modifica]
- Berdonces, Josep Lluís. Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid, 1998. ISBN 843058496X.
- Castroviejo et al. «Flora Iberica (1980-2009)». Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas. [Consulta: 26/04/2009].
- Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Catálogo de plantas medicinales. Colección Consejo Plus 2009. CGCOF. Madrid, 2009. ISBN 2910010541388.
- Vanaclocha, Bernat; Cañigueral, Salvador. Fitoterapia: vademecum de prescripción. 4a Eed. Editorial Masson, Barcelona, 2003. ISBN 9788445812204.
- Blumenthal, M. The complete German Commission E monographs: therapeutic guide to herbal medicines.. American Botanical Council. Boston, 1998. ISBN 096555550X.
Enllaços externs [modifica]
- Base de dades http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxecon.pl
- United States Dept. of Agriculture Plants Database
- USDA Grin Taxonomy
- Dr. Duke's Ethnobotanical Uses
- List of articles from the National Library of Medicine and the National Institutes of Health
- Flora of China
- Skye Flora Plant Identification
- Plants for a Future Database of Edible and Medicinal Plants
