Pezzottaïta
 Pezzottaïta | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Cs(Be₂Li)Al₂(Si₆O₁₈)  |
| Epònim | Federico Pezzotta (en)  |
| Localitat tipus | Sakavalana mine, Ambatovita, Mandrosonoro, Districte d'Ambatofinandrahana, Regió d'Amoron'i Mania, Fianarantsoa, Madagascar |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals ciclosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CJ.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CJ.60 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Trigonal, ditrigonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group R3c (en) |
| Color | vernell brillant a rosa |
| Fractura | Irregular concoidea |
| Tenacitat | Trencadís |
| Duresa | 8 (Mohs) |
| Color de la ratlla | Blanca |
| Densitat | 2,97 - 3,06 |
| Pleocroisme | Fort, violeta a roig-taronja |
Mineral radioactiu  | |
| Radioactivitat | Gairebé indetectable |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2003-022 |
| Any d'aprovació | 2002 |
| Símbol | Pez |
La pezzottaïta és un mineral de la classe dels ciclosilicats, i dins d'aquesta pertany a l'anomenat “grup del beril". Va ser descoberta l'any 2002 a una mina al sud de la localitat de Mandosonoro, a la província de Fianarantsoa (Madagascar), sent nomenada així en honor de Federico Pezzotta, geòleg italià.[1]
Un sinònim és la seva clau: IMA2003-022.
Característiques químiques
És un ciclosilicat d'anells simples de sis tetraedres de sílice, químicament un alumini-silicat anhidre de cesi, liti i beril·li, molt semblat a la resta de les gemmes del grup del beril al qual pertany. És l'anàleg amb cesi del beril, amb el qual pot formar una sèrie de solució sòlida en la qual la substitució gradual del cesi per major proporció de beril·li va donant els diferents minerals de la sèrie.
Formació i jaciments
Apareix en pegmatites de granit riques en beril·li i liti, on es forma en l'última etapa de solidificació d'aquesta roca.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: beril, varietats del beril, bazzita, indialita o stoppaniíta.
Usos
Encara que de descobriment recent i encara no gaire comercialitzada, els exemplars nets poden ser tallats i emprats com a gemma en joieria.
Referències
- ↑ Laurs, B.M., W.B. Simmons, G.R. Rossman, E.P. Quinn, S.F. McClure, A. Peretti, T. Armbruster, F.C. Hawthorne, A.U. Falster, D. Günther, M.A. Cooper y B. Grobéty, 2003.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pezzottaïta |