Philip K. Dick

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix de Philip K. Dick.

Philip Kindred Dick (Chicago, 16 de desembre, 1928 - Santa Ana, Califòrnia, 2 de març, de 1982) era un escriptor de ciència-ficció americà. A més a més de quaranta-quatre llibres actualment en impressió, Dick produí un cert nombre de contes i obres menors que es publicaven en revistes pulp. Com a mínim set de les seves històries s'han adaptat a pel·lícules.

Encara que durant la seva vida va ser reconegut per iguals com Stanisaw Lem, Robert A. Heinlein, i Robert Silverberg, Dick va rebre poc reconeixement públic fins a després de la seva mort.

Estil literari[modifica | modifica el codi]

Presagiant el subgènere cyberpunk, Dick portà el món corrupte de Califòrnia a molts dels seus treballs, que exploraven temes sociològics i polítics a les seves primeres novel·les i històries mentre que el seu treball posterior tractava les drogues i la teologia, dibuixant les seves pròpies experiències de vida en novel·les com A Scanner Darkly (Un Escànner Foscament) i VALIS. Els universos alternatius i els simulacres eren mecanismes de trama comuns, amb mons ficticis habitats per gent treballadora comuna, més que les elits galàctiques. "No hi ha cap heroïcitat als llibres de Dick", Ursula K. Le Guin escrivia, "però hi ha herois". Ens recorda a Charles Dickens: el què compta és l'honradesa, constància, bondat i paciència de la gent corrent."

La seva novel·la, The Man in the High Castle (L'home al castell alt), salvava els gèneres d'història alternativa i ciència-ficció, ocasionant el 1963 un Premi Hugo per a la Millor Novel·la. Flow My Tears, The Policeman Said (Flueixen les Meves Llàgrimes, El Policia Deia), una novel·la sobre una celebritat que desperta en un univers paral·lel on és completament desconegut, va guanyar el 1975 el Premi John W. Campbell Memorial per a la millor novel·la. En aquestes històries, Dick escrivia sobre gent que estimava, posant-los en mons ficticis on es qüestionava la realitat d'idees i institucions. Dick escrivia: "En la meva escriptura fins i tot qüestiono l'univers; Em pregunto fins i tot si és real, i em pregunto si tots nosaltres som reals".

Les històries de Dick sovint baixen al nivell de fantasies surreals, amb personatges que descobreixen que el seu món diari és una il·lusió, que emanen o d'entitats externes o de les vicissitudes d'un narrador de poca confiança. Charles Platt escriu: "Tot el seu treball comença amb la suposició bàsica que no hi pugui haver una realitat objectiva, senzilla i única". "Tot és una qüestió de percepció. La realitat està subjecte a canviar sota els seus peus. Un protagonista es pot trobar realitzant el somni d'una altra persona, o pot ingressar a un estat provocat per la droga que de fet té més sentit que el món real, o pot creuar a un univers completament diferent."[1]

Aquests temes característics d'atmosfera de paranoia que generen es descriuen a vegades com "Dickians" o "Phildickians".

K. Dick a la cultura[modifica | modifica el codi]

Emmanuel Carrère feu un biopic sobre Philip K. Dick.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Platt, Charles. (1980). Dream Makers: The Uncommon People Who Write Science Fiction. Berkley Publishing. ISBN 0-425-04668-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philip K. Dick