Philipp Otto Runge

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Philipp Otto Runge

Autoretrat
Naixement 23 de juliol de 1777
Wolgast, Pomerània Sueca
Defunció 2 de desembre de 1810
Hamburg
Art pintura, gravat, dibuix, poesia.
Moviment Romanticisme primerenc.
Obres destacades Els fills de Hülsenbeck, El petit matí

Philipp Otto Runge (nascut el 23 de juliol de 1777 a Wolgast; mort el 2 de desembre 1810 a Hamburg) va ser, junt amb Caspar David Friedrich, el pintor més important del romanticisme primerenc alemany.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'esfera de colors de Runge
Tomba de Philipp Otto Runge, transferida al cementiri principal d'Hamburg
Segell: El Matí (1977)

Philipp Otto Runge va néixer a Wolgast a la Pomerània Sueca, novè dels onze fills de Daniel Nikolaus Runge (1737–1825) i Magdalena Dorothea Müller (1737–1818). El pare de l'artista era comerciant i noliejador. Tot i desitjar que segueixi la carrera al negoci paterna, aviat els seus pares van acceptar que esdevingués artista. Ben jove va agafar la tuberculosi, malaltia de la qual finalment va morir.

Després dels cursos de disseny amb Heinrich Joachim Herterich i Gerdt Hardorff, el 1799 va començar a estudiar a l'Acadèmia Reial de Copenhaguen (Dinamarca) amb el pintor Jens Juel. De 1801 a 1804 ingressà a l'acadèmia de les belles arts de Dresden, on va trobar-se amb els romàntics Caspar David Friedrich i Johann Gottfried Quistorp. El poeta Ludwig Tieck va ensenyar-li el místic Jakob Böhme i la filosofia de Novalis. Va trobar-se amb Johann Wolfgang von Goethe durant un viatge cap a Weimar.

El 1801 va enamorar-se de Pauline Bassenge (1786–1881), filla d'un commerciant de Dresden, de descendència hugonota. El pare de Pauline va oposar-se contra la relació i només el 1803 va concedir que els casessin. El casament va celebrar-se el 3 d'aril 1804 a Dresden. Tornaron a Hamburg. La parella va tenir quatre fills, del qual el més petit, Philipp Otto junior, va néixer el dia després de la mort de son pare. Pauline figurà de model per a moltes obres.

Obra[modifica | modifica el codi]

Va començar la seva carrera artística com a psaligraf, l'art de retallar el paper. Així va enviar moltes flors tallades que van servir per a la decoració d'habitacions de Goethe. Va ser un dels exponents més importants del romanticisme primerenc de l'Alemanya septentrional. La seve teoria estètica va ser revolucionària pel temps. La seva esfera de colors, el primer espai de color tridimensional, constituí una aportació major a la teoria de l'art.[2] Els seus paisatges al qual volia representar l'entorn complet de l'home en fan un predecessor de l'obra d'art total (Gesamtkunstwerk).

La seva obra literària es divideix en dues parts: poemes i contes. Va enviar dos contes, escrits en baix alemany, la seva llengua materna, als germans Grimm: El pescador i sa dona (en baix alemany: Van den Fischer und siine Fru) i Van den Machandelboom (en català: Conte del Juniperus), que des d'aleshores va formar part del patrimoni literari germànic.

L'escriptor Günter Grass va fer-ne uns dels protagonistes de la seva novel·la Der Butt (El Turbot). La seva correspondència epistolària amb Clemens Brentano es va publicar al 1974.

Memòria[modifica | modifica el codi]

  • La seva casa nadiva a Wolgast va convertir-se en un petit museu.
  • La seva tomba fou transferida al cementiri principal d'Hamburg a Ohlsdorf
  • Al 2001, l'institut Wolfgaster Gymniasium va canviar el seu nom en Runge-Gymnasium Wolgast[3]

Obra[modifica | modifica el codi]

Una part important de la seva obra pictòrica va cremar-se al 1931 a l'incendi del museu Glaspalast de Munic.

  • Autoretrats(1799, 1802, 1806, 1810)
  • Vier Tageszeiten (TRAD.: Les quatre estacions)
  • Triomf de l'Amor (1800)
  • Die Heimkehr der Söhne (1800) (El fills tornen a casa)
  • Aiguaforts per a il·lustrar l'edició dels Minnelieder aus dem schwäbischen Zeitalter (Trad.: Cançons d'amor del temps de Suàbia) (1803), de Ludwig Tieck.
  • Die Zeiten (Quatre aiguaforts), 1803)
  • Die Lehrstunde der Nachtigall (1803, destruït al 1931 al Glaspalast)
  • Die Mutter und Kind an der Quelle (1804, destruït al 1931 al Glaspalast)
  • Pauline im grünen Kleid (1804) (Pauline al vestit verd)
  • Wir drei (1805; (trad.: Nosaltres tres), retrat del pintor, sa esposa i son germà, Daniel, destruït al 1931 al Glaspalast)
  • Die Ruhe auf der Flucht (1805/1806)
  • Der kleine Morgen (1808) (trad.: El matí petit). Un extret va utilitzar-se com tema a un segell del correus alemany
  • Der große Morgen (Trad.: El matí llarg) (iniciat al 1808, incomplet)
  • Arions Meerfahrt (1809)
  • Els fills d'Hülsenbeck (1805/1806)

La major part de la seva obra pictòrica es troba a la Hamburger Kunsthalle; unes obres es troben al Kulturhistorisches Museum Stralsund de Stralsund.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carmen Gracia Beneyto, «Sturm und Drang: Philipp Otto Runge i Caspar David Friedrich» (català), in Història de l'art del segle XIX, València, Universitat de València, 2011, pàgines 48-51, ISBN 978-84-370-8358-2
  • Carles Rius Santamaría, «El pensamiento de la Bildung: de la mística medieval a Philipp Otto Runge» (castellà) in: Convivium, 2010, pàgines 49-72
  • Christoph Vitali (redacció.): Ernste Spiele. Der Geist der Romantik in der deutschen Kunst 1790−1990. Oktagon Verlag, Stuttgart 1995.
  • Jörg Traeger: Philipp Otto Runge und sein Werk. Prestel, Munic, 1975. ISBN 3-7913-0361-9
  • Cornelia Richter (redacció.): Philipp Otto Runge. Ich weiß eine schöne Blume. Schirmer/Mosel, Munic, 1981. ISBN 3-921375-65-7, Werkverzeichnis der Scherenschnitte (Inventari de l'obra psaligràfica).
  • Volker Ritter, Philipp Otto Runge: Bilder mit der rituellen verborgenen Geometrie und mit Symbolen des Freimaurer- Ordens Editorial Books on Demand, 2010, 498 pàgines, ISBN 978-3-8391-5698-8 (en català: Philipp Otto Runge: Imatges amb una geometria ritual i amb simbols de la francmaçoneria)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]