Phillip John William Cocu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cocu
Phillip Cocu
Informació personal
Nom complet Phillip John William Cocu
Data de naixement 29 d'octubre del 1970
Lloc de naixement Eindhoven (Països Baixos)
Alçada 1,82 m.
Equip
Equip actual (Retirat)
Posició Centrecampista
Equips juvenils
1988-1990 AZ Alkmaar
Equips professionals
Anys Equip PJ (gols)
1988-1990
1990-1995
1995-1998
1998-2004
2004-2007
2007-2008
AZ Alkmaar
Vitesse Arnhem
PSV Eindhoven
FC Barcelona
PSV Eindhoven
Al-Jazira Club
050 0(7)
137 (25)
095 (31)
205 (31)
094 (23)
013 0(4)
Selecció nacional
1996-2006 Països Baixos Països Baixos 101 (10)
Equips entrenats
2013–2014 PSV Eindhoven

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Phillip John-William Cocu (Eindhoven, Països Baixos, 29 d'octubre del 1970) és un entrenador i ex-jugador de futbol. Actualment és l'entrenador del PSV Eindhoven.

Cocu va néixer a Eindhoven, tot i que es va criar a Zevenaar, on va començar a jugar a futbol als equips locals, el DCS i el De Graafschap. Després d'un any al AFC '34, va començar la seva carrera professional a l'AZ Alkmaar. El 1990, Cocu va marxar al Vitesse Arnhem. Una fractura del peroné va interrompre la seva primera temporada, però es va convertir en un jugador habitual del primer equip durant les quatre temporades següents. El 1995 va fitxar pel PSV Eindhoven, on va guanyar la Lliga les temporades 1995-96 i 1996-97. Més endavant, el jugador neerlandès va fitxar pel Futbol Club Barcelona, on va arribar a ser capità, aconseguint guanyar la Lliga espanyola la temporada 1998-99 i disputant dues semifinals de la UEFA Champions League. En tornar al PSV el 2004, Cocu s'havia convertit en el jugador estranger que havia disputat més partits amb el Futbol Club Barcelona. Durant la seva segona etapa al PSV, Cocu va guanyar tres vegades més la Lliga neerlandesa de futbol, a més a més de tornar a disputar una semifinal de la Champions League. Després d'un any a l'Al-Jazira Club, Cocu es va retirar.

Phillip Cocu va debutar amb la Selecció de futbol dels Països Baixos l'any 1996, disputant la Copa del Món de Futbol de 1998, arribant a marcar dos gols, tot i fallar un penalt en les semifinals contra la Selecció de futbol del Brasil. També va jugar la Copa del Món de Futbol de 2006 i les Eurocopes dels anys 2000 i 2004. Cocu va arribar a les semifinals de les dues Eurocopes amb els Països Baixos, essent el capità de la selecció neerlandesa en l'edició del 2004. Amb 101 partits, Cocu és el cinquè jugador amb més aparicions amb la selecció dels Països Baixos. En el transcurs de la seva carrera, va jugar com a migcampista defensiu, tot i que també va despuntar com a defensa, lateral, extrem o migcampista ofensiu.

Després de retirar-se, Cocu es va unir a l'equip tècnic del PSV com a assistent de l'entrenador. També ha estat assistent del seleccionador dels Països Baixos sota la direcció de Bert van Marwijk entre els anys 2008 i 2012. El 2012 Cocu va ser escollit com a entrenador interí del PSV, aconseguint la Copa de la temporada 2012-2013. El 2013 se'l va confirmar com a entrenador del PSV per a la temporada 2013-2014.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Jugador de futbol[modifica | modifica el codi]

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Cocu va començar la seva carrera futbolística al segon equip de l'AZ Alkmaar, tot i que aviat va pujar al primer equip.[1] El seu debut com a professional es va produir el 22 de gener de 1989, quan el segon entrenador Hugo Hovenkamp (que substituïa l'entrenador Hans Eijkenbroek) el va fer jugar en un partit contra el NEC Nimega. El jugador de 18 anys va disputar aquell primer partit com a lateral esquerre.[2][3] En aquella època, l'AZ jugava a la Eerste Divisie, equivalent a la segona divisió neerlandesa. Cocu va marcar el seu primer gol oficial dues setmanes després, en un partit de copa contra el Fortuna Sittard Combinatie, seguit del seu primer gol en lliga, aquest cop contra el Schiedamse Voetbalvereniging. Aquella primera temporada acabaria marcant 4 gols[3] La temporada 1989-90, Cocu va jugar gairebé tots els partits de lliga.[4] Després d'acabar la competició, Cocu va ser venut al SBV Vitesse per 272,000 euros.[2][5]

Cocu va jugar només vuit partits en la seva primera temporada amb el Vitesse, que va suposar el seu debut a l'Eredivisie, abans de patir un trencament del peroné. La seva segona temporada va ser molt més productiva, jugant més partits i marcant tres gols. Va aconseguir el seu primer gol amb el Vitesse l'agost del 1991 en un partit contra l'ADO Den Haag.[5] A Arnhem, Cocu va deixar de jugar com a lateral esquerra per passar al mig del camp.[6] L'entrenador Herbert Neumann va atorgar un rol central a Cocu aquell 1991, col·locant-lo en una posició del mig del camp. El 1992, Cocu va jugar el seu primer partit a nivell continental contra el Derry City F.C..[7] Després de vèncer a l'equip irlandès, el Vitesse es va enfrontar amb el KV Mechelen belga. El partit disputat a Bèlgica es va resoldre amb un gol de Cocu (0-1). Finalment, el Vitesse seria eliminat pel Reial Madrid. En lliga, l'equip va acabar en quarta posició.[8] En la seva tercera temporada amb el Vitesse, Cocu va jugar tots els partits i va doblar el seu registre anotador.[5] La temporada 1993-94, Cocu va aconseguir marcar onze gols en lliga, inclòs un hattrick en la victòria del Vitesse per 5-0 contra el Go Ahead Eagles al desembre.[5][4] Després d'aquella temporada, Louis van Gaal i l'Ajax d'Àmsterdam van estar interessats en la contractació de Cocu, però no van voler acceptar les condicions imposades pel Vitesse per resoldre la transferència. Un any després, el PSV i el Feyenoord també es van interessar en la contractació de Cocu A year later, PSV and Feyenoord triggered the release clause in Cocu’s contract, provocant que el Vitesse es veiés obligat a despendre's del jugador[9] He eventually chose to play for PSV.

Cocu va fitxar pel PSV el juny del 1995 al mateix temps que Chris van der Weerden.[9] El seu primer gol va arribar el mateix dia que el seu debut en partit contra el Fortuna Sittard (1-3).[10] Durant la seva primera temporada al PSV, Cocu va guanyar la copa KNVB. En la final contra l'Sparta (5-2), Cocu va marcar el primer gol.[11] L'octubre del 1996, Cocu va marcar dos gols en la victòria per 7-2 contra el Feyenoord.[5] Aquella temporada, Cocu i el PSV van guanyar la Supercopa neerlandesa (guanyant a l'Ajax per 3-0) i la Lliga.[12][13] La temporada 1997-98, Cocu va tornar a guanyar la Supercopa, aquest cop contra el Roda JC (3-1) i marcant dos gols en aquell partit.[14][15] En la lliga, el PSV va quedar segon, només per darrere de l'Ajax. La final de la copa KNVB també va ser perduda contra l'Ajax (5-0).[16] Després d'aquella temporada, Cocu va decidir no seguir a PSV i abandonar el club sense haver de pagar-se una transferència.[5] Atlético de Madrid, Reial Madrid, Juventus, Inter i Lazio van intentar fitxar a Cocu, però finalment el jugador holandès va decidir-se per fitxar pel Futbol Club Barcelona, el club del qual era seguidor des de petit.

FC Barcelona[modifica | modifica el codi]

Al Barça, Cocu hi va arribar la temporada 1998-99 acompanyat d'altres holandesos, com ara l'entrenador Louis van Gaal, així com els jugadors Michael Reiziger, Frank de Boer, Patrick Kluivert, Boudewijn Zenden, Ronald de Boer i Winston Bogarde. Formant el mig del camp amb Luís Figo i Pep Guardiola, Cocu va jugar 36 partits de lliga durant la seva primera temporada, arribant a marcar dotze gols, contribuint així a la consecució del títol de Lliga.[17] El partit més destacat es va disputar el març de 1999, on Cocu va marcar els dos gols que van significar la victòria del FC Barcelona davant de la Reial Societat.[18]

Durant la seva segona temporada, l'equip va quedar segon en lliga, només per darrere del Deportivo de La Coruña.[19] El migcampista holandès va marcar sis gols en lliga, inclosos dos contra el Real Oviedo (victòria per 3-2) i dos contra l'Athletic Club (victòria per 0-4). A més a més, aquell any el Barça va aconseguir arribar a la semifinal de la UEFA Champions League, on va ser eliminat pel València CF. Cocu va marcar l'últim gol del partit de tornada. El 2000, Van Gaal abandonaria l'equip, essent substituït per Llorenç Serra Ferrer i Carles Rexach. Les dues temporades següents, el nivell de l'equip baixaria substancialment, acabant en quarta posició.

El 2001, Guardiola abandonava el Barcelona, provocant que el mig del camp del FC Barcelona passés a estar format per Cocu, Xavi i Gabri.[20][21] La temporada 2001-02, el Barça tornaria a disputar la semi-final de la Champions, tot i que tornaria a quedar eliminat, aquest cop davant del Real Madrid. El 2002, el retorn de Van Gaal a la banqueta del Barça ajudaria a la designacio de Phillip Cocu com a segon capità de l'equip, només per darrere de Luis Enrique.[22]

La temporada 2002-03 seria la pitjor en molts anys, ja que el Barça acabaria sisè en la classificació de la Lliga espanyola; Van Gaal va ser destituït molt aviat i Cocu es va trencar els lligaments en un partit de la Champions League en un partit contra l'Inter de Milà (0-0) el febrer, estant de baixa durant dos mesos.[23][24] Setmanes abans, el Barça havia vençut a l'equip italià per 3-0 amb un gol del jugador holandès.

Tot i que el seu contracte acabava el 2003, Phillip Cocu va esperar a la resolució de les eleccions a la Presidència del Barça per prendre una decisió sobre la seva continuïtat.[25] Cocu, que havia mantingut negociacions amb el PSV Eindhoven, va decidir renovar amb el Barça per un altre any.[26]

L'última temporada de Cocu al Barça va ser la 2003-04, moment en què Joan Laporta es va fer càrrec de la Presidència i Frank Rijkaard de l'equip. El jugador holandès va marcar el primer gol de la temporada al marcar l'únic gol del partit Athlètic de Bilbao 0-1 FC Barcelona. Va jugar 36 partits de lliga, alguns d'ells com a capità de l'equip. El Barça va acabar segon, per darrere del Valènca.[27][28] A finals de temporada, el Barça va anunciar que no renovaria el contracte a Phillip Cocu.[29] L'equip directiu del club va oferir una renovació molt a la baixa al jugador holandès, que va decidir declinar-la i retornar al PSV Eindhoven. Després de la seva marxa, Phillip Cocu va rebre una placa honorífica per la seva lleialtat de part del President Laporta.[30] Els 205 partits de Lliga disputats per Cocu amb el Barça, amb un total de 291 partits oficials, el convertien en el jugador estranger amb més partits disputats fins al moment de la seva marxa. Aquest rècord el va mantenir fins que va ser superar pel jugador argentí Lionel Messi els anys 2011 i 2012 respectivament.[31][32][33]

PSV i Al-Jazira[modifica | modifica el codi]

El 2004, Cocu va firmar un contracte per dos anys amb el PSV.[29] Va formar mig del camp amb Johann Vogel i el capità de l'equip, Mark van Bommel, amb qui va guanyar la Lliga, la Copa KNVB i va arribar a les semifinals de la Champions League.[34][35] En aquella edició de la competició continental, Cocu va marcar un gol en quarts de final al camp de l'Olimpic de Lió (1-1).[36] El PSV es va eliminar a semifinals contra el Milan AC; després de perdre el partit d'anada per 2-0, els holandesos van guanyar el partit de tornada per 3-1, amb dos gols de Cocu,[37] tot i que no va ser suficient per superar l'eliminatòria. En Lliga, Cocu es va perdre el partit en què es van proclamar campions, contra el Vitesse, ja que havia estat expulsat en el partit anterior; Cocu havia vist la segona tarjeta groga en partit contra el Willem II després d'haver estat provocat per Martijn Reuser.[38]

Partit entre l'Arsenal i el PSV durant la Champions 2006-07 a Londres (1-1)

Quan Van Bommel va abandonar l'equip l'estiu del 2005, Cocu va adoptar el rol de capità amb l'entrenador Guus Hiddink.[39] El PSV va guanyar la Lliga una altra vegada, però va ser eliminat en segona ronda de la Champions, aquest cop contra l'Olimpic de Lió. Cocu va ser expulsat en el partit de tornada.[40] Aquell any, Cocu va guanyar el Zilveren Schoen com a segon millor jugador de la lliga holandesa d'aquella temporada.[41] Després de la temporada 2005-06, Cocu va signar un nou contracte que allargava en un any l'estada al club d'Eindhoven.[42] L'equip va començar la temporada molt bé, però durant la segona volta va afluixar el seu nivell i va estar a punt de perdre un títol que semblava sentenciat.[43] El campionat es va decidir en l'última jornada, amb el PSV golejant al Vitesse (5-1), i marcant Cocu l'últim gol. Aquell gol va acabar essent decisiu, ja que la diferència entre l'Ajax i el PSV va acabar essent d'un gol. D'aquesta manera, Cocu i el PSV guanyaven el seu tercer campionat de lliga consecutiu.[44]

Cocu estava a prop d'anunciar la seva retirada per a la temporada 2006-07, però les ofertes que va rebre per jugar a Austràlia i a l'Al-Jazira Club van fer-lo canviar d'opinió.[45] Després de parlar amb Abe Knoop, assessor de l'Al-Jazira, i amb Lazslo Jambor, que havia treballat per l'Ajax, Cocu va decidir signar un contracte per un any amb l'equip dels Emirats Àrabs Units l'agost del 2007.[46] En el seu primer partit, contra l'Al-Wasl SC, Cocu va marcar el gol de la victòria (2-1).[47] Amb l'Al-Jazira, Cocu va disputar 17 partits de lliga, marcant 4 gols.[48] Quan va acabar la temporada, Cocu va considerar de continuar durant un any més, però finalment va decidir tornar als Països Baixos i iniciar la seva carrera com a entrenador de futbol professional. El juliol del 2009, Cocu va rebre un partit d'homenatge per part del PSV al Philips Stadion. El PSV s'enfrontava a un combinat d'estrelles, com ara Luis Figo, Edgar Davids, Frank de Boer i d'altres jugadors que havien compartit equip amb Cocu.[49]

Selecció nacional[modifica | modifica el codi]

Phillip Cocu va estar molt a prop de debutar amb la Selecció de futbol dels Països Baixos l'any 1994; el seleccionador nacional neerlandès Dick Advocaat el va afegir a la llista provisional de 25 jugadors per a la Copa del Món del 1994 als Estats Units d'Amèrica. Tot i així, el llavors jugador del Vitesse no va participar en la cita estatunidenca. El seu debut oficial amb la selecció neerlandesa es va produir en un partit amistós davant Alemanya l'any 1996, quan Cocu tenia 25 anys i l'equip el dirigia Guus Hiddink. El primer gol que va anotar amb la selecció va ser en un partit contra Irlanda el juny d'aquell mateix any.[50] Hiddink va convocar Cocu per participar en el Campionat d'Europa de futbol del 1996. Va disputar dos partits de la fase de grups sortint des de la banqueta, però va ser titular en el partit de quarts de final contra la selecció francesa. Els Països Baixos perdrien aquell partit als penals després d'haver empatat 0-0.[51][52] Dos anys més tard, l'equip neerlandès es va classificar per al Campionat del Món del 1998, amb Cocu essent ja un habitual de la selecció nacional. Phillip Cocu va jugar tots els partits disputats pels Països Baixos en aquella cita disputada a França, a més a més de marcar contra Corea del Sud i Mèxic durant la fase de grups.[50] En el partit de semifinals contra el Brasil, el partit va acabar amb empat (1-1) i també es va haver de decidir als penals. Cocu va llençar el tercer penal, però el seu xut va ser aturat pel porter brasiler, Cláudio Taffarel. La selecció neerlandesa cauria eliminada al concluir la tanda de penals 4-2 a favor del Brasil.[53]

Cocu i els Països Baixos també van disputar el Campionat d'Europa de futbol del 2000, que es celebrava a Bèlgica i als mateixos Països Baixos. En la fase de grups, els neerlandesos, amb Cocu de titular, van guanyar els tres partits. A quarts de final es van trobar amb Iugoslàvia, a qui també van vèncer. Finalment, els Països Baixos van tornar a quedar eliminats per culpa dels penals, aquest cop contra Itàlia.[53] Cocu va disputar la fase de classificació per disputar la Copa del Món de Futbol de 2002, que la selecció neerlandesa no va superar, essent superada per Portugal i Irlanda. El 2003, Cocu va ser expulsat per primera vegada defensant la samarreta de la selecció dels Països Baixos, en el transcurs d'un partit amistós contra Bèlgica.[54] Els neerlandesos van aconseguir classificar-se per a la Campionat d'Europa de futbol del 2004, on Cocu va marcar dos gols a Àustria en cada un dels dos partits que van disputar els dos convinats. Durant aquell campionat europeu, disputat a Portugal, Cocu va ser nomenat el capità de l'equip neerlandès, disputant tots els partits.[50][55] A quarts de final, Cocu va fallar el seu penal en la tanda, després que els Països Baixos empatessin el partit (0-0) contra Suècia; això no obstant, els neerlandesos van aconseguir classificar-se per a semifinals de la competició.[56] Tot i així, van ser eliminats per Portugal, amfitriona de la competició i que, posteriorment, perdria la final contra Grècia.[50] Després d'aquella competició, Cocu perdria la capitania de la selecció en favor d'Edgar Davids; la decisió l'havia près el nou seleccionador neerlandès, Marco van Basten.[57]

Els Països Baixos es van classificar per al Campionat del Món del 2006, que es va disputar a Alemanya, amb Cocu marcant tres gols en la fase de classificació. Cocu va jugar la majoria de partits d'aquella fase, però una expulsió davant d'Andorra va provocar que es perdés els dos últims partits de la sèrie.[50][58] En la Copa, el conjunt neerlandès va passar la fase de grups, però a vuitens de final va ser eliminat per Portugal.[50] Després d'aquest torneig, Cocu va retirar-se de la selecció nacional.[59] Amb 101 partits disputats, Cocu es col·locava en cinquena posició en el rànking de jugadors amb més participacions amb la selecció dels Països Baixos.[60] El setembre del 2006, abans d'un partit davant de Bielorússia, Cocu va rebre un homenatge i una placa d'or pels seus serveis a la selecció neerlandesa.[61] El 2011, Cocu na ser nomenat bondsridder de la Reial Associació de Futbol dels Països Baixos, títol honorífic pel seu servei al futbol neerlandès.[62]

Com a entrenador[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

Després del retorn de Cocu dels Emirats Àrabs Units el 2008, el ja exjugador neerlandès estava interessat a formar-se com a entrenador de futbol. Llavors Cocu es va inscriure a un curs d'entrenador de futbol professional per adquirir els coneixements bàsics abans d'afegir-se a l'equip del PSV Eindhoven com a assistent de les categories inferiors. Ben aviat, però, va convertir-se en el segon assistent de Bert van Marwijk, que havia estat nomenat seleccionador dels Països Baixos.[63] Més tard, el seu rol al PSV va canviar per convertir-se en l'assistent d'Ernest Faber, encarregat de l'equip sots-dinou, així com d'aprenent del primer equip del PSV, llavors dirigit per Huub Stevens, a finals del 2008.[64] Després de la destitució de Stevens el gener del 2008, Cocu es va convertir en l'assistent del nou entrenador, Dwight Lodeweges.[65] Quan va acabar la temporada, va seguir formant part del primer equip.[66] El febrer del 2010, Cocu va aprovar el seu examen d'entrenador, avilitant-lo per entrenar equips professionals als Països Baixos.[67] Un mes més tard, Cocu va ser renovat com a assistent del seleccionador nacional dels Països Baixos per dos anys més.[68] Amb el conjunt neerlandès, Cocu va ser present a la Copa del Món de Futbol de 2010 disputada a Sud-àfrica, on els Països Baixos van perdre la final contra Espanya.

El desembre del 2010, Cocu va ser nomenat primer assistent de la selecció neerlandesa després que Frank de Boer es convertís en l'entrenador de l'Ajax d'Amsterdam.[69] L'estiu del 2011, Cocu va renovar per dos anys el seu contracte amb el PSV.[70] Quan Fred Rutten va dimitir del seu càrrec com a entrenador del PSV el març del 2012, Cocu va ser nomenat primer entrenador accidental fins a final de temporada. Faber es va unir al PSV des del FC Eindhoven per convertir-se en l'assistent de Cocu.[71] Durant aquests mesos com a primer entrenador de l'equip, Cocu va pujar al primer equip des del planter al jove Memphis Depay, a més a més de canviar al porter habitual, Andreas Isaksson, per Przemysław Tytoń.[72][73] Tot i el canvi, els resultats no van millorar, i després de perdre a casa per 1-2 davant del RKC Waalwijk, Cocu va perdre tota opció de guanyar el títol de lliga.[74] Tot i guanyar els cinc últims partits, Cocu i el PSV van acabar la temporada en tercera posició, quedant fora dels llocs que permeten jugar la UEFA Champions League.[75] Cocu, però, va poder celebrar el seu primer títol com a entrenador al vèncer el PSV la final de la Copa KNVB. La final va enfrontar l'equip d'Eindhoven amb l'Heracles Almelo, acabant el partit amb un resultat de 3-0.[76]

Per a la temporada 2012-2013, el PSV va contractar a Dick Advocaat com a nou entrenador. Per tal de guanyar més experiència, Cocu es va fer càrrec de l'equip sots-dinou del PSV.[77] També va abandonar el seu treball com a assistent de la selecció neerlandesa, després del Campionat d'Europa de futbol del 2012, en què els Països Baixos es van eliminar en la fase de grups, per tal de tenir més temps per dedicar al seu equip.[78] Durant la temporada, es va decidir que Cocu seria el substitut d'Advocaat en cas que aquest anunciés la seva marxa.[79] Quan Advocaat va anunciar la seva marxa, Cocu va signar un contracte per quatre temporades com a entrenador del primer equip del PSV. Assistit per Faber i Chris van der Weerden, Cocu va destacar que el seu principal objectiu era desenvolupar i incorporar al primer equip a jugadors de les categories inferiors del PSV[80]

PSV Eindhoven[modifica | modifica el codi]

Phillip Cocu (esquerra), parla amb el seu cos tècnic al camp d'entrenament de Bad Erlach, Àustria, durant la pretemporada 2014 del PSV. Al seu costat hi ha, d'esquerra a dreta, Chris van der Weerden, Ruud Hesp i Ernest Faber.

Durant la presentació de Cocu com a nou entrenador del PSV, l'exjugador neerlandès va assegurar que estava "preparat" davant d'aquest nou repte.[81] En els seus primers partits de lliga com a entrenador, Cocu va aconseguir uns bons resultats, tot i l'empat empat davant del modest i recent ascendit SC Cambuur Leeuwarden a la cinquena jornada.[82] Aquest inici prometedor, no obstant, es va dissipar a mesura que passaven les jornades. L'eliminació de la Copa davant del modest SV Roda Juliana Combinatie al Philips Stadion d'Eindhoven, perdent el partit 1-3, va ser el primer cop de la temporada per Cocu.[83] Aquest sotrac encara es va veure empitjorat quan l'equip neerlandès va quedar eliminat, també, de la Lliga Europa de la UEFA. El PSV no va poder passar de la tercera posició del grup B en la fase de grups, quedant per darrere del PFC Ludogorets Razgrad búlgar i del FC Txornomorets Odessa ucraïnès.[84] La derrota a casa contra el Txornomorets per 0-1 en l'última jornada va sentenciar les aspiracions dels homes de Cocu. Finalment, el PSV no guanyaria cap títol aquell any, ja que la lliga neerlandesa se la va adjudicar l'Ajax,[85] deixant així l'equip de Cocu un any en blanc. Aquella temporada, Cocu va haver de ser substituït temporalment per Faber a partir del març, a causa d'una operació. El PSV va informar que a l'entrenador neerlandès se l'havia operat el 27 de març d'un tumor benigne a l'esquena, motiu pel qual hauria d'estar un temps indeterminat de baixa.[86][87] El dia següent, el director esportiu de l'equip, Marcel Brands, va confirmar que la operació havia estat un èxit i que el tumor havia estat extirpat completament. A més a més, va afegir que Cocu romandria uns dies més a l'hospital, i que era molt aviat per definir el període de recuperació. No obstant, va assegurar que la relació contractual entre l'entrenador i l'equip d'Eindhoven no corria perill, ja que la intenció de la directiva era comptar amb Cocu per als pròxims anys.[88] El 9 de maig Phillip Cocu va confirmar que tornaria a dirigir l'equip neerlandès a partir de la pretemporada següent.[89]

Després de la baixa per malaltia, doncs, l'entrenador neerlandès va tornar a posar-se al capdavant de l'equip per preparar la temporada 2014-15 amb el PSV Eindhoven. A causa dels mals resultats obtinguts per l'equip la temporada anterior, el conjunt d'Eindhoven es va veure obligat a jugar-se la classificació per disputar l'Europa League a partir de la tercera fase de classificació, on es va enfrontar al SKN St. Pölten austríac. La superioritat de l'equip entrenat per Cocu es va fer evident, i el PSV va guanyar els dos partits (1-0 i 2-3), passant així a l'última eliminatòria de classificació, que va aparellar-los amb el Xakhtor Saligorsk bielorús.[90][91]

Estadístiques com a jugador[modifica | modifica el codi]

Temporada Club País Lliga Europa Total
Part. Gols Part. Gols Part. Gols
1988–99 AZ Països Baixos Països Baixos 15 4 0 0 15 4
1989–90 35 4 0 0 35 4
1990–91 Vitesse Països Baixos Països Baixos 8 0 0 0 8 0
1991–92 33 3 0 0 33 3
1992–93 34 6 0 0 34 6
1993–94 33 11 0 0 33 11
1994–95 29 5 0 0 29 5
1995–96 PSV Països Baixos Països Baixos 29 12 8 2 37 14
1996–97 34 8 4 1 38 9
1997–98 32 11 6 1 38 12
1998–99 FC Barcelona Catalunya Catalunya 36 12 5 0 41 12
1999–2000 35 6 14 2 49 8
2000–01 34 3 9 5 43 8
2001–02 34 2 14 0 48 2
2002–03 29 3 10 2 39 5
2003–04 35 5 7 1 42 6
2004–05 PSV Països Baixos Països Baixos 29 6 12 3 42 8
2005–06 33 10 8 1 41 11
2006–07 32 7 7 0 39 7
2007–08 Al-Jazira Club Emirats Àrabs Units Emirats Àrabs Units 17 4 0 0 17 4
Country Total Lliga Holandesa 376 87 45 8 421 95
Lliga Espanyola 203 31 59 10 262 41
Lliga UAE 17 4 0 0 17 4
Total 596 122 104 18 700 140

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Com a jugador[modifica | modifica el codi]

Amb el PSV Eindhoven:

Amb el FC Barcelona:

Amb el Al-Jazira SC Abu Dhabi:

Com a entrenador[modifica | modifica el codi]

Amb el PSV Eindhoven:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (neerlandès) «Jeugdspelers in Europa». Siekmann. [Consulta: 21 agost 2013].
  2. 2,0 2,1 (neerlandès) «Het debuut van Philip Cocu in het betaald voetbal». Siekmann. [Consulta: 21 d'agost del 2013].
  3. 3,0 3,1 (neerlandès) «Statistieken - AZ Voetbal seizoen 1988-1989». AZ Historie. [Consulta: 21 d'agost del 2013].
  4. 4,0 4,1 (neerlandès) «Phillip Cocu». PSV.nl. [Consulta: 21 d'agost del 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 (neerlandès) «Phillip Cocu (Januari 2006)». Vitesseplanet. [Consulta: 20 d'agost del 2013].
  6. (neerlandès) «Phillip Cocu draagt Vitesse in zijn hart». PSV Netwerk. [Consulta: 21 d'agost del 2013].
  7. (neerlandès) «Phillip Cocu staat voor jubileum». Omroep Brabant. [Consulta: 21 d'agost del 2013].
  8. (neerlandès) «Met Vitesse Europa in – Deel 1». Vitesse.org. [Consulta: 21 d'agost del 2013].
  9. 9,0 9,1 (neerlandès) «PSV legt Cocu en Van der Weerden voor drie jaar vast». Trouw. [Consulta: 21 d'agost del 2013].
  10. (neerlandès) «Cocu jubileert, 150 keer PSV». Elf Voetbal. [Consulta: 24 d'agost del 2013].
  11. (neerlandès) «PSV - Sparta Rotterdam (1-5-1996)». PSV.nl. [Consulta: 24 d'agost del 2013].
  12. (neerlandès) «'We hadden kwaliteit, ervaring en voetbalgogme'». NUsport. [Consulta: 24 d'agost del 2013].
  13. (neerlandès) «Historie: seizoen 1996/1997». PSV Netwerk. [Consulta: 24 d'agost del 2013].
  14. (neerlandès) «PSV - Roda JC 3-1». PSVweb. [Consulta: 24 d'agost del 2013].
  15. (neerlandès) «Super Cup». Planet.nl. [Consulta: 24 d'agost del 2013].
  16. (neerlandès) «Historie: seizoen 1997/1998». PSV Netwerk. [Consulta: 23 d'agost del 2013].
  17. «Barcelona 1998-99». BDFutbol. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  18. «Cocu: Philip John William Cocu». BDFutbol. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  19. «Barcelona 1999-00». BDFutbol. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  20. «Barcelona 2000-01». BDFutbol. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  21. «Barcelona 2001-02». BDFutbol. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  22. (neerlandès) «Barcelona krijgt drie model-aanvoerders». Voetbal International. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  23. (neerlandès) «Cocu miminaal twee maanden aan de kant». Trouw. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  24. «Barcelona 2002-03». BDFutbol. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  25. «'Phillip Cocu respects FC Barcelona'». PSV.nl. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  26. «Philip Cocu stays at FC Barcelona». PSV.nl. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  27. «Barcelona 2003-04». A Profile of Carles Puyol, Captain of FC Barcelona. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  28. «Barcelona 2003-04». Yahoo. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  29. 29,0 29,1 «Phillip Cocu officially presented». PSV.nl. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  30. «FC Barcelona History – Legacy of the Dutch Part One». Barca Blaugranes. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  31. «Phillip Cocu set to make 850th appearance». PSV.nl. [Consulta: 22 d'agost del 2013].
  32. «Messi matches Barcelona record for most appearances by a foreign player in La Liga». Goal.com. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  33. «Stars collide in Yokohama». FIFA.com. [Consulta: 26 d'agost del 2013].
  34. «International blend lights up PSV». FIFA.com. [Consulta: 6 de setembre del 2013].
  35. «PSV count on Hiddink magic to break Milan spell». FIFA.com. [Consulta: 6 de setembre del 2013].
  36. «Cocu keeps PSV in contention». UEFA.com. [Consulta: 6 de setembre del 2013].
  37. «Dream night ends in heartbreak». PSV.nl. [Consulta: 6 de setembre del 2013].
  38. (neerlandès) «Reuser: 'Ik hoop dat Cocu wat is bedaard'». PSV Netwerk. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  39. (neerlandès) «Cocu dit seizoen aanvoerder». PSV Netwerk. [Consulta: 6 de setembre del 2013].
  40. (neerlandès) «Aanvoerder Cocu dinsdag geschorst tegen Liverpool». PSV Netwerk. [Consulta: 6 de setembre del 2013].
  41. «Phillip Cocu wins silver shoe». PSV.nl. [Consulta: 6 de setembre del 2013].
  42. «Cocu pens contacts extension». PSV.nl. [Consulta: 14 d'agost del 2013].
  43. (neerlandès) «Cocu spreekt meegereisde PSV-fans toe». PSV Netwerk. [Consulta: 6 de setembre del 2013].
  44. «United close in on title, Stuttgart climb». FIFA.com. [Consulta: 14 d'agost del 2013].
  45. «Phillip Cocu continues career at Al-Jazeera». PSV.nl. [Consulta: 22 d'agost del 2013].
  46. «Cocu signs for Al-Jazeera». FIFA.com. [Consulta: 22 d'agost del 2013].
  47. «Al Jazira 2-1 Al Wasl: Philip Cocu’s career in the UAE starts with a wonder goal». Who Ate All the Pies. [Consulta: 22 d'agost del 2013].
  48. «EX-AL JAZIRA STAR TAKES UP PSV EINDHOVEN POST». Sport 360. [Consulta: 22 d'agost del 2013].
  49. «Cocu said goodbye to the fans». PSV.nl. [Consulta: 22 d'agost del 2013].
  50. 50,0 50,1 50,2 50,3 50,4 50,5 «Phillip Cocu - Century of International Appearances». ISSSF. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  51. (neerlandès) «Interland 527». Voetbalstats. [Consulta: 19 d'agost del 2013].
  52. (neerlandès) «Interland 529». Voetbalstats. [Consulta: 19 d'agost del 2013].
  53. 53,0 53,1 (neerlandès) «Hèt afscheid van Oranje voor Cocu». Omroep Brabant. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  54. (neerlandès) «Interland 602». Voetbalstats. [Consulta: 19 d'agost del 2013].
  55. (neerlandès) «Cocu wordt op Euro 2004 aanvoerder van Oranje». Voetbalzone. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  56. (neerlandès) «Cocu zonder prijs weg bij Oranje». PZC. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  57. (neerlandès) «Van Basten benoemt Davids tot aanvoerder». NU.nl. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  58. «FIFA suspend Cocu for two matches». PSV.nl. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  59. «Phillip Cocu given a rousing sendoff». PSV.nl. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  60. «Netherlands - Record International Players». RSSSF. [Consulta: 19 d'agost del 2013].
  61. (neerlandès) «KNVB neemt afscheid van Cocu als international». PSV Netwerk. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  62. (neerlandès) «Phillip Cocu benoemd tot bondsridder». PSV.nl. [Consulta: 16 d'agost del 2013].
  63. «Philip Cocu returns to PSV as youth coach». PSV.nl. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  64. «Cocu will be involved more in senior squad coaching». PSV.nl. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  65. (neerlandès) «Reker: Cocu tot einde seizoen assistent, volgend jaar niet». PSV Netwerk. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  66. (neerlandès) «Cocu parttime bij technische staf PSV». PSV Netwerk. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  67. «Phillip Cocu and Ernest Faber obtained professional coaching license». PSV.nl. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  68. (neerlandès) «Cocu tot 2012 verbonden aan Oranje». PSV.nl. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  69. (neerlandès) «Cocu schuift op in pikorde bij Oranje». PSV Netwerk. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  70. «Phillip Cocu signs new contract extension». PSV.nl. [Consulta: 14 d'agost del 2013].
  71. «Cocu replaces Rutten at PSV reins». FIFA.com. [Consulta: 15 d'agost 2013].
  72. (neerlandès) «Cocu maakt Depay lid van de PSV-selectie». PSV.nl. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  73. (neerlandès) «Tyton onbetwist de eerste keeper voor Cocu». PSV Netwerk. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  74. «Cocu concedes title, De Boer confident». FIFA.com. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  75. «Phillip Cocu on final game of the season». PSV.nl. [Consulta: 14 d'agost del 2013].
  76. «Cocu's PSV seal Dutch Cup success». UEFA.com. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  77. «Advocaat pens PSV Eindhoven deal». FIFA.com. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  78. (neerlandès) «Cocu stopt na EK bij Oranje». PSV Netwerk. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  79. (neerlandès) «Brands: Cocu nieuwe hoofdcoach bij vertrek Advocaat». PSV Netwerk. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  80. «PSV Eindhoven hires Phillip Cocu». ESPN. [Consulta: 15 d'agost del 2013].
  81. «Phillip Cocu será nuevo entrenador del PSV». Informador.com.mx. [Consulta: 19 de gener del 2014].
  82. «El PSV cede un empate ante el Cambuur y pierde opciones de acabar líder». Unvisión Deportes. [Consulta: 19 de gener del 2014].
  83. «El Roda saca de la Copa al PSV De Phillip Cocu». Mundo Deportivo. [Consulta: 19 de gener del 2014].
  84. «Grupo B Europa League». Marca. [Consulta: 19 de gener del 2014].
  85. «¡Ajax gritó campeón en Holanda!». Fox Sports. [Consulta: 9 de maig del 2014].
  86. «¿Recuerdas a Philip Cocu? Fue operado de un tumor en la espalda». El Comercio. [Consulta: 7 d'agost del 2014].
  87. «Philip Cocu es operado con éxito de un tumor en la espalda». Diez. [Consulta: 7 d'agost del 2014].
  88. «PSV boss Philip Cocu's recovery "on schedule" after tumour is removed from his back». Independent.ie. [Consulta: 7 d'agost del 2014].
  89. «Philip Cocu regresará al banquillo del PSV tras su operación». La Voz de Galicia. [Consulta: 7 d'agost del 2014].
  90. «PSV reach play-off round after 2-3 win over St. Pölten» (en anglès). psv.nl, 8 d'agost de 2014. [Consulta: 10 d'agost de 2014].
  91. «Astana-Villarreal y Real Sociedad-Krasnodar, en la Europa League» (en castellà). Diari Marca, 8 d'agost de 2014. [Consulta: 10 d'agost de 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phillip John William Cocu