Phleum
.jpg) Phleum pratense  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | cariopsi |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Poales |
| Família | Poaceae |
| Gènere | Phleum L., 1753 |
| Tipus taxonòmic | Phleum pratense |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
Phleum, és un gènere de plantes de la família de les poàcies, també inclou totes les espècies anteriorment englobades dins els gèneres Achnodonton i Achnodon, els quals actualment en són sinònims. En total 18 espècies pertanyen a aquest gènere.[3] Col·loquialment és conegut com a flèum i algunes de les espècies natives de Catalunya pertanyents al gènere se les coneix com a cua de rata.[4] El nom Phleum prové de la paraula grega phleos, que és una mena de canya o herba.[5]
Descripció[modifica]
.jpg)
Les espècies del gènere Phleum són plantes anuals o perennes; generalment rizomatoses, però algunes espècies poden ser estoloníferes, cespitoses o inclús decumbents. Són herbàcies de tiges de 20 fins a 150 centímetres d'alçada, buides a l'interior, amb nusos glabres. Les fulles no estan agrupades a la base, no tenen aurícules ni pseudopecíols, són estretes (1-10 mm. d'amplada) amb vaina foliar lineals de marges lliures i lígules (d'1,5 a 6 mm.). El limbe de la fulla és generalment pla, sense venació creuada. Són plantes amb inflorescències en panícula especiforme, cilíndrica, de ramificació curta i simple, a vegades adherides als eixos amb espícules densens i molt comprimides lateralment amb una sola flor articulada amb la raquilla. Glumes iguals, més llargues que la flor, trinerviades, oblongues o obovades, fortament carenades, sovint carena pectinada o ciliada. Lemma membranós, amplament oblong o ovat, lleugerament 3-7 nerviat, d'àpex truncat a subagut o mucronat. Pàlea igual o lleugerament més curta que la lemma. Fruit en forma de cariopsi, de forma el·lipsoide a ovoide.[6][7][5]
Distribució[modifica]
Gènere d'una àmplia distribució, amb espècies presents a la zona temperada d'Euràsia i Nord-amèrica. Les espècies d'aquest gènere són comunes en ambients oberts més aviat mesòfils i algunes espècies toleren la salinitat i la presència de guix. Generalment són adventícies, ja que se n'ha modificat la seva distribució per a l'ús en l'agricultura, bàsicament per a la producció de farratge i fenc per a bestiar. Algunes espècies també es cultiven per a fer gespa.[5] Als Països Catalans hi ha 5 espècies natives: Phleum alpinum, Phleum pratense, Phleum paniculatum i Phleum arenarium i Phleum phleoides.[8]
Taxonomia[modifica]
|
|
Referències[modifica]
- ↑ sinònim probable
- ↑ «Germplasm Resources Information Network, consultada 29.06.08». Arxivat de l'original el 2008-10-10. [Consulta: 29 juny 2008].
- ↑ «Phleum». The Plant List. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ «Phleum». Termcat. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 L. Watson; T.D. Macfarlane, M.J. Dallwitz. «The grass genera of the world». [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ «Phleum Linnaeus, Sp. Pl. 1: 59. 1753». Flora of China. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ «Phleum». Flora Vascular. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ Oriol de Bolòs; Josep Vigo. Flora dels Països Catalans Volum IV (Monocotiledònies). Barcelona: Barcino, 2001. ISBN 84-7226-698-2 [Consulta: 14 novembre 2019].
