Flamenc del Carib
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  Il·lustració de John James Audubon per al seu llibre The Birds of America.
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Phoenicopterus ruber (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||
El Flamenc del Carib (Phoenicopterus ruber) és una espècie de flamenc gran, molt relacionat amb el flamenc rosat i el xilè. És l'únic flamenc nadiu de l'Amèrica del Nord.
Taula de continguts |
[modifica] Descripció
- Fa una llargària de 120 – 140 cm.
- Els mascles pesen uns 2,8 kg, i 2,2 kg les femelles.
- La major part del plomatge es rosat, amb un to molt més fort que el del flamenc rosat. Les plomes de cobertura són roges, i les rèmiges primàries i secundàries negres.
- El bec és blanc i rosa, amb la punta negra.
- Les potes són completament de color rosa.
[modifica] Hàbitat i distribució
El seu hàbitat preferit és l'habitual en la família: llacunes salades, aiguamolls i llacs salobres costaners o interiors. Viu a les Illes Galápagos, zona costanera de Colòmbia i Veneçuela i illes properes, nord de les Guaianes i Brasil. Península de Yucatán, a Mèxic, i al Carib Septentrional, a les Bahames, la Hispaniola, Cuba i les Illes Turks i Caicos. Albiraments al sud de Florida es consideren animals captius escapats, però també poden arribar aus fins els Everglades des de la Península del Yucatán i també, en altres casos, autèntics divagants des de Cuba.
[modifica] Taxonomia
Antany es considerava conespecífic amb el flamenc rosat i el xilè, especialment amb el primer. Avui es consideren tres espècies diferents.
[modifica] Reproducció
Com les altres espècies de flamenc, pon un ou blanc sobre una base de fang, entre maig i agost covant-lo durant 28 a 32 dies. Ambdós pares tenen cura dels joves durant un període de fins 6 anys, en que arriben a la maduresa sexual.
[modifica] Alimentació
S¡alimenta de larves aquàtiques i crustacis que filtra del fang amb el seu especialitzat bec.
[modifica] Hàbits
No són autèntics migradors, però desenvolupen moviments relacionats amb la cria i la cerca d'aliment. La població de les illes Galápagos és sedentària. La longevitat és d'uns 40 anys, una de les més llargues entre les aus. [1]
[modifica] Referències
[modifica] Bibliografia
[modifica] Enllaços externs
- ITIS (anglès)
