Pholis gunnellus
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Pholidae |
| Gènere | Pholis |
| Espècie | Pholis gunnellus Linnaeus, 1758 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Pholis gunnellus és una espècie de peix d'aigua salada de la família dels fòlids i de l'ordre dels perciformes.[1]
Descripció[modifica]
- El cos (allargat, comprimit i semblant al d'una anguil·la) fa 25 cm de llargària màxima, presenta 9-13 taques al llarg de la base de l'aleta dorsal i és de marró a groguenc.
- Boca petita, orientada cap amunt i obliqua.
- Aleta dorsal allargada i unida a la cua i l'aleta anal.
- Aletes pèlviques petites.
- Pell enganxosa i amb les escates petites.[2]
Reproducció[modifica]
Es reprodueix entre el novembre i el gener. Atenyen la maduresa sexual s a l'edat de tres anys[3] i la femella pon entre 80 i 200 ous a sota d'una pedra o en una petxina de bivalve buida, els quals custodiarà, deixant de menjar,[3] fins que les larves es descloguin.[4][5][6]
Alimentació[modifica]
Menja petits crustacis, poliquets, mol·luscs i ous de peixos.[2]
Depredadors[modifica]
És depredat per la foca de Groenlàndia (Phoca groenlandica),[7] el somorgollaire alablanc (Cepphus grylle),[8] a Noruega pel bec de serra gros (Mergus merganser) i als Estats Units pel peix carboner (Pollachius virens), l'hemitrípter atlàntic (Hemitripterus americanus) i l'halibut (Hippoglossus hippoglossus).[9]
Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]
És un peix marí i d'aigua salabrosa, demersal (fins als 100 m de fondària,[10] normalment fins als 30),[5] no migratori i de clima polar (72°N-43°N, 76°W-45°E). Vu a l'Atlàntic nord des de la península de Kanin -el mar de Barentsz, Rússia-[11][12] fins a La Rochelle -França-, incloent-hi la mar Blanca, la mar del Nord, la mar Bàltica[13][14] i Islàndia,[15][5][16] i l'Atlàntic occidental (des de la península del Labrador i el Quebec[17][18][19] -el Canadà-[20][21][22][23] fins a la badia de Delaware, Nova York i Rhode Island -els Estats Units-).[2]
Observacions[modifica]
És inofensiu per als humans,[2] pot viure fins a cinc anys[24] i pot romandre fora de l'aigua a sota de pedres o d'algues marines, ja que és capaç de respirar aire.[25]
Referències[modifica]
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Østergaard, Thorke A.S.; et alii «Pholis gunnellus (Linnaeus, 1758) Rock gunnel» (en anglès). Fishbase, s.d. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ 3,0 3,1 DORIS (francès)
- ↑ Coleman, R. M., 1999. Parental care in intertidal fishes. P. 165-180. A: M. H. Horn, K. L. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes: life in two worlds. Academic Press, els Estats Units. 399 p.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
- ↑ Flintegård, H., 1987. Fishes in the North Sea Museum's aquaria. North Sea Museum, North Sea Centre, DK-9850 Hirtshals. Hirtshals Bogtryk/Offset A/S.
- ↑ Nilssen, K. T., T. Haug, V. Potelov, V. A. Stasenkov i Y. K. Timshenko, 1995. Food habits of harp seals (Phoca groenlandica) during lactation and moult in March-May in the southern Barents sea and White sea. ICES. J. Mar. Sci. 52 :33-41.
- ↑ BirdLife (anglès)
- ↑ «Organisms Preying on Pholis gunnellus» (en anglès). Fishbase, s.d. [Consulta: 27 setembre 2023].
- ↑ Mecklenburg, C. W., 2003. Family Pholidae (Gill, 1893) - gunnels. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (9):11.
- ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
- ↑ Dolgov, A. V., 2000. New data on composition and distribution of the Barents Sea ichthyofauna. ICES CM2000/Mini:12, 12p.
- ↑ Klenz, B., 2003. Fischarten der westlichen Ostsee - Untersuchungen von 2000 bis 2002 (Fish species in the western Baltic Sea - Surveys from 2000 to 2002). Inf. Fischwirtsch. Fischereiforsch. 50(3), 2003: 122-125.
- ↑ Koli, L., 1990. Suomen kalat (Peixos de Finlàndia). Werner Söderström Osakeyhtiö. Hèlsinki. 357 p. (en finès).
- ↑ Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
- ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
- ↑ Fontaine P. H., 2006. Beautés et richesse des fonds marins du St. Laurent. Ed. Multimondes. El Quebec, el Canadà. 261 p.
- ↑ Desrosiers A., F. Caron i R. Ouellet, 1995. Liste de la faune vertébrée du Québec. Les publications du Québec. 122.
- ↑ Aquin, P., 1999. Évaluation de la situation des groupes taxonomiques des poissons du Québec. Ministère de l'Environnement et de la Faune. 9 pàgines.
- ↑ Fishes of Canada: An Annotated Checklist (anglès)
- ↑ Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
- ↑ Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
- ↑ Story, G. M., W. J. Kirwin i J. D. A. Widdowson, 1990. Dictionary of Newfoundland English. Segona edició. University of Toronto Press, Toronto. 770 p.
- ↑ Altman, P. L. i D. S. Dittmer, 1962. Growth, including reproduction and morphological development. Federation of American Societies for Experimental Biology.
- ↑ Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p.