Physalia physalis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Caravel·la portugesa
Physalia physalis
Physalia physalis
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Cnidaria
Classe: Hydrozoa
Subclasse: Siphonophora
Ordre: Decapoda
Família: Physaliidae
Gènere: Physalia
Espècie: physalis
Nom binomial
Physalia physalis
(Linnaeus, 1758)

Physalia physalis, fragata portuguesa, caravel·la portuguesa, o botella blava és una espècie del gènere Physalia, un tipus de hidrozou de la subclase Siphonophora.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És molt comuna a la mar oberta en totes les aigües càlides del planeta, especialment a les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic. També es troba a la Corrent del Golf atlàntica i, recentment, també se n'ha trobat a la Mediterrània.[1] Amb aparença de medusa, la caravel·la és en realitat un organisme colonial els individus del qual s'especialitzen per a mantenir viva la colònia. Es tracta d'una agrupació de meduses i hidroides que es divideixen el treball: digestió, detecció de preses, defensa i navegació. La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, excretant directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per a agafar les seues preses i amb els quals pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.

Aquest tentacles estan prevists de càpsules urticants denominades cnidocists que poden paralitzar a un peix gran i afectar seriosament a l'ésser humà. Aquestes càpsules, després d'un estímul apropiat, alliberen un filament buit espirulat d'una sola utilitat anomenat nematocist, que pot ser de diferents tipus: simples ventoses; prolongacions llargues dels tentacles que s'enrotllen al voltant de la presa; i pues o espines que poden injectar una proteïna que paralitza a la presa.

Els tentacles tenen com a objectiu el envoltar a la presa i introduir-la a la boca fins a la cavitat gastrovascular, on comença la digestió.

Predadors[modifica | modifica el codi]

La tortuga careta menja a la seua dieta habitual aquesta espècie de hidrozou. Això és possible perquè la pell de l'aparell digestiu d'aquesta tortuga és molt gruix i no pot entrar-hi el verí. Altres espècies que s'alimenten habitualment de la caravel·la portuguesa són la bavosa de mar blava (Glaucus atlanticus), i el caragol de mar púrpura (Janthina janthina). Per altra banda es sap que els polps manta (del gènere Tremoctopus) són inmunes al seu verí.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom comú d'aquesta espècie "Caravel·la portuguesa" prové del seu nom portuguès Caravela portuguesa, i es diu així per la part del cos aeri, és a dir, la part que normalment està damunt de l'aigua que és similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII que també s'anomena vela llatina.

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Els científics preveuen la major arribada de meduses a Catalunya en 15 anys». Diari Ara, 1 d'agost de 2013.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Physalia physalis Modifica l'enllaç a Wikidata