Physalia physalis
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) Physalia physalis
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Physalia physalis (Linnaeus, 1758) |
||||||||||||||||
Physalia physalis, fragata portuguesa, caravel·la portuguesa, o botella blava és una espècie del gènere Physalia, un tipus de hidrozou de la subclase Siphonophora.
Taula de continguts |
Característiques [modifica]
És molt comuna a la mar oberta en totes les aigües càlides del planeta, especialment a les regions tropicals i subtropicals dels oceans Pacífic i Índic. També es troba a la Corrent del Golf atlàntica. Amb aparença de medusa, la caravel·la és en realitat un organisme colonial els individus del qual s'especialitzen per a mantenir viva la colònia. Es tracta d'una agrupació de meduses i hidroides que es divideixen el treball: digestió, detecció de preses, defensa i navegació. La caravel·la portuguesa no té ulls, ossos ni anus, excretant directament per la boca. A més de la vela gelatinosa que li permet recórrer els oceans impulsada pels vents, les marees i les corrents marines, del cos central pengen nombrosos tentacles que li serveixen per agafar a les seues preses i amb els qual pot aplegar a tindre una llargària de 30 metres.
Aquest tentacles estan prevists de càpsules urticants denominades cnidocists que poden paralitzar a un peix gran i afectar seriosament a l'ésser humà. Aquestes càpsules, després d'un estímul apropiat, alliberen un filament buit espirulat d'una sola utilitat anomenat nematocist, que pot ser de diferents tipus: simples ventoses; prolongacions llargues dels tentacles que s'enrotllen al voltant de la presa; i pues o espines que poden injectar una proteïna que paralitza a la presa.
Els tentacles tenen com objectiu el envoltar a la presa i introduir-la a la boca fins a la cavitat gastrovascular, on comença la digestió.
Predadors [modifica]
La tortuga careta menja a la seua dieta habitual aquesta espècie de hidrozou. Això és possible per que la pell de l'aparell digestiu d'aquesta tortuga és molt gruix i no pot entrar-hi el verí. Altres espècies que s'alimenten habitualment de la caravel·la portuguesa són la bavosa de mar blava (Glaucus atlanticus), i el caragol de mar púrpura (Janthina janthina). Per altra banda es sap que els polps manta (del gènere Tremoctopus) són inmunes al seu verí.
Etimologia [modifica]
El nom comú de aquesta espècie "Caravel·la portuguesa" prové del seu nom portuguès Caravela portuguesa, i es diu així per la part del cos aeri, es a dir, la part que normalment està damunt de l'aigua que es similar a una vela triangular dels vaixells portuguesos dels segles XV i XVII que també s'anomena vela llatina.
Galeria [modifica]
-
Caravel·la portuguesa a la costa australiana; No més és visible la part aerea del cos.
-
Caravel·la portuguesa a Wollongong Beach.
-
Caravel·la portuguesa a la costa de Melbourne, Florida
-
Caravel·la portuguesa a la platja de la badia Horseshoe, Bermudes
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Physalia physalis  |
